Els apartaments turístics han crescut un 144% en sis anys

La nova llei aprovada ahir pretén frenar aquest creixement tan elevat i evitar les problemàtiques de convivència amb les quals es troben ciutats com Barcelona o Nova York. “El nombre de places i de llits van creixent però el ritme de pernoctacions i de demanda als hotels, aparhotels i càmpings no és el mateix”, va manifestar Camp. “Si no fem canvis això continuarà augmentant i ens trobarem amb més oferta que demanda”, hi va afegir el ministre, que va concretar que en cap cas es prohibirà la inclusió de més oferta als allotjaments turístics, però que a partir d’ara “s’exigirà més”. Entre les diferents mesures de la nova llei, tots els propietaris hauran de registrar els allotjaments turístics abans d’oferir-los a través d’internet i, a més, els blocs de pisos de més de 10 habitatges hauran de ser declarats d’ús turístic si el 75% de l’immoble ja es destina a aquesta finalitat. A partir de l’any que ve el percentatge haurà de ser del 50%.

Pagament de les reformes

Les reformes a què s’hauran de sotmetre els edificis seran a càr­rec de les empreses o dels promotors que gestionin els habitatges d’ús turístic. També es preveu que la comunitat de propietaris pugui vetar l’oferta d’allotjaments turístics si el 75% dels propietaris ho acorden. Camp va afirmar que aquesta mesura permetrà que s’entri en “dinàmiques de negociació” i espera que aquestes mesures siguin “suficients”. Camp també va destacar que aquesta nova llei permetrà que edificis amb allotjaments moblats per a ús turístic s’acabin destinant per a aquesta finalitat i que, de retruc, això permetrà que en els pisos d’ús residencial s’alliberin més habitatges que es podran llogar a residents. “Hem notat una manca d’oferta per a residents en algunes parròquies”, va admetre Camp. Un argument que va puntualitzar el conseller general d’SDP, Víctor Naudi, que hi va votar en contra. Naudi va explicar que el nou text “vol encabir i afavorir certs grups empresarials del sector immobiliari de la gran banca per revaloritzar els crèdits hipotecaris”. “Vam veure com temporers no trobaven pisos de lloguer prop de les estacions d’esquí i ara el problema s’està traslladant a les parròquies centrals”. Durant el debat d’ahir, la consellera general del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili va lamentar que el topall per declarar d’ús turístic un edifici residencial sigui del 50% a partir de l’any vinent i no del 90% com havien proposat. Tot i que els promotors dels apartaments turístics s’encarreguin dels costos de les reformes per habilitar les sortides de socors, dels ascensors o de les recepcions, Gili va dir que els propietaris que en facin un ús residencial tindran “costos de manteniment”. Pel conseller liberal Joan Carles Camp, “la llei des del minut zero deixa al marge unes modalitats d’allotjament ja existents en molts llocs, no aturarà l’intrusisme i té un alt grau de discrecionalitat”. Sílvia Bonet, que va votar a favor del text, va destacar que era “molt important” regular de manera equilibrada l’ús dels habitatges turístics, tot i que va lamentar que no s’aprovés cap de les dues reserves d’esmena. Bonet proposava, per exemple, que es tirés endavant la modalitat de pisos bed and breakfast,que permetria llogar una habitació dins d’un edifici on hi viu el propietari. “Podria haver estat interessant per a molts joves que venen a seguir els estudis a la universitat i que tenen dificultats per trobar allotjament”, va dir Bonet. De les 13 reserves d’esmena presentades cap va ser aprovada.

El delicte fiscal, tipificat

El Consell General va aprovar ahir per unanimitat la modificació del Codi Penal per tipificar per primera vegada el delicte fiscal i endurir la persecució del contraban. El ministre de Finances, Jordi Cinca, va assegurar que era una mesura necessària per complir les recomanacions internacionals. “Avui culminem un procés”, va dir. El delicte fiscal ordinari s’ha fixat en 75.000 euros i el llindar agreujat, que serà també subjacent d’un delicte de blanqueig de capitals, es manté a partir dels 150.000 euros. En tots dos casos es considera delicte sempre que l’import representi almenys un 5% de la quota tributària exigible, per no penalitzar els obligats tributaris que puguin haver comès alguna omissió involuntària.

L'OPOSICIÓ RETREU AL GOVERN EL PROJECTE PER AMPLIAR LES ESCOLTES TELEFÒNIQUES

Tots els grups parlamentaris van recordar al Govern l’intent de modificació del Codi Penal inicial en què també es preveia permetre les escoltes telefòniques per a qualsevol tipus de delicte. Davant la forta polèmica, la proposta va ser retirada fa mesos però l’executiu tampoc es va escapar ahir de les crítiques. El conseller del PS Gerard Alís va demanar al Govern “més rigor i cura” a l’hora de presentar modificacions de llei. “Ens hem de felicitar perquè finalment el seny es va imposar”, va dir Alís. El conseller d’SDP, Víctor Naudi, també ho va considerar “un error” i es va mostrar preocupat perquè “el nostre país es converteixi en un Estat policial”. Per la seva banda, el conseller liberal, Josep Pintat, va recordar que durant la comissió d’Interior ho va arribar a considerar com a “terrorisme d’Estat”. La consellera independent, Sílvia Bonet, va demanar que la intervenció de les comunicacions ha de ser regulada de manera “molt escrupolosa”. El ministre de Finances i portaveu del Govern, Jordi Cinca, va reconèixer que la mesura “no estava prou ponderada”, però va remarcar la necessitat de facilitar les intervencions de les comunicacions en certs tipus de delictes menors.