Més permisos d'obra nova el 2016 però baixen un 8% els metres autoritzats
Els metres quadrats autoritzats per a la construcció de nous edificis baixa en un 8,1% el 2016 respecte a l’any anterior
La superfície total autoritzada per a la construcció d’edificis de nova planta durant l’any 2016 ha estat de 41.677 metres quadrats, el que suposa una reducció del 8,1% del nombre de metres quadrats autoritzats respecte el 2015. El nombre de permisos de construcció d’obra nova ha estat de 35, mentre que l’any anterior va ser de 29, el que significa un petit augment, sobretot de petites construccions. El gerent de l’Associació de Contractistes d’Obra d’Andorra (Acoda), Víctor Filloy, es manté convençut que “si la llei del sòl no fos tan rígida, al Principat hi hauria més iniciatives de particulars i construcció d’obra nova, en especial més habitatges plurifamiliars”.
Filloy posa en valor que justament dues de les parròquies on s’ha autoritzat més superfície són Andorra la Vella i la Massana, que han rebaixat el percentatge de cessió econòmica de sòl consolidat que la llei estableix d’entrada al 15%. Aquestes parròquies l’han posat al 7% i al 5%, malgrat que la capital tot just ho ha fet recentment. Pel gerent de l’Acoda, mantenir el valor de cessió en un percentatge “molt alt” impedeix que el sector revifi. És un “tant per cent que no té sentit” i s’hi afegeix el fet que “els preus del metre quadrat” sobre els quals es calcula el valor “són d’abans de la crisi”, segons valora Filloy.
Un 188,5% més a la capital
La capital ha autoritzat el 188,5% més de superfície, passant dels 5.410 metres quadrats del 2015 als 15.610 metres quadrats de l’any passat, segons dades fetes públiques ahir pel departament d’Estadística. En aquest cas, 5.702,6 metres quadrats es corresponen a habitatges plurifamiliars i 9.907,6 metres quadrats són per a altres edificis, entre els quals superfícies comercials i magatzems.
La Massana ha registrat un 1.621,6% més de superfície autoritzada, amb 11.131,5 metres quadrats en comparació amb els 647 del 2015. La parròquia massanenca ha permès 9.333,4 metres quadrats per a xalets. Hi ha també un augment del 40% a Escaldes-Engordany, que va dels 6.155 metres quadrats el 2015 als 8.630 l’any passat, i a Canillo, on el 2015 van autoritzar-se 169 metres quadrats d’obra de nova planta, i el 2016 en van ser 1.605. El descens més acusat el té Sant Julià, amb 2.607 metres quadrats a diferència dels 21.847 metres quadrats de superfície autoritzada de l’any 2015. A Canillo, Ordino i Encamp (amb 1.186,4 metres quadrats) la totalitat d’obra nova són xalets.
La superfície d’obra nova autoritzada són en major mesura habitatges plurifamiliars i xalets. Els primers, amb 12.067 metres quadrats, han sofert un decreixement del 62,3% respecte a l’any 2015 a tot el país. Els xalets, en canvi, han anat a l’alça amb 18.667 metres quadrats, el 110,7% més en comparació amb el període anual anterior. Magatzems, locals comercials i edificis agrícoles han representat el 2016 10.943 metres quadrats d’obra nova autoritzada, una pujada del 145%.
Un dels factors en què Filloy fa més incidència és en el quòrum necessari en cas d’un pla parcial, que la llei diu que és del 75% “i que la jurisprudència situa en un 100%”, recorda. “Amb un tant per cent d’acord tan elevat és molt difícil que un projecte pugui desenvolupar-se”, diu. El sector de la construcció, que suma l’Acoda però també el Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris (AGIA), l’Associació de Promotors Immobiliaris i l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (CEA), va portar fa uns mesos al Govern i als grups parlamentaris diverses propostes perquè es modifiqués la Llei del sòl, “que va fer-se en un moment de bonança econòmica “per frenar” la construcció. Filloy lamenta que el Govern els ha dit que “de moment” no hi ha interès a obrir debat. Filloy manté que cal començar-ne a parlar al més aviat possible, perquè “els resultats no es veuran fins tres o quatre anys després que s’hagi modificat la normativa”, i mentrestant la superfície autoritzada d’obra nova va decreixent.