Figura institucional
Duró, Vila, Riba, Mata, Ronchera i Canturri opten a Raonador
Josep Duró, Marc Vila, Mireia Canturri, Maria Pilar Riba, Montserrat Ronchera i Magda Mata són els que opten al càrrec
Duró, Vila, Riba, Mata, Ronchera i Canturri opten a Raonador
Josep Rodríguez finalitza el mandat com a Raonador del Ciutadà al setembre, després de sis anys improrrogables al capdavant de la institució, i, segons fonts consultades, sis són els candidats a succeir-lo. Josep Duró, Marc Vila, Mireia Canturri, Maria Pilar Riba, Magda Mata i Montserrat Ronchera han fet arribar als consellers de DA la predisposició a assumir el relleu. El Consell General és qui nomena el Raonador “amb el vot favorable de dues terceres parts dels seus membres, en primera votació”, tal com figura a la Llei de creació del l’òrgan del juny del 1998. En el supòsit de no arribar a la majoria requerida, el candidat escollit és el que obté la majoria absoluta en segona volta.
Els sis candidats presenten perfils molt heterogenis i la majoria exerceixen com a professionals liberals, encara que només Mireia Canturri i Marc Vila estan directament relacionats amb el món de la justícia per la seva condició d’advocats. Tots els candidats han estat o estan vinculats a la política excepte Canturri, però Duró, Vila i Riba són els que han figurat en primera línia i han ocupat càrrecs de més responsabilitat.
Duró és escollit per primera vegada cònsol d’Ordino amb Ventura Espot de cònsol menor el 1991. Repeteix el següent mandat i el 2001 decideix fer el salt a la política nacional. Concorre a les generals per la parroquial d’Ordino pel partit de Jordi Mas. No surt escollit, ni tampoc aconsegueix ser conseller quan es presenta com a cinquè de la llista nacional del CDA d’Enric Tarrado el 2005.
Representant a Estrasburg
La trajectòria de Marc Vila està lligada a la política però també al dret i la docència. Advocat i llicenciat en filosofia va ser ministre d’Exteriors al Govern Constitucional d’Òscar Ribas el 1994. Va repetir a l’executiu com a ministre de Justícia i Interior el 2011 amb Toni Martí. El setembre del 1996 és escollit el representant a la Comissió Europea dels Drets Humans a Estrasburg fins al desembre del 1999. El febrer del mateix any és fa càrrec de la presidència de l’Unicef al país. És fundador del Diari d’Andorra del qual actualment n’és president editor.
El perfil professional de Maria Pilar Riba està estretament vinculat amb la política. Va ser escollida consellera general per la llista parroquial d’Encamp el 2005 per l’Alternativa (liderada pel PS) i repeteix victòria el 2009. Es torna a presentar i perd el 2011.
PROFESSIONALS LIBERALS
La relació amb la política dels altres candidats és més col·lateral i destaca per sobre de tot la trajectòria vinculada a la professió. Tot i això, a Magda Mata no li és aliena. Psicòloga clínica, ha estat secretaria d’Estat de Benestar i Igualtat amb el Govern Bartumeu i abans havia dirigit el departament d’Afers Socials del comú de la capital. El 2011 es va presentar a les eleccions a la llista nacional del PS amb el número vuit. No va ser escollida. Ha fet estudis sobre els infants en risc a Andorra.
Mireia Canturri exerceix d’advocada des de 1991, primer al gabinet jurídic de Govern i després en un despatx privat. Va ser candidata a les eleccions de la CASS el juny del 2010 en representació dels col·legis professionals. Montserrat Ronchera és consultora de comunicació i màrqueting. Ha estat a la junta directiva de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) i al consell d’administració de la CASS del 2010 al 2011.
La composició del Consell obliga a pactar les diferents forces si es vol tenir una majoria qualificada i que el Raonador surti escollit en primera volta. Totes les opcions passen pels quinze consellers de DA, sense els quals és inelegible. Amb els tres del PS i un del grup mixt s’arriba a l’objectiu de 19 vots. Com amb el suport dels vuit consellers liberals.
ELS AFERS SOCIALS SÓN AL CENTRE DE LES DEMANDES
Les dificultats per arribar a final de mes per a una part significativa del col·lectiu de la gent gran i dels discapacitats van ocupar la major part de l’últim informe que el Raonador elabora anualment sobre el treball que ha dut a terme la institució. La memòria de l’any passat, que va presentar Josep Rodríguez el maig passat, però, no presenta variacions significatives quant al fons dels casos tractats, ja que per norma general els afers socials ocupen un lloc preeminent en les demandes a les quals ha de donar resposta. La responsabilitat del Raonador del Ciutadà és vetllar pels drets i llibertats dels ciutadans davant l’administració pública (Govern, comuns, CASS, FEDA, el centre hospitalari...). No pot actuar en casos judicialitzats ni en assumptes entre particulars. Des de principi de juny ha vist ampliades les competències per garantir els drets de les persones amb discapacitats, de les víctimes del racisme i de la discriminació. I el Govern treballa en la modificació de la Llei del Raonador per dotar-lo de més competències i poder tramitar demandes d’organismes internacionals. El primer a ocupar el càrrec va ser Ricard Fité (1998-2004), el va succeir Pere Canturri (2004-2011) i ara Josep Rodríguez.