L'Audiència Nacional rebutja deixar Joan Besolí en llibertat
No s’accepta que renunciar al passaport andorrà o la greu situació familiar siguin motius que eliminin el risc de fuga
La secció tercera de la sala penal de l’Audiència Nacional ha rebutjat els recursos demanant la llibertat provisional presentats per les defenses de l’exconseller de Finances del comú lauredià Joan Besolí i l’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell. Sobre Besolí, a qui es considera testaferro de Rosell a Andorra, el tribunal considera que “tenia una funció determinant en l’entramat d’empreses” de la suposada organització criminal i sosté que “la seva actuació es revela realment transcendent”. L’ex-polític lauredià havia inclòs com un dels arguments perquè li fos concedida la llibertat condicional la “lamentable situació familiar” que pateix. El seu fill va patir un accident amb unes seqüeles gravíssimes i està ingressat en un hospital de Barcelona i segurament després haurà de ser traslladat a la clínica Guttmann. Precisament el fet d’estar amb el seu fill és el que va fer que el poguessin detenir a Barcelona, ja que s’hi trobava per estar amb ell. La sala rebutja aquest argument i opina que “no és un obstacle per mantenir la situació de presó d’una persona”. El tribunal recorda que Besolí no ha desmentit els arguments de la fiscalia sobre el fet que les visites a l’hospital on es troba ingressat el seu fill “no es produeixen amb periodicitat diària i les seves constants sortides i entrades a Espanya no s’ajusten a un patró previsible, tenint nacionalitat del Principat d’Andorra”.
Precisament la nacionalitat andorrana, fixada per la jutgessa Lamela com un fet rellevant per establir la presó incondicional davant d’un suposat risc de fugida, també ha estat un tema rellevant en la resposta al recurs. La defensa de l’ex-conseller lauredià havia plantejat l’opció de renunciar a la nacionalitat andorrana i obtenir l’espanyola si aquesta acció li permetia tenir la llibertat provisional. El tribunal no ho accepta com a element important i afirma que la renúncia al passaport andorrà i l’obtenció de l’espanyol no tindria “cap conseqüència jurídica”. La sala hi afegeix que “ni tan sols mereix cap comentari, sent una pretensió estranya que no pot ser tinguda en consideració”.
Sandro Rosell havia establert com a gran argument per a la llibertat provisional que és conegut a “nivell planetari” i que per tant no pot fugir per amagar-se enlloc. El tribunal rebutja l’argument sobre la base que “la notorietat de l’apel·lant no li impediria poder cercar refugi en països en els quals no hi hagi fluïda cooperació policial i judicial amb Espanya que dificultarien la seva posada a disposició de la justícia espanyola en cas de ser-hi localitzat”. L’arrelament familiar a Espanya tampoc no ha estat acceptat com a motiu perquè no hi hagi risc de fugida.