Informes sobre l'os que contradiuen la versió dels banders

El comú paral·lelament ha començat a plantejar-se quines mesures ha de prendre per tancar la crisi de l’abatiment de l’os que ha posat el parc a l’ull de l’huracà. Josep Miquel Vila ha estat el gran defensor de l’actual director del parc, Enric Ordóñez, i sempre ha considerat que la seva presència és necessària perquè ha estat el gran artífex de l’increment de visitants. Una part de la majoria comunal es mostra contrària a la continuïtat d’Ordóñez i considera, segons fonts properes al comú, que la substitució al capdavant de Naturlandia seria la millor forma per fer foc nou i obrir una nova etapa.

Consensuar el camí a seguir

Vila va convocar ahir els consellers comunals de forma urgent, segons van indicar fonts del propi comú, perquè volia posar el tema de Naturlandia damunt de la taula i intentar que es consensuïn quins són els camins a seguir. Entre les opcions també es preveuria, tot i que és molt poc probable, que no es reobri la part del parc d’animals. La sensibilitat en augment dins de la societat en contra d’aquest tipus de tancats per a animals i el mal reputacional derivat de l’abatiment de l’os en serien els motius fonamentals. Aquesta, en tot cas, no va ser la idea original del comú després de l’incident perquè Naturlandia ja ha començat les obres de reforma en la línia de les recomanacions del cos de banders.

Les opcions per tancar l’afer són múltiples, segons les fonts comunals, perquè també s’ha plantejat que s’acomiadi el guarda que va matar de dos trets Torb amb el seu rifle particular. En tot cas, segons altres fonts properes al comú, el cònsol major no és gaire partidari de mesures que signifiquin reconèixer que Naturlàndia va actuar de forma deficient en el control i manteniment de les mesures de seguretat i/o que tampoc no va seguir els protocols en cas de fugida d’un animal perillós. Vila es manté ferm en el fet que el més important és que el protocol va funcionar des del moment que la fugida de l’animal no va acabar posant en perill de forma evident la vida de cap persona.

Dins de la línia que va impulsar inicialment el cònsol respecte que tot havia estat correcte, existeix la possibilitat que es decideixi no fer absolutament res i limitar-se a complir les exigències de l’executiu per aconseguir el permís de reobertura. Aquesta opció podria obrir una esquerda entre els consellers de la majoria perquè hi ha una part important que creu que la línia seguida fins ara a Naturlandia només ha creat problemes al comú.

ELS INDICIS DE DELICTE ES BASEN EN LA LLEI DE MALTRACTAMENT ANIMAL

Els indicis de delicte en l’abatiment de l’os Torb a Naturlandia s’assentarien en la modificació amb data de 28 de juny del 2016 de l’article 297 del Codi Penal sobre tinença i maltractament animal, que preveu que “el qui per imprudència greu causa la mort o danys molt greus a un animal, ha de ser castigat amb pena d’arrest i multa de fins a 3.000 euros”. L’article 298 modificat de pena complementària explica que, en els supòsits previstos, s’afegirà la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec relacionat amb animals de fins a tres anys i la pena de privació de la llicència de caça o de pesca fins a tres anys.

Fonts properes al cas han indicat els últims dies que en cas que la mort no estigués justificada es podria arribar a considerar equivalent a la caça, per bé que seria difícil de demostrar. Si fos així, tractant-se d’una espècie protegida, les sancions previstes són encara més dures.

La investigació dels banders, en què s’indicava que hi havia indicis de delicte en els fets, és hores d’ara en mans de la policia, que haurà de determinar si aquests es confirmen i es deriva el cas a la Batllia.

Fa escassos dos anys, a partir de l’aprovació de la Llei 11/2016 de tinença i protecció d’animals, el Codi Penal va endurir-se per castigar les conductes que causessin dany als animals i el seu maltractament.

La polèmica per la mort de l’os, que va ser abatut amb dos trets per un treballador del parc, ha posat en el punt de mira la seguretat del recinte i els protocols. Fonts properes a la policia han comentat també, des que els fets van conèixer-se, que el cas obre molts dubtes i que tot es basa en el fet que els implicats demostrin que van actuar en defensa pròpia davant una amenaça real i que justifiquin haver portat arma pròpia.