Mercat de l'habitatge
La falta de pisos de lloguer arriba a màxims històrics
Apartaments turístics, la falta d’obra nova, sous baixos i la sortida del mercat dels pisos dels no residents fixen els preus en màxims històrics i sense solució a curt termini
La falta de pisos de lloguer arriba a màxims històrics
Les Illes Balers han experimentat una combinació de factors que han portat l’habitatge a una precarització extrema. La combinació entre salaris baixos dels treballadors, el preu dels pisos de lloguer i l’escàs mercat d’habitatge per l’impacte dels apartaments turístics ha derivat que les illes s’hagin omplert de pisos patera, gent vivint en furgonetes i que s’estiguin llogant per viure fins i tot les terrasses dels habitatges. El mercat nacional, segons diferents fonts del sector immobiliari, no es troba ni molt menys en una situació tan extrema, però sí que ha començat a mostrar uns indicis com els que es van començar a donar a les Balears. Les mateixes fonts apunten que el més greu és que a curt o mitjà termini no es veu una solució, i encara més preocupant: si l’economia continua millorant i augmenta el nombre d’assalariats significativament la situació molt possiblement empitjorarà de forma substancial.
El resum és que hi ha molt pocs pisos de lloguer i a uns preus desorbitats. Per menys de 500 euros és ja gairebé impossible trobar un estudi en qualsevol parròquia, i un pis de tres habitacions ja està en mil euros a pràcticament qualsevol indret. Les fonts immobiliàries consultades apunten quatre factors fonamentals per al problema dels lloguers i no hi ha previsió que cap dels quatre desaparegui. El primer element passa per la sortida del mercat de milers de pisos per ser destinats com a apartaments turístics. Entre legals i alegals és difícil establir una xifra. A banda de les empreses especialitzades hi ha un nombre indeterminat de particulars que estan llogant a través de la xarxa. Un dels immobiliaris explica que els propietaris han arribat a la conclusió que és millor llogar per tres mil euros al mes com a apartament turístic que per mil als residents. Encara que no el tinguin ple tot l’any els compensa.
El segon pilar del problema es troba en la falta d’obra nova. Si falten tants pisos i és rendible llogar, per què no tornen les grues? La resposta del sector és la falta de finançament, a banda d’altres factors més col·laterals. Els bancs encara estan escarmentats per l’esclat de la bombolla i amb la construcció no volen córrer cap risc. A banda, com la banca tampoc presta a hipotètics compradors tampoc entra obra nova de venda que desencalli el mercat de lloguer. Les vendes, més enllà dels nous residents passius, continuen sent de mínims.
El tercer factor es troba en la sortida del mercat, de forma gradual, dels pisos propietat dels no residents. Com que no poden estar vinculats a comptes corrents per l’intercanvi automàtic d’informació, ni es venen ni es lloguen. Aquest fenomen, a mesura que vagin acabant els contractes de lloguer actuals, hauria d’agreujar-se. I com a últim element, els salaris baixos que formen la major part de les noves incorporacions al mercat laboral. Els pocs pisos al mercat no estan a l’abast de bona part de la nova mà d’obra, que està cobrant mil euros o mil dos-cents si renuncien a un dia de festa setmanal. Fonts immobiliàries indiquen que si bé el salari mínim o mitjà és força superior al d’Espanya, el cost de la vida (a excepció de les grans urbs espanyoles) és molt més car a Andorra. Una altra de les fonts destaca que el Govern hauria de constatar que s’han d’emprendre accions.