unió europea
López i Bartumeu diuen que l'acord millorarà els serveis socials i laborals
El líder del PS apunta que permetrà als estudiants accedir als consorcis internacionals
López i Bartumeu diuen que l'acord millorarà els serveis socials i laborals
El conseller general del PS, Pere López, i el president d’SDP, Jaume Bartumeu, apunten que l’acord amb la Unió Europea permetrà millorar les polítiques socials i laborals en matèria de sindicats i polítiques laborals. López també hi sumava millores significatives en infraestructures del país, l’economia o l’educació, tal com va explicar en la conferència de Prada. Pel conseller general, una bona entesa amb Europa “facilitaria la mobilitat dels nostres alumnes, com ja va passar a Liechtenstein. A més, també els obriria la porta a formar part de grups de recerca en grans consorcis internacionals, que ara mateix presenta importants dificultats per no ser estat membre”, va dir. Els drets dels treballadors també poden augmentar, segons López, ja que “podria obligar al Govern a fer una legislació laboral i que reguli els sindicats, donant-los accés a les subvencions i d’aquesta manera, convertint-se en un interlocutor vàlid per negociar amb la patronal”. Per tot plegat, “és evident que l’acord pot suposar un important impuls per al país, però ha d’anar més enllà i incloure aquests aspectes socials i educatius”. Després, va afegir que “també obrirà les portes al teixit empresarial i que l’arribada de nous comerços, no s’ha d’entendre com un risc per a les nostres empreses, sinó com una oportunitat per incrementar la nostra competitivitat, i la qualitat i quantitat dels nostres llocs de treball”.
López entén perfectament que aquest acord “obligarà a fer sacrificis i que pot generar inquietud”, però també ho veu com una oportunitat per entrar al programa CEF (Connecting Europe Facility) que finança infraestructures de transport, energia i telecomunicacions, ja que “ens ajudaria a accedir a un programa de 500 milions de potencials clients, tant de serveis com de productes”.
Tancat i barrat
Jaume Bartumeu reclamava al Govern que en les negociacions amb la UE no “es deixin emportar per la situació, sinó que cal saber què volem i què ens convé”. En aquest sentit, el president d’SDP considerava que “sense una política d’Estat, sense una causa general compartida, la lògica mercantil i els interessos estrictament econòmics ens portaran al desastre”, i també aventurava que “un dia el Govern ens portarà un acord tancat i barrat i ens dirà que és l’únic possible”.
L’acord amb Europa permetrà reforçar l’aspecte social, ja que segons el líder de Socidemocràcia i Progrés “a Andorra portem una legislatura i mitja amb menys justícia social, amb dificultats per poder mantenir la universalitat de les mesures socials però sí amb més societat de mercat” i afegia que al país” s’ha reobert la fractura social que Europa ha sabut mantenir l’esperit del benestar”. Jaume Bartumeu va afegir que “no podem pretendre viure d’esquena al món, i el nostre comença a Europa perquè som dins i en formem part”.
ANDORRA TELECOM DEMANA MANTENIR EL MONOPOLI
El director internacional d’Andorra Telecom, Carles Casadevall, va demanar des de Prada que un dels punts en l’acord d’Associació sigui “mantenir el monopoli natural de les telecomunicacions, perquè si es liberalitza el mercat, els operadors hi entraran per tal de reduir la seva actual despesa en roaming a més d’oferir solucions convergents allà on els interessi”. Casadevall va explicar que segons un estudi de l’empresa Deloitte, si això passés, per al mercat dels serveis de telefonia fix i mòbil
la quota cauria prop d’un 67%, i el volum de negoci passaria dels 94 milions d’euros anuals als 31. Segons Casadevall, aquesta caiguda vindria principalment per l’ensorrament del roaming, ja que els nous operadors aplicarien preus de major, que actualment “se situen per sota dels regulats”. El segon mercat que cauria és el de mòbils, que passaria dels 23 milions d’euros als 14, a conseqüència de la baixada de preus en un mercat que amb només 73.000 habitants no es podria compensar amb més clients.
D’altra banda, el director internacional de la parapública va destacar que Andorra està per sobre dels objectius en matèria de telecomunicacions que s’ha marcat la Unió Europea pels anys 2020 i 2025. Entre ells està el 100% de cobertura d’ample de banda fixa i de xarxes de nova generació, mentre que a Europa és del 97% i del 68%, respectivament. La cobertura 4G arriba al 92% del país, pel 85% de la resta, i les inversions han permès que pràcticament no hi hagi diferència del servei entre l’entorn rural i l’urbà.
LA XXX DIADA D'ANDORRA ATRAPA DE NOU L'INTERÈS DELS ASSISTENTS A L'UCE
La XXX Diada d’Andorra va cloure ahir amb “èxit de públic”, segons va dir Àngels Mach, presidenta de la SAC i membre de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), que es va celebrar, com cada any, a Prada de Conflent, municipi situat als Pirineus Orientals. Les quinze conferències que es van impartir van fregar el ple i cada vegada es renovaven els oients, perquè “molts estaven apuntats en altres cursos acreditats, tot i així, no hi va haver gaires cadires buides”, apuntava Mach. Tots els ponents van assistir, tal com estava previst, a oferir la seva visió sobre l’Acord d’Associació amb la Unió Europea, i aquells que no van poder assistir-hi “es va llegir un resum de la seva opinió, que tot i així, sortirà publicada en el llibre recopilatori que es presentarà d’aquí a uns mesos”, va comentar Mach. En total hi va haver una desena de ponències no presencials.
La Diada va comptar amb la intervenció de diverses personalitats que van donar el seu punt de vista sobre l’acord amb la UE, com ara els excaps de govern Marc Forné i Òscar Ribas; el president del grup parlamentari liberal, Josep Pintat; els consellers generals Pere López i Maria Martisella; i el president de la comissió del fons de reserva de la CASS, Josep Delgado, entre altres.
L’única incidència que es va registrar va ser el canvi d’horari de la conferència del ministre d’Educació i Ensenyament Superior, Eric Jover, que es va avançar perquè tant ell com la ministra Maria Ubach i l’ambaixador espanyol, Manuel Montobbio, van haver de marxar per assistir al minut de silenci que es va fer ahir a la capital en memòria de les víctimes dels atemptats de Catalunya. Els oients de la cloenda, que va fer la mateixa Mach, també es van afegir al sentit homenatge.
