política
La plataforma Laurèdia en Comú es converteix en partit
Els estatuts de la nova formació ja han estat entrats a Govern perquè els validi
La plataforma Laurèdia en Comú es converteix en partit
Laurèdia is different, per molts motius, i a nivell polític històricament les formacions amb tirada han tingut una marcada deriva parroquial. Aquest serà el sant i senya de la constitució de Laurèdia en Comú (LC) com a nou partit polític, després que els impulsors de la plataforma que va guanyar les últimes eleccions comunals hagin presentat els estatuts a Govern per constituir-se com a formació. El model, segons fonts properes al procés, serà similar al que tenen establert altres partits polítics. L’exemple més clar és Unió Laurediana, que ha mantingut la marca local per anar en solitari a les comunals i aliar-se amb un partit nacional a les generals. UL fins i tot no ha tingut cap problema ideològic en aliar-se amb els demòcrates el 2011 i amb els liberals el 2015. Laurèdia en comú neix com a partit amb un clar lligam ideològic amb Demòcrates per Andorra perquè és evident que la major part d’integrants de la plataforma són simpatitzants o directament membres de DA.
Model inclusiu
La fórmula d’un partit local independent, segons les mateixes fonts, ha de permetre, en la mateixa línia que sempre ha proclamat UL, que s’hi puguin sentir còmodes membres que no volen formar part d’un partit nacional amb una ideologia concreta. Aquesta fórmula d’èxit es va veure corroborada en les darreres eleccions generals amb el triomf de la plataforma que va agrupar diferents sensibilitats.
L’objectiu és que els lauredians tinguin dues opcions locals, segons aquestes fonts, amb una de caràcter conservador i una més progressista. El fet de tenir un partit local independent no treu que els lauredians que formen part de forces nacionals no puguin continuar afiliats. A Sant Julià les seccions de partits nacionals mai s’han consolidat fins al punt que el principal rival d’Unió Laurediana durant el llarg domini electoral havia estat Segle XXI, una formació exclusivament laurediana que volia oferir una alternativa de progrés. Les previsions passen perquè LC pugui celebrar un congrés constitutiu abans que finalitzi l’any.
DUBTES SOBRE L'EVOLUCIÓ DE NATURLANDIA AMB ELS CANVIS
L’evolució econòmica de Naturlandia després del canvi de model que van impulsar el cònsol major, Josep Miquel Vila, el director del parc, Enric Ordóñez, i KPMG és una incògnita per a bona part de la majoria comunal, segons fonts del comú. Naturlandia va passar a tenir un model basat en tres blocs. Un terç dels dies el parc està totalment obert, amb les atraccions de la cota 2.000 i la 1.600 obertes, un altre terç està obert només a la meitat (cota 2000) i l’últim terç correspon als dies en què el parc està tancat.
La reforma tenia com a principal objectiu reduir despeses i va significar que el parc va prescindir dels anomenats eventuals fixos, treballadors que no estaven en plantilla tot l’any però que sempre eren els mateixos que reforçaven l’equip laboral. Al mateix temps, però, es preveia una reducció dels ingressos derivada, com a mínim, del tancament del parc durant un terç de l’any (agrupat en dimarts i dimecres durant temporada baixa i els dos mesos considerats més fluixos, que són el maig i el novembre. El balanç econòmic que està suposant el nou model no s’ha fet públic i existeix, segons aquestes fonts, certa intranquil·litat entre els consellers de la majoria. Volen saber si la línia que s’ha agafat està funcionant i si el parc ja ha començat una trajectòria econòmica que permeti no generar més deute perquè l’hauria d’assumir el comú.