reportatge
Espanya mana a Andorra?
Una vintena de militars, guàrdies civils i policies espanyols es queixen a l’ONU per un problema en les pensions i diuen que Espanya gestiona Andorra.
Espanya mana a Andorra?
na vintena de membres retirats dels cossos de seguretat espanyols han presentat a l’ONU un escrit en què denuncien l’article set de la Declaració dels Drets Humans per un suposat tracte discriminatori del govern espanyol. La reclamació prové del que consideren un tracte discriminatori en les jubilacions respecte a companys militars, guàrdies civils i policies nacionals que han estat víctimes de danys per atemptats terroristes. Els afectats, uns 300 a Espanya, també han patit lesions, però no relacionades amb actes terroristes, i cobren la pensió normal d’una jubilació anticipada, mentre que els afectats per terrorisme cobren dues vegades més. Se senten discriminats perquè creuen que la lesió –l’hagi produït un delinqüent comú o un terrorista– no hauria de fer que uns cobrin una pensió dues vegades superior quan tots s’han hagut de retirar a causa d’una lesió permanent derivada d’un acte de servei. Els afectats expliquen que les seves pensions, en haver-se retirat abans, poden tenir retallades de fins a 900 euros al mes, quan els ferits per actes terroristes cobren molt més perquè la base sobre la qual es fa el càlcul és del doble que la resta.
L’escrit recull que el Tribunal d’Estrasburg no va admetre a tràmit la demanda contra Espanya i que el responsable és el jutge andorrà Pere Pastor. Els demandants consideren que Pastor és com un jutge espa-nyol, i “no és legal que el jutge d’un Estat resolgui demandes del propi Estat, és a dir, que un jutge espanyol a Estrasburg no pot tractar ni matèries o litigis en els quals intervingui Espanya”. Consideren que tothom coneix la relació d’Andorra amb Espanya i “la dependència administrativa [del Principat] en diverses qüestions”. La demanda recull que la dependència d’Andorra envers Espanya es troba en matèries d’educació, defensa i militar, i fins i tot un dels caps d’Estat és el bisbe d’Urgell i de nacionalitat espanyola. Per tant, segons aquest argumentari, Pere Pastor es trobava sota dependència directa de Luis Guerra, el jutge proposat per Espanya. Els representants legals dels militars, guàrdies civils i policies nacionals espanyols consideren que com Espanya gestiona en part Andorra s’havia de declarar nul·la la decisió de Pere Pastor de no admetre a tràmit la demanda contra l’Estat espanyol. L’escrit a l’ONU busca que Espanya canviï la legislació que estableix un límit màxim a l’import de les jubilacions dels cossos de seguretat. La llei es troba en vigor des de mitjans dels anys vuitanta.