Álvarez insisteix en la necessitat de la reforma sanitària

El ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany, ha posat en relleu en la seva intervenció en el debat sobre la política sanitària que el model sanitari andorrà, tot i tenir una bona qualitat, requereix una reforma que serveixi per ordenar el sistema, per poder abordar més endavant una possible reflexió sobre el finançament, i així incrementar els ingressos. En la seva al·locució, Álvarez ha detallat els motius pels quals cal fer aquesta reforma i els eixos sobre els quals ja s'ha començat a treballar i ha tornat a estendre la mà als diferents grups parlamentaris perquè en el transcurs del debat que es durà a terme entre aquest dijous i divendres puguin fer les aportacions que facin que es pugui "millorar la qualitat del sistema sanitari públic".

Álvarez ha remarcat que la reforma és "necessària" i que, a més, ha de ser constant, ja que cal adaptar el sistema, del qual n'ha destacat la seva qualitat, a les necessitats canviants de la població. Ha posat en relleu que per fer aquesta reforma cal no tenir la visió equivocada de focalitzar-se en una visió econòmica, ni sobre els professionals, les institucions o les "anècdotes". I ha detallat que els reptes que té el sistema sanitari andorrà són comuns a d'altres països occidentals: envelliment de la població, augment de la cronicitat, hàbits de vida poc saludables i un encariment dels tractaments, i ha defensat que es mantinguin els principis bàsics del model andorrà: solidaritat, coresponsabilitat i lliure elecció.

El titular de Salut ha defensat que es tracta de "reformar" i no de fer "una revolució" i, en primer lloc, ha remarcat la necessitat d'una major coordinació entre els diferents actors. Un dels primers passos, ha dit, ha estat el projecte de llei de drets i deures del pacient i de la història clínica compartida, que ha qualificat com d'eina "bàsica" per compartir informació entre els professionals i millorar la coordinació entre ells. També ha manifestat que cal abordar la malaltia des d'una perspectiva global i no com a actes aïllats i també ha posat en relleu la via integrada que ha de suposar que el pacient tingui un metge referent, que ordenarà l'accés al sistema i traçarà el seu itinerari. Ha remarcat que aquesta no és una mesura d'estalvi sinó que ha de suposar "una atenció de més qualitat". També ha defensat que continuarà havent una lliure elecció però l'ha definit com "escollir metge, no especialitat", ja que el pacient serà derivat al millor especialista pel metge referent.

Álvarez també ha defensat l'existència de protocols que marquin els passos a seguir per al tractament de les malalties, especialment de les més prevalents, i ha remarcat que "el debat sanitari no pot girar només al tomb de la despesa, però la despesa ha d'estar sempre justificada". Així, el model d'atenció integrada i amb protocols que es defensa, ha dit, ha de permetre atendre millor la cronicitat i fer "més bones polítiques de prevenció".

També ha posat sobre la taula el treball que s'està fent en la definició de la cartera de serveis per garantir que el "que es finança amb diners públics compleix tres criteris: està recolzat per l'evidència científica, respon a necessitats de salut i el cost està justificat per l'efectivitat". A més, ha remarcat la necessitat d'adaptar la nomenclatura i les tarifes, moltes de les quals estan desfassades.

Pel que fa a la lliure implantació dels professionals, ha defensat que s'haurà de fer amb uns criteris que el Govern ja ha fixat aquest dimecres. I ha emfatisat la necessitat de convenis entre la CASS i el SAAS perquè s'avanci cap a un model de contractació per activitat. A més, ha defensat que cal reforçar els rols del ministeri, del SAAS i de la CASS.

Quant a la despesa sanitària, ha remarcat que ha crescut "un 151% en 15 anys" arran de l'envelliment de la població, tractaments més costosos i la davallada d'assalariats. Tot i així, ha assenyalat que la despesa sanitària s'ha contingut en els darrers anys i que respecte al PIB es gasta un 8%, la qual cosa està per sota de la mitjana europea. Ha concretat que el dèficit sanitari no és tant un problema de despesa sinó "d'ingressos" i que, en primer lloc, el que cal és ordenar el sistema per, més endavant, abordar la reflexió sobre el finançament. En aquest sentit, ha recordat que la cotització a la branca malaltia és la mateixa des que es va crear la CASS el 1968, el 10%. Ha destacat que les reformes que es volen implantar han d'evitar duplicitats, fer actes innecessaris o que la relació cost-benefici sigui inadequada. Així, si bé no s'aconseguirà una reducció "dràstica", es contindrà.