Dia de meritxell
Vives recorda que Andorra és país d'acollida
El Copríncep reivindica la capacitat del Principat per rebre la quota de refugiats que toqui
Vives recorda que Andorra és país d'acollida
El Copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, va posar especial èmfasi a recordar que el Principat ha estat un referent “històric”, a l’hora d’acollir persones, i en aquest sentit va animar la classe política a seguir fent-ho perquè “és una característica molt bonica del país i jo ho impulso i ho desitjo”, va dir en l’homilia que va dedicar des del santuari de Meritxell. Vives va afirmar que “el fet d’acollir alguna persona és una actitud cristiana fonamental, i Andorra sempre ha estat un país d’acollida. Ho va fer durant la guerra espanyola i els anys següents, quan va venir una allau de persones que buscaven llibertat. També vam rebre gent que fugien de la ideologia nazi, molts jueus”, va recordar. Sobre la possibilitat que el Principat pugui acollir uns quants refugiats, en virtut de la llei que s’ha d’aprovar, el Copríncep va animar a fer-ho però va avisar que abans de res, cal ajudar econòmicament els països que estan aguantant ells sols el drama dels refugiats. “Fa dos anys, des del bisbat, vam fer una col·lecta per enviar diners a països com Bòsnia o Grècia. Em consta que Càritas andorrana ha fet el mateix amb les entitats benèfiques d’aquells països perquè són elles qui ajuden com poden a millorar les condicions dels refugiats. És allà on cal enviar els diners, i després ja farem les quotes corresponents”, va dir. Per Vives, Andorra no pot acollir tantes persones com els països més grans, però la seva contribució ha de ser proporcional i “em consta que el Govern també hi vol participar i ajudar”.
El terrorisme va ser l’altre gran tema que va tractar el Copríncep episcopal en la seva tradicional homilia. Segons Vives “cap societat, per petita que sigui, no està lliure del terrorisme i tot el món està vivint aquesta plaga, aquestes ganes de matar que utilitzen la vida humana”. De totes maneres, els recents atemptats de Barcelona van donar una espurna d’esperança a la societat, ja que “el crit espontani i unànime del No tinc Por, va significar una espurna de llum. L’honradesa, l’esperit de solidaritat i els valors que van demostrar els assistents en aquella manifestació ens van omplir de coratge”. Per Vives, el fet de no valorar la dignitat humana és el que fa que aparegui el terrorisme, i malgrat que afirmava que ell no té la recepta per acabar amb ell, “hem de tornar a tenir fe en els valors i en les virtuts. Hi ha persones que proposen més educació, més controls, més defensa, més pilones, més policia o l’armada al carrer. No em toca a mi dir-ho, però el problema no és només de seguretat, sinó de com afrontem el repte amb els nostres valors, les nostres virtuts i amb una actitud ferma”.
Generositat portuguesa
Entre els presents que més apassionadament escoltaven l’homilia, estava el president de Portugal, Marcelo Rebelo de Sousa, “una persona molt noble, molt cristiana i que manté un contacte directe amb el seu poble, i aquesta proximitat és un molt bon camí, tant de present, com de futur”, va dir Vives. Fins i tot, va fer una petita part del discurs en llengua portuguesa, “un idioma que no és tan diferent del nostre i que ens ha permès honorar la presència del president Rebelo de Sousa i també tots els milers de portuguesos que viuen i treballen a Andorra”. Pel Copríncep, el poble lusità “ha contribuït a la riquesa de la qual avui gaudim tots plegats, i per això he volgut valorar i ressaltar la germanor entre les nostres dues comunitats i tot el que ells ens han aportat”, va finalitzar Vives.
Reportatge
"EL MILLOR DEL DIA"
El santuari de Meritxell va quedar petit per acollir totes les persones que volien escoltar l’homilia del Copríncep Joan-Enric Vives, que va començar amb uns instants de retard. Malgrat que s’havia anunciat que l’acte arrencaria a les 11.00, una estona abans centenars de persones ja ocupaven el reduït espai de la capella i la tensió per agafar una bona posició es feia notar. La comitiva política, encapçalada pel cap de Govern i el president de Portugal, es va estalviar aquesta situació en tenir reservada una ubicació privilegiada. Aquest fet va generar algun comentari en contra per part d’algun dels assistents, que a més d’estar molts d’ells drets, havien hagut de pujar fins al santuari a peu, ja que la policia havia tallat el pas rodat fins allà. També és cert que altres hi havien arribat més còmodament amb autobús.
El discurs de Vives va tocar la fibra sensible d’alguns dels oients, sobretot quan es va referir als atemptats de Barcelona i de les víctimes causades pel foc a Portugal. La gent es va donar les mans amb sentida voluntat de germanor quan el Copríncep va demanar la salutació de la pau. Hi havia ganes de sentir una mà amiga o desconeguda.
Una hora d’homilia va obrir la gana dels assistents, que es van apropar a les taules de fora, on els es- perava un tall de coca i un got de mistela. “La millor part del dia”, bromejaven alguns. Els polítics, més moderats –això sí– tampoc renunciaven al refrigeri i aprofitaven els minuts que tenien per parlar amb les persones que se’ls acostaven. Un any més, la Diada de Meritxell va tenir un suport massiu del poble, orgullós de la seva diada i tradició.
Vives recorda que Andorra és país d'acollida
