“Hi ha gent que no té cap càrrec i també podria liderar DA”

La seva primera legislatura ha estat intensa.

Ja es venia d’una primera legislatura de DA amb un treball legislatiu molt intens, amb moltes reformes i lleis, i aquesta segona, tot i que es podia pensar que era més de consolidació, hem vist que també s’estan tirant endavant moltes lleis. I més que la quantitat, s’ha de destacar la rellevància i transcendència de les reformes que tenim damunt la taula.

Creu que la ciutadania en té consciència?

La ciutadania, i això passa a tot arreu, potser té un impacte més directe del treball que fa el poder executiu. És important que puguem fer divulgació de la tasca que fem.

Què s’hauria de fer?

Potser el Consell General queda més a un segon pla, però cada vegada s’està apropant més la institució i la gent coneix quina és la feina que fem. El nostre deure és explicar la tasca que estem realitzant.

Amb quines de les tasques que es fan es queda?

Amb la reforma de les competències i transferències, el codi de relacions laborals, la llei de drets i deures dels pacients... Lleis molt importants sobre la transparència, la llei contra el blanqueig de capitals. Lleis cabdals per afrontar els reptes de futur del nostre país.

Altres reptes de futur?

S’està treballant l’acord d’associació. Jo crec que hem de continuar treballant en els diferents àmbits d’aquest acord perquè sigui una proposta que cobreixi les expectatives que s’esperen i poder-lo posar a referèn- dum perquè la ciutadania es pronunciï.

El cap de Govern no ho veu per aquest mandat, però la ministra d’Exteriors va dir que la voluntat de la UE és tenir l’acord el 2019.

El que hem de fer és veure com va avançant aquesta negociació, que ho està fent a bon ritme, i els resultats, pel que anem coneixent, són força satisfactoris pel que fa a les demandes que es fan des d’Andorra. Hem de deixar treballar els diferents equips. L’important és tancar un bon acord i el quan s’esdevindrà amb les negociacions. Però la sintonia entre les institucions europees i l’equip negociador d’Andor­ra és bona, i per tant això és positiu.

Una sintonia que no s’acaba de palpar al carrer. Hi ha empresaris preocupats.

Sí, el gran repte que tenim ara és poder fer arribar a la ciutadania en què consisteix o què suposa l’acord d’associació. L’hem de veure com una eina indispensable per garantir el futur del nostre país. Permetrà que els ciutadans puguin desenvolupar el seu projecte a Andorra i fora, i que les empreses puguin presentar serveis a la UE i les de fora vulguin vindre a Andorra.

I com s’ha de fer això?

Hem de trobar el format necessari per arribar a la ciutadania. Hem de fer tot allò que sigui necessari per arribar al màxim de gent. Les reunions de poble podrien ser una més de les accions, però també campanyes informatives i en general divulgació a tots els nivells. Hem de poder fer arribar la informació a tota la ciutadania.

Com són les relacions entre el grup parlamentari i el Govern?

Les relacions són bones, i la comunicació és contínua. Som gent que defensem el mateix projecte, cadascú dins del seu àmbit d’actuació, però defensem el mateix projecte.

El grup podria ser més pro- actiu?

Tampoc és que hàgim d’escenificar un control al Consell General, perquè la comunicació i el diàleg el tenim en el dia a dia del nostre treball. Els debats, l’anàlisi, la discussió dels diferents temes... Tot això ho fem contínuament.

Al setembre s’ha d’escollir Raonador del Ciutadà. Hi ha sis candidats. Costarà?

És veritat que sorprèn, però també reconforta. Que hi hagi un elevat nombre de gent és positiu. Crec que això el que fa és posar en valor aquesta figura, i en aquest sentit cal destacar la feina que han fet tant els antics Raonadors com l’actual, de donar a conèixer la institució.

Com l’elegiran?

És un tema que encara no hem tractat, però treballarem per triar el millor candidat, el que sigui capaç de dur a terme les seves funcions amb la màxima eficàcia i tingui el màxim consens possible.

Se l’haurà de dotar de més recursos.

La reforma de la llei que regula la institució recull les noves atribucions que se li donaran. Si fem una reforma on se li atribueixen més funcions i competències se li atorgaran els recursos necessaris per dur a terme la seva funció.

Toni Martí no repetirà com a candidat a cap de Govern. Ja treballen en el seu successor?

A DA tenim la sort que comptem amb molta gent molt preparada que està implicada en el projecte polític que defensem. Sabem que tenim aquest repte per davant, però és un tema que el mirem amb la confiança de saber que tenim molta gent capaç.

Però el temps passa.

Tenim clar que és un debat que es farà amb serenitat, calma i tranquil·litat. Encara queda un any i mig per al final de la legislatura i no hi ha cap pressa. Estic segur que es tirarà endavant amb unanimitat i es buscarà una persona per tirar endavant el projecte de DA, que està ben viu i encara té molta corda per davant.

Els noms que han sonat fins ara són d’actuals ministres.

No sabem si seran els candidats, tenim gent molt bona que està ocupant càrrecs institucionals, ja sigui al Govern, al Consell General o als comuns. Gent molt capaç que no està en cap càrrec institucional i també podria liderar el projecte. Hem de deixar que el partit treballi i trobi el relleu de forma natural.

No hi haurà primàries.

No, jo crec que pel tarannà del nostre partit i per com s’ha gestat i com ha evolucionat els dar­rers anys, aconseguirem trobar un candidat de consens que serà presentat a la militància perquè es pugui pronunciar.

Li agradaria postular-se per ser candidat de DA algun dia?

La meva voluntat sempre ha estat participar en política per poder treballar en pro del meu país i aportar el meu granet de sorra en allò que cregui. En cap cas m’he plantejat poder accedir a cap càrrec. La meva posició de cara al futur dependrà de si professionalment i familiarment puc plantejar continuar vinculat a un càrrec institucional i si els meus companys de partit consideren que he de formar part d’alguna candidatura.

Però li interessaria?

Home, és una experiència molt gratificant per als que ens agrada el servei públic, però quan arribi el moment ja es veurà.

Falta regeneració política?

Jo crec que encara que es diu que hi ha poca regeneració considero que Déu n’hi do la quantitat de gent jove que està accedint a càrrecs institucionals. Hi ha d’haver un equilibri just entre experiència i sang nova, i dins de DA aquest equilibri l’estem assolint de forma correcta.