mercat de l'habitatge
El lloguer dels pisos arriba a 10 euros el metre quadrat
La mitjana de preus de lloguer arriba al màxim històric el metre quadrat, tot i que la descompensació entre el centre i la resta cada cop és més gran
El lloguer dels pisos arriba a 10 euros el metre quadrat
El preu dels lloguers ja ha arribat a una mitjana de deu euros el metre quadrat, segons el creuament de dades entre diferents gestors immobiliaris. Cal entendre que aquest és un preu mitjà que en aquest cas recull les grans diferències entre les distintes zones del país. Al centre, al nucli comercial i al voltant, no només els preus són molt més alts: amb més de 15 euros el metre quadrat, sinó que és molt difícil trobar-ne. Aquest és el tipus d’habitatge, segons les fonts immobiliàries, que, juntament amb cases de diverses plantes, més han demanat els residents passius que han arribat a Andorra els últims anys. Aquest degoteig de nous residents passius ha fet que l’oferta dels habitatges de lloguer d’alt standing s’hagi anat esgotant progressi- vament.
Els diferents gestors consultats coincideixen que el preu bàsic d’inici en els lloguers és de 400 euros i pertany a estudis (un sol ambient) en les zones d’apartaments turístics. La mitjana dels preus dels estudis, però, es troba en uns 450 euros i marca l’inici d’escalada de preus. A mesura que es van sumant habitacions puja entre cent i cent-cinquanta euros més. S’ha d’entendre que els metres quadrats d’un habitatge o el nombre d’habitacions són només dos paràmetres genèrics per a la catalogació de preus. Hi ha factors que fan canviar de forma substancial (fins i tot reduint a la meitat o pujant al doble) el preu del lloguer. La ubicació i l’estat de conservació són elements clau que d’alguna forma queden fusionats en les estadístiques a l’hora de cercar una mitjana.
Efecte diferent
Els immobiliaris apunten que l’increment de preus encara no ha provocat l’efecte que es va viure a principis de segle, quan una onada de residents van marxar a viure a l’Alt Urgell. Tant el preu dels lloguers com dels habitatges de compra estaven força més barats i la Seu i els pobles del voltant van començar a rebre gent que treballava a Andorra. El fenomen es va trencar quan els preus a l’Alt Urgell es van disparar com a conseqüència de l’augment de la demanda de pisos. A més, les autoritats espanyoles van començar a fer un seguiment més estricte, especialment a nivell tributari i de vehicles, que també va desinflar el fenomen. Els gestors creuen que hi ha prou pisos a Andorra i que és possible que el mercat necessiti l’acció correctora de l’executiu.
EL SECTOR REITERA QUE CA DURADES DE CONTRACTE FLEXIBLES
El sector immobiliari és partidari d’una flexibilització de la durada dels contractes. La mesura, segons les fonts consultades, creuen que tindria uns efectes positius tant per als arrendadors com per als arrendataris. El contracte actual s’ha fixat en cinc anys i una part dels immobiliaris considera que s’hauria de permetre una fórmula pactada entre les dues parts. Aquesta negociació entre qui posa l’habitatge a llogar i qui l’arrenda hauria de permetre, segons l’argumentació, que pogués adaptar-se la durada a les necessitats de les dues parts. Aquesta possibilitat evitaria, segons les fonts consultades, que sovint tant arrendador com arrendatari estiguin lligats de mans. El propietari no pot disposar del pis durant aquest període i el llogater ha de pagar un mes de compensació per cada any que resti de contracte. La teoria passa perquè hi ha propietaris que no posen el pis a llogar perquè no tenen clar si l’hauran de necessitar, degut que cinc anys és un període massa llarg. Es considera que si es permetés un acord entre les dues parts hi hauria propietaris que estarien disposats perquè saben que, per exemple, en dos anys sí que poden llogar el pis. L’acord entre les dues parts, segons els consultats, també permet que si el llogater només vol cinc anys també pugui exigir-ho o no firmar.
LA XIFRA
10 anys és el període que el sector considera que no s’han apujat els preus dels lloguers. La crisi va provocar que es congelessin a partir de l’executiu d’Albert Pintat. Un cop alliberats els creixements zero de l’IPC han allargat la tendència.