Montserrat Gil i Manel Torrentallé eren els cònsols el 2015.

Espot va indicar que qualsevol increment de la xifra de menors “institucionalitzats” pot suposar “certa preocupació” perquè vol dir que hi ha “una problemàtica”, però va matisar que “no ens preocupa excessivament perquè sabem que aquesta xifra té lloc per un augment molt important de l’activitat preventiva”.

El ministre va explicar que hi ha un increment substancial d’expedients de menors en risc que provenen de derivacions del departament d’Afers Socials, perquè “sempre que hi ha un mínim indici de risc de desprotecció d’un menor en un nucli familiar se n’ha de fer un”. Tot i això, va dir, “no tots aquests expedients acaben en un ingrés al centre”.

Espot va recordar que fa anys, per arribar a un ingrés, hi havia molts passos previs i podia passar molt temps, i que per l’experiència pràctica “ens hem adonat que, de vegades, aquesta tardança en el moment d’actuar ha tingut efectes irreparables”. També va admetre que “hi ha unes instruccions polítiques molts clares, emparades pel criteri tècnic dels professionals del Servei d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, que hem de ser molt més incisius”.

Més nens institucionalitzats

El ministre va acceptar que “la conseqüència lògica” de l’increment dels expedients “és que els nens que s’han institucionalitzat o que són objecte d’un recurs alternatiu com pot ser un acolliment familiar, creixeran”.

El ministre va fer aquestes declaracions ahir durant la signatura d’un conveni entre el Govern i la Fundació Jacqueline Pradère, en la qual van estar presents el secretari de l’entitat, Josep Manzano, i el cap d’àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Jordi Olivé, amb l’objectiu de promoure amb diverses actuacions l’acolliment familiar com a mesura de protecció als infants davant la de la institucionalització.

Actualment hi ha quatre famílies d’acollida alienes –que no són part de l’entorn familiar més proper del menor– que s’estan fent càrrec d’infants separats dels seus progenitors. Concretament són cinc els infants vivint amb aquestes famílies, perquè una acull una parella de germans. També hi ha 16 famílies externes –les que formen part de l’entorn familiar del menor– que acullen vint infants més.

La finalitat del conveni entre el Govern i la fundació és donar a conèixer la figura de la família acollidora i fer créixer el nombre de les alienes per poder oferir protecció al menor en situació de risc i complementar la cura, l’educació i l’alimentació mentre la família d’origen no pugui recuperar-se i responsabilitzar-se de les seves funcions com a pares.

“L’objectiu seria tenir tantes famílies com nens per acollir hi hagi, més una família més”, va assenyalar Manzano després de signar l’acord, que hi va afegir que “quan hi ha una col·laboració estreta amb el Govern, el resultat sempre és positiu”.

Espot va explicar que l’acolliment familiar és un recurs “prou desconegut”, va assegurar que “aquesta xifra de 29 infants i joves que estan al centre de la Gavernera en la seva gran majoria podrien ser destinataris d’aquest programa” i va indicar que el bon resultat depèn, a més de la feina del Govern i de la fundació, de “la predisposició de les famílies de bona voluntat d’Andorra”.

Olivé va explicar que les famílies interessades poden optar a tres tipus d’acollida: per un període inferior als dos anys (existeix un bon pronòstic de retorn a la família biològica), per un període superior als dos anys (no es pot establir un termini de retorn) i per caps de setmana i vacances (menors que es troben al centre). I és que en aquest darrer cas, el cap d’àrea va admetre que “hi ha infants amb qui, per les seves característiques, és fa més difícil l’acolliment familiar”.

Espot, per últim, va explicar que fets com el desconeixement del programa, que les famílies creguin que han d’assumir les despeses de l’infant i els motius emocionals perquè “no es tracta d’una adopció” frenen l’increment de la borsa d’acollidors.