En marxa el nou refugi autosuficient de l'Illa

Aquesta setmana s'ha posat en marxa el nou refugi guardat de l'Illa, que disposa de dos guardes amb permanència, capacitat per a 50 persones i servei de restauració. L'obra ha tingut un cost d'1,7 milions d'euros, superior a l'habitual, pel fet que està situat en un dels indrets "més remots del país, allunyat de tot", de manera que el transport del material, tot i que s'ha escollit de fusta per la lleugeresa i per la possibilitat de prefabricar-lo, s'ha hagut de fer tot en helicòpter.

L'edifici destaca per la seva integració en el paisatge i per la seva autonomia energètica. Així, disposa de plaques solars per generar electricitat i de plaques solars tèrmiques per escalfar l'aigua de les dutxes i la cuina, a més de pous de llum al sostre que reflecteixen la llum solar a través de diversos miralls. L'edifici s'escalfa amb una estufa de pèl·lets a la sala principal i, per evitar que es perdi temperatura obrint les finestres, es disposa d'una ventilació mecànica amb un sistema que, a més, aprofita l'aire calent de dins per escalfar l'aire nou que entra de fora. L'estany de l'Illa és l'encarregat de proveir el refugi d'aigua, i les dutxes tenen un limitador de temps per evitar que se'n consumeixi massa.

Els arquitectes de l'edifici, encapçalats per Lluís Ginjaume i Beti Faura, també han destacat les dificultats a l'hora de dissenyar el sistema de sanejament, tenint en compte que es troba en una zona protegida de molleres. Les aigües residuals se sanegen a través de filtres, que generen uns fangs que es retiraran en helicòpter cada 5 o 10 anys, mentre que l'aigua final netejada es podrà tornar a filtrar al terreny. Per tot plegat, tant els arquitectes com la ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, han destacat que l'edifici hauria de ser un model a seguir per a les noves construccions que es facin en zones urbanes, tenint en compte que el futur passa per dissenyar edificis que consumeixin cada cop menys i siguin el màxim de sostenibles i d'autònoms.

La comoditat que ofereix fa més accessible la muntanya als turistes, tal com ha destacat la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, que ha recordat l'aposta d'Andorra per atreure un turisme més sostenible i que visiti el país durant l'estiu. Les previsions són bones, ja que l'establiment ja ha rebut unes 500 reserves per a l'estiu durant la seva primera setmana de funcionament. De cara al futur, la intenció del ministeri és analitzar la possibilitat de poder construir un últim refugi guardat a la zona sud del país, ja que és la zona que queda més mancada d'equipaments d'aquestes característiques. Però l'aposta immediata, segons ha explicat Calvó, és millorar la xarxa actual de refugis no guardats, ja que fa 20 anys que no es renoven. Aquest 2017 ja es disposa d'una partida de 150.000 euros per contractar tècnics que avaluïn quines millores s'han de fer, i es començaran a implementar l'any vinent.

El responsable de Saetde, l'empresa que s'encarregarà de la gestió, Joan Viladomat, considera que es tracta d'un turisme a l'alça, ja que amb la crisi econòmica moltes persones van provar activitats de muntanya, que són econòmicament molt atractives, i que com que agraden, han continuat practicant-les. Viladomat ha assegurat que Saetde està variant la seva estratègia, per evitar centrar-se tant en la neu, de manera que en el darrer any un 15% dels ingressos ja provenen d'activitats a l'aire lliure no directament relacionades amb la neu. A banda de gestionar el refugi, Saetde també disposa d'un equip de guies de muntanya que ofereixen excursions per pujar a dinar al refugi, o bé fent-hi nit.

La instal·lació està situada a la vall del Madriu-Perafita-Claror, un espai natural declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 2004, en un indret estratègicament lluny de tot, per la qual cosa és ideal per fer-hi nit. S'hi pot accedir a peu des de Grau Roig, des dels cortals d'Encamp, des d'Escades-Engordany o des de Sant Julià de Lòria, creuant la vall de Perafita i Claror. A més, tenint en compte que es troba a poca distància de la frontera hispanoandorrana, també s'hi pot arribar des de Lles (la Cerdanya) a través de la vall Civera.