“Vaig salvar un nen que s'ofegava i gairebé moro”

Va ser una de les primeres de la seva promoció. Per què va marxar del cos de policia d’Andorra?

Tenia l’aspiració de quelcom més dins del cos, així que vaig treure’m la carrera de dret i vaig agafar una excedència per fer pràctiques en un bufet de París. Havia estudiat anglès. I després, vaig estudiar alemany a Berlín. Quan vaig tornar, em van tallar les ales, em van dir que passaria molt de temps abans que no pogués ascendir. Vaig sentir que em tallaven les ales.

I se’n va anar a Londres...

Però no va ser tan fàcil com marxar i entrar a la policia metropolitana. Pensava que em menjaria el món i el món el que fa és menjar-se’t. Com que se’m donen bé els idiomes vaig estar fent de professora, de castellà i francès, en un institut.

Com va sorgir l’oportunitat de reprendre la carrera policial?

Ho trobava a faltar molt. Va sortir una convocatòria en què buscaven persones que fossin d’altres llocs del món i vaig provar-ho. És un procés llarg i complex, d’entrevistes i proves. Ara formo part de la unitat de crims menors del departament policial de Southwark, un districte del sud-est de Londres. Paral·lelament, faig un màster de criminologia.

N’està orgullosa de la nominació al Police Bravery Awards?

Molt. És un reconeixement al mèrit policial, a l’heroïcitat. Han nominat uns setanta companys a tot el país. El 13 de juliol ens han convidat a un sopar de gala a Downing Street en què coneixerem la primera ministra, Theresa May.

Estava de servei quan va salvar un nen d’ofegar-se?

No, passejava els gossos per Sutcliffe al gener. Vaig veure un nen d’uns 12 anys que intentava salvar un gos de l’aigua. Abans d’avisar-lo, el gel que hi havia al llac es va trencar i va caure. Vaig atansar-li un bastó però estava massa congelat per moure’s, llavors també vaig caure jo. Gairebé moro, va ser un xoc, els peus no tocaven fons, creia que moria. Vaig decidir trencar el gel amb les mans per fer camí. Vaig dir-li que em seguís i va ser quan va arribar una patrulla, ja que havia demanat que truquessin. Marcus Sinkinson, que està nominat amb mi, va saltar a l’aigua per treure el nen.

Com és treballar a Londres?

Londres és una ciutat difícil, amb una criminalitat molt alta. Prenem precaucions, com no tornar a casa amb l’uniforme, estàs constantment en alerta.

Els atacs terroristes han augmentat la tensió a la ciutat?

Sí. Fa quatre mesos precisament vaig ser al London Bridge per un avís fals de bomba. Fa por però és important no deixar de viure. Dins del cos ens fem molt costat els uns als altres.