Gestió de les emergències
Govern vol fer pagar els rescats a la muntanya si hi ha negligència
El Govern vol que els bombers cobrin pels salvaments que realitzen a la muntanya si es determina que hi hagut negligència
Govern vol fer pagar els rescats a la muntanya si hi ha negligència
El Govern vol cobrar els rescats de muntanya que hagin de fer els bombers per negligència dels ciutadans. L’executiu planteja introduir el pagament i, tot i la dificultat de demostrar la imprudència, veu bé la mesura com una manera de reduir els comportaments temeraris a la muntanya, com passar per on no està permès o no anar ben equipats. Una qüestió que segons van explicar fonts del Govern es resoldria a través d’un reglament derivat de la llei dels bombers que es va aprovar l’abril passat.
Els rescats han anat a l’alça any rere any, fins a l’extrem d’arribar a la sortida diària aquest estiu, segons van explicar fonts dels bombers, que van assegurar que hi està havent més salvaments que l’any passat i també entre setmana. “Abans era més el cap de setmana, però ara estem tenint un agost amb molts rescats”, van indicar les mateixes fonts, que a més van destacar que hi ha hagut “un increment important” des de fa tres anys amb l’auge dels bike parks. El fet de ser zones sense accés rodat ha fet que pugessin els rescats amb helicòpter dels bombers. Tot i que hi ha vigilància de les estacions a les pistes, els salvaments a l’estiu –a diferència de l’hivern, quan cada estació té el seu servei mèdic– les evacuacions les efectuen els bombers. Des del cos van afirmar que es tracta d’“un esport bastant consolidat aquí a Andorra i que està en expansió”, i això fa que es produeixin més accidents, tot i que en aquest cas els usuaris van ben equipats.
A banda, van remarcar que també se n’efectuen en temporada de caça, quan hi ha caçadors que acaben desorientats després de perseguir la presa. En aquest sentit, des dels bombers van destacar que per la temporada de la caça de l’isard es poden realitzar fins a tres rescats.
Les dificultats
El Govern aposta per aquesta mesura, més per aconseguir un efecte dissuasori dels munta-nyencs temeraris que no pas per reduir la despesa que generen els salvaments en helicòpter, ja que el cas de Catalunya demostra les dificultats que hi ha per cobrar-los. La taxa per salvaments al medi natural de la Generalitat de Catalunya va entrar en vigor l’1 d’octubre del 2009, però no va ser fins al març del 2011 que es va cobrar el primer rescat. Des d’aquell any fins al 2016 la Generalitat només va arribar a passar factura en cinc casos, el preu dels quals va pujar a 5.336 euros equivalents al cost d’activar tot el dispositiu de recerca. Els rescats que es cobren són els que tenen lloc en zones senyalitzades com a perilloses, si les persones rescatades no porten l’equipament adequat a l’activitat i si la persona que sol·licita el servei ho fa sense motius objectivament justificats.
Des del cos de bombers també van fer referència a les dificultats de determinar quan hi ha hagut una negligència, perquè “el que per a tu pot ser-ho per a un altre no”, ja que no hi ha unes normes fixades com en el cas dels conductors, que han d’aprendre’s les normes del codi de circulació per tal d’obtenir el carnet que els permeti conduir un vehicle. Això fa que a la muntanya hi vagi gent “inconscient que no té consciència del perill” que hi ha. La majoria de rescats que es duen a terme corresponen a muntanyencs novells, que no porten el material adequat ni tenen coneixements de muntanya, i als anomenats Kilian, gent que va a fer senderisme amb un equipament precari i amb poca experiència. Finalment, i en aquest cas, l’afectació és minoritària, hi ha els experts, que estan preparats, coneixen l’entorn i disposen d’un bon equipament però actuen de manera confiada o imprudent.