L'oposició es referma en la il·legalitat de la plataforma de Soldeu

El conseller del PS Pere López va encetar el debat afirmant que la declaració és “contrària a la llei” perquè estableix que correspon al Govern redactar i executar el projecte i perquè l’equipament no compleix els supòsits per tindre el dret a ser declarat d’interès nacional. Per tot això va demanar “en quin article es permet que un projecte de caràcter privat pugui ser objecte d’interès nacional?”. En aquest sentit, va denunciar que es tracta d’“un projecte sense cabuda legal possible que amb el pretext de la Copa del Món d’esquí es vol intentar colar amb aquella vella tàctica de fer creure que una qüestió que només interessa a uns quants interessa a tothom”.

Igualment crític es va mostrar el parlamentari d’SDP, Víctor Naudi, que va manifestar que “la declaració és un error i una il·legalitat” perquè “no encaixa en els supòsits establerts”. Naudi va parlar d’“engany manifest” i d’“ingerència d’una societat privada”, en referència a Ensisa. “Tot plegat sembla una operació urbanística de grans proporcions. El Govern no pot subvertir la normativa”, va etzibar. De la seva banda, el conseller liberal Josep Majoral va remarcar que els equipaments esportius no estan inclosos dins dels requisits que fixa la Llei del sòl per tal de declarar una infraestructura d’interès nacional, i va dir als demòcrates que haurien d’haver acceptat l’esmena del grup liberal en aquest sentit abans de procedir. “Per més voltes que s’hi vulgui donar és una infraestructura eminentment esportiva”, va dir, i per tant “no podem estar d’acord que té caràcter educatiu i cultural”, com defensa Govern per justificar la declaració d’interès nacional.

Bonet va apel·lar als “avantatges” i “millores” però va reconèixer que la llei té diferents interpretacions i va demanar al Govern que elabori un informe jurídic sobre la qüestió. El portaveu demòcrata Marc Ballestà va replicar que “si bé la legislació no reconeix la possibilitat que sigui per iniciativa privada tampoc el prohibeix”, i va instar els crítics a acudir a la justícia.

CALDRÀ IDENTIFICAR-SE PER PAGAR MÉS DE 10.000 EUROS EN EFECTIU

Els pagaments en efectiu superiors als 10.000 euros requeriran identificació per part del comprador. El ple del parlament va aprovar ahir el projecte de llei de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners que prohibeix pagar en metàl·lic per sobre dels 10.000 euros sense identificar-se. Per contra, no estableix cap mena de límit als pagaments en metàl·lic, com sí que passa als països de l’entorn –el pagament sense identificació està limitat als 1.000 euros i amb identificació als 2.500 a l’Estat espanyol–. El PS demanava que el sostre se situés en els 30.000 euros per no anar “a remolc” de les recomanacions internacionals i reforçar la credibilitat del país, mentre que Ld’A i DA, en canvi, van defensar la idoneïtat de no fixar cap límit.

D’altra banda, la cambra va donar llum verd al projecte de llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances que actualitza una llei que datava del 1989 i hi introdueix requeriments de solvència i transparència internacional, a més de més control i supervisió que anirà a càrrec de l’INAF. Tots els grups van recalcar la necessitat de garantir que la participació del sector bancari al d’assegurances no superés el 25%, un extrem que es va introduir durant el tràmit de la llei.

Finalment, el ple va ratificar l’acord entre el Govern i l’executiu francès per millorar la viabilitat de les carreteres nacionals 20, 320 i 22 entre Tarascó i la frontera. Un debat que va estar marcat pel rebuig de Liberals –que va votar a favor del conveni– al fet que l’executiu costegi la meitat de l’obra amb 10,5 milions. Un fet que a parer del parlamentari Joan Carles Camp demostra que “el Govern no és pas un bon negociador”. “Hi havia una demanda històrica de millorar els accessos que era sabuda per França”, va criticar.