estadística laboral
Els funcionaris, baixes més llargues
Els treballadors del sector públic tenen baixes laborals un 50% més extenses (57) que els de l’empresa privada (37)
Els funcionaris, baixes més llargues
Els treballadors del sector públic estan de mitjana un 50% més de dies de baixa que els de la privada. Concretament, els del públic acumulen 57 dies de mitjana en aturs laborals, mentre que els de la privada es queden en 37. Les dades de les baixes, segons les estadístiques relatives al període gener-maig del 2017 de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), s’agrupen per sectors econòmics. Els de l’àmbit institucional estan dividits entre Administració pública i Seguretat Social, Educació i Sanitat. La mitjana de 57 dies es fa agrupant tots els empleats públics, però és cert que hi ha una diferència substancial entre els col·lectius de funcionaris. Els treballadors de les administracions i la Seguretat Social (CASS) tenen com a mitjana baixes de 48 dies. En canvi, els de sanitat (62) i educació (61) disparen el resultat final. S’ha de destacar, però, que el nombre d’accidents laborals o baixes és petit dins del sector educatiu.
Les estadístiques mostren com el sistema financer és el que mostra un menor nombre de dies d’atur laboral, amb només 25. Els sectors amb major nombre de treballadors com són l’hoteleria i el comerç se situen en quantitats dispars, i mentre que al ram comercial s’està en un nivell estàndard (40 dies) en l’hoteler és més baix (31). L’altre grup amb unes xifres baixes és el de personal domèstic, amb 29 dies. En global, si no es fan diferenciacions entre el sector públic i el privat el nivell mitjà de jornades de baixa és de quaranta dies.
“Si els treballadors privats tinguessin les mateixes condicions de cobertura de sou que els de la pública no hi hauria diferències”, indica el president del Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT), Guillem Fornieles. Afirma que “en cap cas s’ha de predicar que els treballadors públics tenen privilegis, sinó que són drets que s’han guanyat, i pel que hem de lluitar és perquè a l’empresa privada també s’assoleixin aquests drets”. Fornieles incideix que els sous baixos existents en l’empresa privada dificulten que l’empleat s’agafi la baixa. Posa un exemple: “si un treballador cobra 1.200 euros i posant-se de baixa el primer mes només en cobra 600 és fàcil d’entendre que no s’ho pugui permetre, perquè no podrà ni pagar el lloguer del pis”. A més, “les mútues i cobertures complementàries que tenen bona part de les administracions per als seus empleats gairebé no es tenen a la privada, i així la gent al final prefereix anar a treballar malalta que agafar la baixa”.
Per al president del SAT, “al final cal tenir en compte que cada vegada s’està perdent més poder adquisitiu, i és un tema molt preocupant, perquè el Govern està parlant d’atur zero, però el que interessa és tenir llocs de treball amb sous dignes”. Apunta que “s’ha de reflexionar al voltant del model laboral actual”.
LA XIFRA
6,5 per cent és el percentatge aproximat del nombre de treballadors que, de mitjana, estan de baixa. Les aturades laborals per malaltia solen significar un cinc per cent, i les d’accident de treball un 1,5%.
Els funcionaris, baixes més llargues