Estada acadèmica i cultural dels estudiants del campus de català

A Polònia, Kurant estudia filologia hispànica i fa classes de català com a segona llengua romànica. Al maig va fer l’examen B2 de català i estava decidida a practicar-lo abans. “Vaig viatjar sola i vaig conèixer uns músics del País Valencià que em van convidar a un festival de música del seu poble, Gata de Orgos [Alacant]”, diu. Animada per l’experiència i “per la gent bonica” que hi va conèixer, participa entusiasmada al campus, que li ha obert les portes a descobrir Andorra. “La primera setmana del campus vam ser a Girona, però pel clima de muntanya prefereixo Andorra”, assegura. La jove parla amb el Diari minuts abans d’entrar amb els seus companys a la visita guiada per Casa de la Vall, programada ahir a l’agenda d’una setmana en què han de descobrir molts d’altres indrets del Principat, com el mateix nucli de Canillo i Sant Joan de Caselles o el Museu de l’Electricitat de FEDA.

Joan Ramon Marina, impulsor i coordinador de la setmana andor­rana del Campus de llengua catalana, considera que una part important del programa és “la participació de la gent del territori, per exemple, dels guies de munta­nya o conferenciants”. Es brinda l’oportunitat als joves de trobar-se amb diferents varietats dialectals. Així, els organitzadors volen que els estudiants tinguin una estada pro activa al país. Aquesta és la setzena edició del campus i cada dos anys es canvia de parròquia. L’any que ve no serà Canillo qui els aculli sinó “probablement la Massana perquè pertoquen dos anys per parròquia”, comenta Marina. El coordinador afirma que, d’aquesta manera, s’aprofita la implicació dels comuns i les idees que sorgeixen a cada lloc, sense carregar sempre el pes en un mateix indret. Marina, que va impulsar el campus el 2002 quan era al lectorat de català del Govern d’Andorra a Praga, exposa que els joves gaudeixen de l’estada al Principat de manera especial, “alguns perquè és un país que no comptaven de visitar, d’altres perquè o bé venen d’entorns muntanyencs i els agrada o bé descobreixen la muntanya per primera vegada”. Tots tenen ja certs coneixements de la llengua, ja que un dels requisits per participar al campus és que hagin cursat abans almenys 60 o 70 hores de català. Aquest any, a més, la majoria té un nivell alt o molt alt. L’alemany Jakob Kleffmann, de tan sols 22 anys, el parla fluidament. Estudia traducció en llengua anglesa i catalana, però també té un motiu personal. “La meva xicota és de València”, confessa. Vol ser traductor i creu que el català és una llengua que li ofereix “una bona” sortida professional. “No hi ha gaire gent que pugui traduir el català a Alemanya”, indica.

Els professors d’aquesta edició són en Jon Landa, de l’Institut Ramon Llull, i la Laura Casanovas, del ministeri de Cultura d’Andorra. “Hi ha dos nivells, un mitjà i l’altre alt, i ha coincidit que en aquesta ocasió només hi ha set alumnes en el primer nivell”, explica Marina, que diu que la intenció de futur és equilibrar-ho, així com aconseguir portar més gent alemanya i francesa.