Uns quatre mil pisos de no residents estan bloquejats
El sector es queixa perquè aquests habitatges han sortit del mercat de lloguer i de venda perquè no s’han regularitzatSLes
Els immobiliaris han fet saber al Govern, segons diferents fonts del sector, que s’ha de buscar una solució per als habitatges dels no residents que han quedat sense regularitzar un cop ha entrat en funcionament l’intercanvi automàtic de dades fiscals. Els propietaris estrangers, especialment espanyols, que no es van acollir a les amnisties fiscals i que no han regularitzat amb posterioritat s’han quedat, segons explica un dels immobiliaris, en uns llimbs sense possibilitats de moure’s cap enlloc. El sector calcula que hi ha uns quatre mil habitatges afectats, el que suposa (amb una mitjana de 2,5 persones per pis) una capacitat potencial d’acolliment de fins a deu mil habitants.
Els no residents amb l’habitatge sense regularitzar es troben que no poden vendre la propietat ni llogar-la perquè el pis quedaria vinculat a un compte corrent, i per tant, a l’intercanvi automàtic d’informació fiscal. La seva situació quedaria al descobert per a l’administració espa-nyola. El càstig és el famós formulari 720, que arriba a suposar sancions més quantioses que l’import dels diners ingressats.
Aquests pisos, expliquen les mateixes fonts, tenen dos motius de compra originals. D’una banda, segons expliquen diverses fonts del sector, aquelles famílies que optaven per adquirir una segona residència a Andorra, normalment per a la temporada d’hivern. Sovint a mesura que van passar els anys i els fills van créixer i van deixar de venir a esquiar regularment l’apartament va acabar al mercat de lloguer per pagar les despeses i tenir cert rendiment anual.
Per llogar o vendre
El segon gran origen d’aquest grup d’habitatges és la inversió de no residents que van adquirir-ne per fer negoci. Alguns amb l’objectiu de llogar-lo perquè anés donant un rendiment, i altres perquè confiaven d’obtenir un benefici amb les pujades del mercat immobiliari. Diferents fonts del sector van coincidir que el volum global, si es tenen en compte els dos orígens, estaria cap als quatre mil pisos. Cal tenir en compte, segons aquestes fonts, que hi ha una part d’aquests pisos que encara consta a través de prestanoms perquè la titularitat no s’ha regularitzat després de la derogació de la limitació per als estrangers en l’adquisició de propietats.
Diferents veus del sector immobiliari asseguren que ja des del sector s’ha fet saber a l’executiu que cal buscar una solució als pisos dels llimbs. Consideren que no es pot mirar cap a un altre costat i dir que és un afer que no compta a Andorra per dos motius. Un que passa perquè l’afectació al mercat immobiliari i d’habitatge andorrà és molt gran, amb uns problemes a mitjà i llarg termini si no es rebaixa de forma substancial aquesta bossa. Tenir milers de pisos buits in aeternum no té cap sentit, per a aquestes fonts, i caldrà una solució.
Imatge exterior
El segon argument passa perquè els propietaris són gent que va confiar i invertir a Andorra i que, segons els immobiliaris consultats, se sent deixada de banda pel Govern davant d’un problema d’aquesta envergadura. Asseguren aquestes fonts que la resposta habitual sobre aquests problemes és “haver regularitzat”, però que en tot cas la realitat actual és una i no es pot defugir. Els mateixos immobiliaris reconeixen que la solució no és fàcil, però apunten que s’ha d’acabar fent una espècie de llei del punt final per deixar fora les propietats anteriors a l’intercanvi d’informació automàtica.
EL MERCAT DE LLOGUER NO MILLORA
El mercat de lloguer continua en una situació molt complicada, segons van indicar fonts immobiliàries, i ja no només els preus s’han disparat a totes les parròquies, sinó que hi ha moltes zones en les quals és pràcticament impossible trobar un pis de lloguer. El sector confia que aquesta manca d’habitatges provoqui certa reactivació en el sector de la construcció i que hi hagi particulars disposats a invertir i edificar per posar en el mercat nous habitatges de lloguer. De moment, però, el nombre d’obres noves continua sent força petit.