Comença el procés per tenir servei d'oncologia a l'hospital

Martínez Benazet va remarcar que “si només es presenta l’Institut Baselga benvingut serà”, perquè “tot allò que aporti valor afegit serà bo per al país”, però va subratllar que haurà de ser un concurs públic i que “aporti al que nosaltres ja tenim”, és a dir, que es complementi amb l’hospital, que ara té l’oncologia “molt ben endreçada”, va dir. En aquest sentit, el SAAS haurà de treballar per encaixar el projecte dins la pròpia gestió, aspectes que s’hauran de regular a les bases del concurs. A parer de Martínez Benazet, qui vulgui prestar el servei oncològic hauria d’oferir “segones opinions mèdiques, tractaments que no es poden fer aquí, radioteràpia, formació als oncòlegs, assajos clínics o diagnòstics de biologia molecular”.

Viabilitat de la radioteràpia

El responsable del SAAS va reconèixer els beneficis que aportarà una unitat de radioteràpia al país però va advertir que “s’ha de mirar si és viable” tenir un aparell de radioteràpia i un equip de radioterapeutes, i en aquest context va destacar que hauria d’atendre també pacients d’altres països.

Satisfacció dels afectats

La notícia va ser molt ben rebuda per l’Associació Andorrana contra el Càncer (Assandca). El president de l’entitat, Josep Saravia, va recordar que s’estan subvencionant entre 80 i 100 trasllats mensuals de pacients que han de sotmetre’s a tractament a l’exterior, fet que suposa al voltant de 2.000 euros cada mes. Per això va dir que el fet que la comissió comenci ja a treballar al setembre “vol dir que tirarem endavant”, i va qualificar-ho de “gran avenç”, perquè “una de les coses que ens preocupaven és que això quedés en paraules”. “El fet que tirin endavant la demanda del Consell General que va ser avaluar els costos de la radioteràpia és força important”, va expressar.

Un pas endavant no pas per l’estalvi econòmic que suposarà, sinó perquè els afectats guanyaran en qualitat de vida. “Aixecar-se a les sis del matí i tornar a les set de la tarda per un tractament que dura deu minuts és molt dur, i hi ha gent que baixa tres i quatre setmanes al mes”, va narrar. Quant a la viabilitat, Saravia va assenyalar que l’important “no és tant la quantitat de gent que tingui, sinó pel bé que pot fer per al país”, i va afirmar que una unitat d’aquestes característiques atrauria pacients dels estats veïns que resideixin a les comarques més properes.

REPORTATGE

Els futurs metges

’hospital ha acollit per primera vegada tretze estudiants de medicina que han après com funciona el model sanitari andorrà i quines especialitats mèdiques tenen més sortida. Un programa d’entre una i sis setmanes de durada que possibilita que els aprenents passin per les diferents àrees mèdiques de l’hospital. L’estudiant de tercer de Medicina, Natàlia Visa, va explicar que a diferència de les pràctiques universitàries “aquí els metges es prenen molt més temps per ensenyar-te”, i va assegurar que quan acabi la formació voldrà exercir a l’hospital. Carlota Badia va dir que l’experiència “ha estat millor del que m’esperava perquè ens ensenyen casos pràctics”.

De la seva banda, l’estudiant de tercer Fiona Pallarés va destacar que li ha servit per conèixer com funciona el sistema sanitari andorrà, que “és bastant diferent de l’espanyol i està molt bé veure com funciona”. El doctor Martínez Benazet va relatar que la voluntat és assessorar els estudiants de Medicina perquè en un futur es puguin incorporar a la plantilla orgànica del SAAS, que ara està “bastant envellida” i “hi ha dificultats” i “costa trobar metges de fora”. Martínez va dir que gràcies a aquest programa preveu que “gran part dels estudiants de Medicina que vulguin tornar els puguem incorporar si els orientem bé” cap a aquelles àrees on hi hagi més necessitats, com ara actualment ginecològica o otorinolaringologia, que ja s’estan reforçant.

El responsable de l’hospital va recomanar el programa a la resta de col·legis professionals com una manera d’aconseguir que els futurs professionals exerceixin al país. “És molt important pensar en els estudiants que tenim a fora. És un deure que tenim i animem a fer-ho”, va reblar.