Rogatòria espanyola per verificar les dades que Cierco va donar
La petició busca constatar la fiabilitat dels documents sobre altres bancs andorrans que Higini Cierco va entregar a l’antic fiscal anticorrupció
Rogatòria espanyola per verificar les dades que Cierco va donar
El jutge José de la Mata ha enviat la setzena comissió rogatòria a la justícia andorrana sobre el cas Pujol amb l’objectiu fonamental de verificar l’autenticitat de la documentació que Higini Cierco va entregar a l’ex-fiscal en cap anticorrupció espanyol Manuel Moix. Cierco va donar una sèrie de documents a Moix relacionats amb el cas Pujol on s’implicaven altres bancs andorrans. Alguns dels papers, però, són sospitosos d’haver estat manipulats o falsejats, segons l’anàlisi que va fer la batlle Maria Àngels Moreno. La batlle va especificar que “ Cierco, a part de revelar dades que per motius professionals eren confidencials, ha utilitzat un document sabent que contenia informació falsa”. Els dos documents més polèmics que va entregar Higini Cierco a Manuel Moix fan referència a la ja famosa transferència de la mare superiora (Marta Ferrusola) i a un suposat compte de la dona d’Oriol Pujol, Anna Vidal. Sobre els dos hi ha seriosos dubtes, segons l’aute de la batlle, de manipulació o falsejament. Precisament serà Moreno l’encarregada de respondre a la comissió rogatòria, ja que és la responsable del procés i qui ha rebut i autoritzat l’execució de les peticions anteriors.
De la Mata ha estructurat la petició d’informació en tres blocs. Un fa referència a contrastar si els documents sobre Anna Vidal i la mare superiora són reals íntegrament o s’ha produït algun tipus de manipulació. En segon lloc es demana un nou testimoni andorrà sobre les operacions de Jordi Pujol Ferrusola (cal recordar que De la Mata ja es va desplaçar a Andorra per interrogar testimonis). I com a tercer element es demana a BPA la informació relativa a tres societats panamenyes que BPA va crear per a Marta Ferrusola i les seves filles Marta i Mireia. De la Mata demana la “remissió de tota la informació de què disposi (...) dels comptes i qualsevol altre producte financer” al voltant de les societats panamenyes Doral, Donneran i Kamala. La comissió rogatòria afegeix que també s’ha de trametre qualsevol informació relativa als comptes “on figurin com a titulars i/o beneficiaris els investigats en aquest procediment membres de la família Pujol Ferrusola i Marta Ferrusola Lladós”.
Noves “investigades”
De la Mata vol investigar les tres panamenyes creades a través de BPA per a membres de la família Pujol com també va demanar la informació de Kopelnd i Clipperland que Banca Privada també hauria fet per a Jordi i Pere Pujol. La justícia andorrana no havia enviat fins ara la informació relativa a les societats panamenyes de Marta Ferrusola i les seves filles perquè no estaven dins dels investigats. De la Mata especifica en la documentació que tant la mare com Mireia i Marta Pujol ja estan dins de la qualificació “d’investigades” i que per tant s’ha de trametre tota la documentació que els faci referència, incloent-hi les panamenyes.
SUÏSSA I LIECHTENSTEIN SEGUEIXEN NEGANT LA INFORMACIÓ
Suïssa i Liechtenstein mantenen la negativa a respondre a les peticions espanyoles d’informació respecte a hipotètics comptes o transferències de membres de la família Pujol. Tant les autoritats judicials helvètiques com les de Liechtenstein han tornat a rebutjar aquest estiu la comissió rogatòria espa-nyola on s’instava que es traspassés tota la informació existent sobre suposats comptes a entitats bancàries d’aquests països. El posicionament dels dos estats és idèntic: mentre només s’acusi els Pujol de delicte fiscal no hi haurà tramesa de dades. El motiu es basa que tant a Suïssa com a Liechtenstein el delicte fiscal no està tipificat. Com en aquests estats no es pot considerar delicte les acusacions que Espanya fa a la família Pujol la informació no es pot trametre. Indiquen que només podrà ser acceptada la petició i complimentada si els subjectes investigats passen a ser acusats d’altres delictes com ara corrupció. A Andorra el delicte fiscal (recentment aprovat) tampoc estava en vigor en cap de les setze comissions rogatòries que Espanya ha enviat, però tant la Batllia com el tribunal Superior van avalar que s’entreguessin les dades que demanava la investigació espanyola.
Rogatòria espanyola per verificar les dades que Cierco va donar