Les diferències entre Álvarez i Piqué frenen la reforma sanitària

Els fronts entre els dos principals càrrecs de la sanitat andorrana són múltiples, i cada cop s’han anat ampliant més les diferències. Álvarez parteix de la base que ell és el ministre i el cap de Piqué, i que per tant les decisions últimes sobre sanitat són potestat seva. El director de l’hospital considera que l’expert en salut és ell com a exdirector del Clínic entre el 2011 i el 2015. Durant aquests anys, el Clínic de Barcelona va estar sempre entre els quatre millors hospitals d’Espanya en qualitat, eficiència i productivitat, segons l’estudi anual de l’empresa IASIST que atorga els guardons TOP-20 de la Sanidad Española. Piqué creu que se’l va fitxar per liderar la reforma. Aquest encàrrec seria el que justifiqui els 12.500 euros bruts que cobra mensualment. I, segons diferents fonts del món sanitari, no s’ha estat de comentar que el ministre no té la formació, preparació, experiència i criteri per decidir quins són els canvis que s’han de fer i com implementar-los.

Quatre grans enfrontaments

La relació entre Álvarez i Piqué s’ha vist afectada per quatre grans diferències. La primera, i que segons fonts de l’executiu exaspera el ministre, és que el director de l’hospital tracta directament les propostes i els projectes amb Toni Martí. Es considera ningunejat per aquesta fórmula de procedir i considera que l’interlocutor de Piqué hauria de ser sempre ell i trametre posteriorment el que escaigui al cap de Govern o al consell de ministres. Aquesta situació també ha tensat una mica la relació amb Martí.

El segon punt es troba en els dos grans projectes d’inversió estrangera sanitària en cartera: Brugada (cardiologia) i Baselga (oncologia). Piqué, segons fonts de l’hospital, manté diferències històriques amb Baselga derivades de problemes sorgits en l’època en què estava al Clínic. Oficialment l’explicació és que integrar un institut tan gran com el Baselga dins l’hospital suposaria un element massa distorsionador per al centre. Álvarez, en canvi, és reticent al parer de Brugada. Hi ha fonts del món sanitari que apunten que el ministre va tenir diferències amb el projecte del cardiòleg en referència al seu emplaçament. Oficialment, Álvarez apunta que no veu clar el projecte.

El tercer punt fa referència al model de reforma. Piqué vol mesures que siguin dràstiques en alguns aspectes i que els canvis funcionin perquè hi hagi una penalització econòmica important per als que no segueixin els circuits sanitaris marcats. Per exemple, per a aquells que no vagin primer al futur metge de capçalera. Álvarez és partidari de mesures molt més lights i que la reforma no suposi un daltabaix per a alguns ciutadans, especialment que no s’entengui que s’està fent una sanitat per a rics i una per a pobres. Vol evitar que sembli que la gent més benestant podrà continuar utilitzant la sanitat com fins ara i la resta haurà de passar a un model més limitat.

Qui prendrà les decisions finals

El pols ha de determinar el quart i últim factor d’enfrontament, i el més important, al voltant d’establir qui serà qui prengui les decisions finals en els canvis. Aquest és el tema fonamental respecte a com serà el projecte de reforma que s’haurà de portar al conjunt de l’executiu perquè l’aprovi. Álvarez té cert avantatge perquè diferents pesos pesants del gabinet Martí no veuen amb bons ulls una reforma sanitària de màxims que vagi tan tard. Com a molt aviat, si el projecte està tancat abans de finals d’any, la implementació amb efectes reals sobre la població seria a mitjans-finals de l’any vinent. Diferents ministres consideren un error gravíssim arriscar-se a unes retallades significatives en matèria sanitària a mesos de les generals del 2019. I entenen, segons fonts de l’executiu, que posicionaments com el del PS respecte que no volen agafar cap corresponsabilitat en la reforma mostren que pot ser un dels temes que més mal electoral poden fer a qui el lideri.