col·lectius
Els saigs tramiten 7.500 expedients per impagaments en el primer any
El volum de feina està creixent arran del canvi legislatiu, que els permet continuar dossiers en què la Batllia ja havia iniciat un embargament
Els saigs tramiten 7.500 expedients per impagaments en el primer any
Els tres saigs són operatius des del maig del 2016, i des de llavors fins al darrer mes de juny han tramitat al voltant de 7.500 expedients, un 80% per impagaments a les administracions. Treballen amb el Govern, la CASS, els comuns de Canillo i Encamp (properament s’incorporarà Sant Julià) i el servei de policia. I és aquest darrer el que suposa més feina. Aproximadament el 50% dels dossiers de tipus administratiu que han passat pels tres despatxos són per multes imposades per la policia i que l’infractor no havia pagat. El volum de feina ha crescut arran de la modificació legislativa, que els permet continuar amb dossiers que la Batllia ja havia iniciat tirant endavant un embargament. “Ara sí que notem que l’entrada d’expedients és molt més important i ja s’equipara una mica més al que teníem al cap”, remarca una dels tres saigs, Lourdes Alonso.
Inicialment la legislació preveia que només rebessin aquells casos sobre els quals la Batllia no havia iniciat l’execució del deute, i això va provocar que els primers mesos fossin “preocupants perquè va arribar ben poca cosa”, hi afegeix el també saig Xavier Granyó, i que no es complís amb la funció per la qual havia nascut aquest nou professional: descongestionar la Batllia. “L’expectativa era heretar una part dels expedients que estaven a la Batllia, però això, quan va arribar el moment, no va ser així”, continua. Una deficiència que s’ha resolt amb el canvi legislatiu i que ha provocat “un increment del volum d’expedients, sobretot a nivell civil”. L’àmbit civil suposa el 19% de la seva càrrega de feina i hi són majoria els processos per mínimes quanties (que no arriben als 3.000 euros). L’1% restant correspon a les seves altres tasques, com ara subhastes o fallides.
El procediment
Amb els expedients per deutes amb l’administració, els tres executors privats de sentències han assolit un “90% del recobrament, és un percentatge alt i en un temps relativament curt”, afirma Granyó. Però la resolució es complica a mesura que el deute és més elevat. Si es procedeix a l’embargament potser ja no serà suficient amb el compte bancari i s’ha de recórrer al salari o a d’altres béns. I si s’arriba a un acord pel pagament també existeix la possibilitat que el deutor no hi pugui fer front d’un sol cop. En aquests casos, “el deutor pot fer una proposta de pagament i aquesta proposta l’analitzem en base a la seva capacitat econòmica i pot conduir a fer acords de pagament, entre cometes, fraccionats”.
Els professionals són conscients que ara estan, i estaran en el futur immediat, en una situació “irreal” quant a càrrega de feina perquè hereten expedients de la Batllia (la Llei fixa que poden ser casos de fins a dos anys abans de la reforma del sistema d’execucions) i, a més, d’una època complicada per la crisi, però entenen que tres executors són suficients per cobrir les necessitats. El que sí que ha succeït és que ha crescut el personal empleat als despatxos. I és que el volum de feina també ve donat pel fet que s’està creant de zero una professió nova, i “això implica que si has de fer un escrit i ja tens el model són cinc minuts, però si no el tens fet potser trigues tres hores a construir-lo i presentar-lo”, diu Granyó.
El fet d’impulsar una figura publicoprivada per tal d’executar impagaments permet una major facilitat a l’hora de fer créixer els mitjans si s’han d’assumir puntes de feina, assenyalen els saigs. Una manca de mitjans que patia la Batllia i que ha provocat durant anys un autèntic col·lapse que s’ha traduït en la caducitat de deutes de ciutadans amb les administracions pel compliment dels terminis per executar-los. Una problemàtica que ha tornat a posar sobre la taula la CASS en decidir presentar una demanda de responsabilitat administrativa a la Batllia pels perjudicis ocasionats pels deutes prescrits. Precisament la CASS ha estat una de les institucions a delegar les execucions als saigs. La llei permet, però, que les administracions puguin fer-ho per si soles.
UNA PROFESSIÓ QUES ES DONA A CONÈIXER
Els tres professionals han patit els problemes típics d’una professió que comença, com ara explicar a qui s’adreçaven què feia un saig. Han percebut, però, que el nivell de coneixement del que fan va a l’alça i part de la responsabilitat la té fer-se càrrec d’executar les multes de la policia. Tanmateix, la tasca ha tingut un altre efecte col·lateral: des del ministeri d’Interior i la policia els asseveren que ha crescut notablement el nombre de persones que acudeixen a pagar la multa al despatx central sense que hi hagi d’intervenir un saig. El primer tràmit que fa l’executor és el de comunicar-se amb l’infractor perquè pagui voluntàriament, i si en el termini fixat no respon el requeriment és quan s’inicia l’embargament. Expliquen que quan es tracta de quantitats petites –i si es localitza la persona, perquè un altre problema són les adreces no actualitzades– en la immensa majoria dels casos paga. A més, “hi ha totes les facilitats” perquè el pagament es pugui fer de manera ràpida via telemàtica.