ramaderia
Govern i ramaders busquen noves vies per impulsar la cabana ovina
La poca sortida comercial del corder fa que Govern i ramaders estudiïn alternatives com ara l’aplicació dels ramats en la neteja del bosc
Govern i ramaders busquen noves vies per impulsar la cabana ovina
El Principat té uns 3.000 caps de bestiar oví al país, mentre que a principi de segle s’havien arribat a superar els 40.000 caps. L’escassa sortida comercial de la carn de corder fa que el Govern i l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra (APRA) busquin a hores d’ara alternatives que facin viable mantenir aquests ramats com seria la seva aplicació als treballs de neteja de boscos i eliminació de combustible del sotabosc. El director del departament d’Agricultura, Landry Riba, va explicar ahir –en la tradicional benedicció del bestiar que coincideix amb el canvi de guardes a la Rabassa d’Ordino– que el sector ramader en general es troba en una època “d’estabilitat” pel que fa al nombre de caps, si bé la cabana ovina segueix resultant poc atractiva de mantenir.
Riba va admetre que “malgrat que s’han fet diferents proves, no s’acaba de trobar l’encaix”. La principal dificultat és, segons el director d’Agricultura, que la carn de corder “no té la sortida comercial ni la rendibilitat” que tenen la de vedella, cavall o bou, que presenten resultats “satisfactoris”.
Un rendiment “digne”
El Govern treballa amb el propòsit que el bestiar oví sigui “viable” per als ramaders. En paral·lel a buscar maneres per obtenir “un rendiment digne del producte final, la carn de corder”, Riba va defensar que es treballa en d’altres mesures “de rendibilitat”, com ara la “implementació” de l’ús dels ramats per a la reducció de combustible forestal al sotabosc o l’estabilització del sòl de la pròpia muntanya després d’un episodi de tempestes importants. “Són accions que passen per valoritzar el treball que fan els animals a la muntanya”, va apuntar Riba. I va afegir que ja hi ha hagut comuns, com el de Sant Julià de Lòria, el d’Escaldes-Engordany o el de la Massana que han utilitzat els ramats “per fer treballs de manteniment del medi”.
La possibilitat que aquesta pràctica s’ampliés dependria que hi hagués una xifra de caps de bestiar oví molt més alta. “Si algú ha d’escollir un tipus de ramat per tirar endavant una explotació, el nostre objectiu és que decantar-se pel bestiar oví li sigui una alternativa viable”, va puntualitzar el director del departament d’Agricultura. Riba va subratllar que una altra dificultat és que “costa trobar gent”, perquè requereix “estar-hi sempre” sense un rendiment elevat, i es manté sobretot per les “vocacions”.
Pel que fa a dades de caps de bestiar de la resta del sector ramader, la cabana bovina té entre 1.200 i 1.500 mares, més de 900 vedells i uns 60 toros. De cavalls, n’hi ha entre 600 i 700 adults, i més d’uns 200 pollins. La d’oví és de 3.000 caps, però ve de viure un important descens de caps en les últimes dues dècades i havia tocat fons amb 2.500 caps fa pocs anys.
AFECTACIONS "DE SINISTRE TOTAL" A CAMPS DE TABAC
El president de l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra (APRA), Xavier Coma, va avançar ahir - pendent encara dels resultats del peritatge de danys que es fa després de la forta pedregada del 6 d’agost - que “hi haurà afectacions de sinistre total” a algunes de les plantacions de tabac. Coma va lamentar que aquest estiu s’hagin comptabilitzat “sis episodis” de pedregades, que han afectat “gairebé la totalitat de les plantacions”. Segons Coma, el pitjor episodi va ser el de principi de mes, perquè “no és el mateix un episodi [al juny] quan la planta encara és petita” i “pot recuperar-se”. Coma, qüestionat sobre la negociació amb la UE, va reconèixer que “cal complementar el cultiu del tabac”. Landry Riba va recordar que trobar un únic substitut “és molt complicat”, però va dir que “hi ha algunes explotacions que combinen ja ramaderia i tabac, d’altres fan investigacions en el cultiu de nabius, tenen trumfes o mel”.
PRIMERS CONTROLS DE PRODUCTE PERQUÈ EL SEGELL DE QUALITAT DEL VI SIGUI REALITAT EL 2017
El director del departament d’Agricultura, Landry Riba, va explicar ahir que “aquest any serà el primer d’implementació” pel que fa “al segell de qualitat dels vins” del Principat. “Estem en fase dels primers controls del producte que s’acabarà certificant”, va comentar. Segons Riba, la primera collita que anirà previsiblement amb aquest segell “serà la collita del 2016, embotellada l’any 2017”. Landry Riba va remarcar que “qualsevol collita que s’hi vulgui afegir haurà de complir amb les condicions tècniques que van establir-se” d’acord amb el patró analític de cultius anteriors. “Esperem que les condicions puguin ser-hi, però pot ser que algun any no sigui possible”, va dir Riba, ja que aquestes poden veure’s alterades en un moment determinat per la meteorologia i les condicions d’un any determinat.
Sobre si es podria afegir nous segells de qualitat en d’altres productes, Riba va descartar ahir que es faci en el sector càrnic i va deixar oberta la porta que es tiri endavant en les trumfes de qualitat controlada. “En el seu moment l’única iniciativa que hi havia de comercialització no va sortir bé, però hi ha productors que segueixen conreant”, va indicar. “L’experiència és compartida i el pla de recerca que es va fer ens dona unes bases molt bones per treballar aquest reglament de qualitat controlada”, va concretar.