Justícia
Espanya pot haver de derivar a Andorra l'afer Besolí-Rosell
Els delictes imputats van tenir lloc al Brasil, els investiguen els Estats Units i part dels diners van venir al Principat i per tant Espanya no forma part de la trama
Joan Besolí és un ciutadà andorrà a qui s’acusa d’un delicte que hauria tingut lloc al Brasil, instat per una investigació als Estats Units. I va ser la justícia nord-americana la que va demanar a l’espanyola les actuacions contra Sandro Rosell, Besolí i la resta de presumptes implicats en els suposats suborns i enriquiment il·lícit en una trama de venda de drets de partits de la selecció brasilera de futbol. Besolí i Rosell estan empresonats a Espanya i se’ls ha rebutjat fins a tres cops la llibertat provisional sobre la base que la justícia espanyola ha determinat que hi ha risc de fugida. El cas, però, pot estar fent un gir inesperat partint d’unes actuacions demanades per la defensa de Besolí.
El delicte del qual se’ls acusa no té res a veure amb Espanya i per tant tot l’afer, en tot cas, hauria de passar a una altra jurisdicció, com ara l’andorrana, on s’haurien ingressat diners de les operacions i hi havia societats en funcionament dins de la hipotètica trama. Espanya ha d’enviar una comissió rogatòria a Andorra per aquest motiu i el cas podria passar a dependre de la Batllia. Aquesta és una de les esperances que tenen dipositades tant Rosell com Besolí, entenent que ho tindrien més fàcil per accedir a la llibertat condicional que els ha estat negada. L’equip lletrat de Besolí ha posat damunt de la taula de la justícia espanyola un cop fetes les actuacions a requeriment dels Estats Units que les autoritats espanyoles no tenen més marge d’actuació i el cas hauria de passar a dependre de les autoritats judicials dels llocs on s’han produït els suposats delictes. En aquestes circumstàncies, Andorra, amb la Batllia que va col·laborar plenament amb les autoritats espanyoles en els escorcolls a les oficines i al domicili de Joan Besolí, tindria la potestat, segons les fonts jurídiques consultades, de demanar el trasllat dels dos detinguts i començar la instrucció del sumari.
Andorra sí que té vinculació directa amb el cas perquè entre les operacions que s’estan investigant hi ha 8,3 milions d’euros que la societat Uptrend va abonar a un compte andorrà. Uptrend és una empresa de Nova Jersey per la qual Rosell cobrava els diners que teòricament ingressava d’International Sports Events (ISE). Aquesta societat mercantil ubicada a les Illes Caiman era l’instrument utilitzat pel grup saudita Dallah Al-Baraka Group per comprar els drets de 24 partits amistosos de selecció brasilera. Els Estats Units investiguen aquests fets arran del FIFAgate engegat per la CIA.
Altres comissions
A Rosell també se l’acusa d’haver simulat la venda de l’empresa Bonus Sports Marketing (BSM) a un amic seu, el libanès Shahe Ohannessian, que hauria actuat com a testaferro mentre durava el seu mandat al capdavant del Barça. I la venda hauria permès blanquejar 6,6 milions que hauria rebut en comissions. “El blanqueig d’aquestes comissions es van realitzar a través de l’esmentada aparent venda de la mercantil BSM, propietat de Rosell i [la seva dona] Marta Pineda”, segons l’aute. A més, es revela que el 2011, tot i ser president del Barça, va cobrar 400.000 euros a través d’una de les seves mercantils, True Oasis Cottage, i que BSM va seguir pagant alguns dels seus viatges i despeses personals.
ES DESEMBARGUEN ELS COMPTES DE L'EXPRESIDENT DEL BARÇA
Sandro Rosell podrà fer front a diversos pagaments que no podia emprendre des de fa setmanes. La secció tercera de la sala penal de l’Audiència Nacional ha donat la raó a l’expresident de l’FC Barcelona, que sol·licitava el desbloqueig de part dels seus comptes per poder satisfer diversos pagaments que tenia pendents. Entre els deutes, figurava el pagament de les nòmines de dues treballadores, les quotes de dues hipoteques dels habitatges en propietat i la liquidació dels impostos. L’aixecament dels embargaments havia estat rebutjat per la jutgessa instructora del cas, Carmen Lamela. La jutgessa li va negar el desbloqueig de l’embargament del patrimoni en recordar-li que s’ha de garantir que pugui fer front a la responsabilitat pecuniària que pot arribar als 58 milions d’euros. Per contra, l’empresari català va al·legar que els diners embargats (24.798.924 euros) són superiors a la xifra que se l’acusa haver blanquejat (14.973.328 euros). Rosell també va demanar que es retirés l’embargament dels diners que rep de tres finques que té llogades per poder així afrontar la manutenció i el col·legi de la filla petita i la universitat de la gran. Els magistrats sí que han mantingut l’embargament que la jutgessa Lamela va establir sobre els dipòsits que l’expresident del Barça té a Luxemburg.