'cas bpa'
Rebutjat el recurs contra els escorcolls a casa dels Cierco
L’aute diu que regirar habitatges i despatxos està justificat perquè els germans han entregat a Espanya dades bancàries secretes
Rebutjat el recurs contra els escorcolls a casa dels Cierco
La batlle Alexandra Terés ha rebutjat l’incident de nul·litat presentat pels germans Cierco contra l’escorcoll dels seus domicilis i oficines i que pretenia que se’ls retornés tota la documentació comissada per la policia. La batlle considera que hi ha molts motius que justificaven el registre derivat de la querella que la família Pujol ha presentat contra els germans i Joan Pau Miquel per revelació de secrets bancaris. S’acusa els Cierco d’haver entregat a la policia patriòtica espanyola (2014) les dades dels diners que tenia la família a BPA. I també d’haver donat recentment al fiscal anticorrupció espanyol, Manuel Moix (dimitit per haver ocultat diners presumptament en una societat panamenya), d’altra documentació per intentar implicar Andbank en l’afer.
Alexandra Terés indica que l’advocat espanyol dels germans va reconèixer en un escrit per una causa judicial que “quan als se-nyors Cierco se’ls ha requerit la informació bancària que existia a BPA dels membres de la família Pujol, van dir la veritat i van entregar als funcionaris de policia comptes i saldos que la família Pujol tenia a BPA”. Terés transcriu literalment un extracte de l’escrit que el lletrat dels Cierco, Javier Iglesias Redondo, va entregar al fiscal general de l’Estat espanyol amb data d’entrada del 3 de maig passat. Els germans haurien reconegut que informen Espanya des del 2014 i que ho fan de forma voluntària. La batlle continua explicant que la fiscalia espanyola “va rebre de part del propi Higini Cierco Noguer en persona documentació bancària referent als comptes de la família Pujol, ja sigui de l’entitat que en el seu moment va presidir i de la qual era accionista majoritari (BPA), ja sigui d’una entitat amb la qual no tenia cap vinculació professional”. Aquesta reunió va tenir lloc el 31 de març. Els antics accionistes majoritaris, en entregar a la fiscalia les dades bancàries secretes, van provocar els escorcolls als domicilis dels Pujol i que el primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, fos empresonat. Com que la fiscalia espanyola va fer públic que els germans van entregar aquesta documentació bancària secreta, aquests fets “fan pensar que Higini i Ramon Cierco Noguer han participat en els delictes perseguits [revelació de secret bancari] i era necessari evitar la reiteració del delicte [que continuessin entregant a Espanya documentació de comptes de la banca andorrana]”. La batlle també apunta que el registre era precís per evitar que es produís “l’eventual destrucció de proves per part dels inculpats, així com obtenir més indicis i proves de la comissió del delicte imputat”.
Dos recursos més
Tota la documentació requisada en els escorcolls no s’ha obert en espera de la resolució dels recursos. Contra aquest primer rebuig els Cierco poden presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional. D’altra banda, encara hi ha dos recursos més pendents per aquest tema, en aquest cas per vulneració de drets. Un dels quals presentat pels Cierco i l’altre pels seus advocats de la família Casadevall.
'LA ESPANTÁ' DE VILLAREJO
Gerard del Castillo - Andorra la Vella
Un quart d’hora va durar la incògnita. Va ser el temps que va passar des que es va obrir la Batllia, a les nou del matí d’ahir, fins que un dels advocats de les parts representades en la querella dels germans Cierco contra l’excap de la unitat d’assumptes interns de la policia nacional espanyola Marcelino Martín Blas i contra l’exagregat de seguretat de l’ambaixada espanyola Celestino Barroso, per les presumptes amenaces i coaccions rebudes per Higini i l’ex-conseller delegat de BPA Joan Pau Miquel, va anunciar als periodistes que el testimoni estrella del cas no declararia com estava previst.
El comissari espanyol José Manuel Villarejo havia de respondre sobre el contingut de quatre notes redactades per ell entre l’1 de juliol del 2014 i el 20 de gener del 2015, en què acusava Martín Blas de pressions a BPA. Finalment, no ho va fer. Va avisar prèviament la Batllia que per raons personals i professionals no es presentaria a la cita i que si seguia sent voluntat del batlle que instrueix la causa, Manuel Santolària, sentir el seu testimoni, que el cridessin a partir del setembre.
Per segon cop el comissari espanyol, a qui es vincula a la coneguda com a policia patriòtica d’aquell país, encarregada de fer la guerra bruta al procés independentista català, ha deixat plantada la justícia andorrana. Ho va fer el juny passat, quan va dir que la citació de la Batllia li coincidia amb una a Madrid.
La veritat és que no va sorprendre cap dels mitjans presents –la majoria dels andorrans i un d’estranger (l’Agència Catalana de Notícies)– la espantá de Villarejo. Un home de qui es coneixen més els seus actes que no pas la seva fisonomia. És per això que un dels companys presents va demanar a un home vestit de manera singular si era el senyor Villarejo. El ciutadà que entrava a la Batllia es va disculpar. Amb accent itàlia va dir que sentia no ser “el tal Villarejo”.