justícia
Apapma, acusació particular per l'os 'Torb'
Els animalistes esperaràn els informes tècnics definitius de Medi Ambient per decidir quina acció judicial prendran
Apapma, acusació particular per l'os 'Torb'
Apapma va assegurar que la seva intenció serà la de “personar-se com a part interessada” en el cas de la mort de l’os Torb, segons va afirmar el president de l’organització animalista, Carles Iriarte, que va explicar que ho faran perquè “pràcticament ens obliguen els nostres estatuts a fer-ho. Un os és un animal i hem de vetllar pels seus interessos encara que estigui engabiat”, va dir. Per saber quina acció exacta emprendran, necessiten tenir accés als informes tècnics que està acabant de realitzar el ministeri de Medi Ambient i Iriarte espera que els entreguin amb la màxima diligència. “Ens van facilitar els informes previs molt ràpidament i ara volem que facin el mateix amb aquests. Esperem que no calgui haver d’anar al Tribunal Superior perquè ens els entreguin”, va sentenciar.
Les conclusions d’aquests informes seran el que determinarà si Apapma presenta una querella, una denúncia administrativa o qualsevol altra possibilitat que permeti la llei, ja que “en el moment que sapiguem si es tracta d’una negligència o bé de la incompetència d’alguna persona serà quan prendrem la decisió definitiva sobre quina via legal explotarem”, va explicar. De totes maneres, Iriarte va ressaltar que “a diferència d’algun cònsol major que es va precipitar en les seves conclusions, des d’Apapma volem ser prudents i no fer actuacions precipitades”.
El temps juga al seu favor, ja que “segur que el delicte no prescriurà els propers mesos”, però des d’Apapma s’insisteix que s’estarà demanant informació constantment perquè volen arribar fins al fons de la qüestió. “Malauradament l’os ja és mort, però seguirem reclamant l’entrega dels informes per personar-nos d’una manera o altra contra els acusats”, va assegurar Iriarte.
El problema de fons
Per l’organització animalista el problema de fons rau des d’un inici en la creació del parc de Naturlandia, un espai que “no és un zoo, sinó pitjor”, el descrivia Iriarte. “Des del primer moment ens hi vam oposar perquè no és més que una empresa que treu rèdits econòmics en base a l’explotació dels animals”, insistia. Per això reconeixia que “sempre hem demanat el seu tancament, i després dels fets succeïts creiem que ja no queda cap altra opció que tancar-lo de manera definitiva”. El president d’Apapma destacava un seguit de successos que van portar al fatal desenllaç de l’os, com ara les deficiències en matèria de seguretat que tenia Naturlandia, així com la mala comunicació del comú de Sant Julià “amb un cònsol major que primer deia una cosa, després una altra, i encara no sabem què volia tapar exactament”.