sistema polític
Els canvis de partit dels polítics impulsen l'abstenció
El CRES detecta que una part de la població vota si obté recompenses a canvi
Els canvis de partit dels polítics impulsen l'abstenció
Passar d’un partit a l’altre afavoreix l’abstenció. Els canvis de carnet per part dels polítics, així com les mutacions en el sistema de partits influeixen en l’elevada abstenció que hi ha al Principat, amb una participació a les generals que ha passat del 80% al 66% en quinze anys –Andorra ocupa el segon lloc al rànquing dels petits estats amb menys participació–. També les dificultats eco- nòmiques, el fet que els censos electorals estiguin desactualitzats o el poc ús del vot per correu expliquen l’elevada abstenció, segons els resultats de l’estudi sobre l’abstencionisme que ha elaborat el Centre de Recerca Sociològica (CRES) amb la col·laboració del departament d’Estadística i per encàrrec del Grup Nacional del Consell General a la Unió Interparlamentària (UIP). El director del CRES, Joan Micó, i la subsíndica, Mònica Bonell, van comparèixer ahir en roda de premsa per donar a conèixer les conclusions del treball.
Micó va explicar que “molts opinen que hi ha molts canvis en el sistema de partits i polítics que passen d’un partit a un altre, cosa que fa difícil el seguiment de la política” i provoca que “alguns opinin que aquesta situació els desanima i prefereixen deixar de votar”.
Vot clientelar
Per altra banda, va destacar que “s’ha detectat que una part de la població pensa que a Andorra el sistema de vot és instrumental”, és a dir, que entén el sufragi com “una manera de guanyar algun tipus d’avantatge personal”, un “intercanvi de favors”. Va definir aquest perfil d’abstencionista com a “clientelista” perquè només vota “si obté alguna classe de recompensa particular”. És per això que va recomanar impulsar campanyes “per canviar l’imaginari col·lectiu que té una part de la població envers el sistema polític”. L’estudiós va posar de manifest que “més que el percentatge d’abstencionistes, el que més s’ha de destacar és el seu augment en poc temps”, específicament des de l’any 2007, i per tant coincidint amb la crisi econòmica. Sobre aquesta qüestió, va afirmar que “la crisi pot portar a no considerar la política com una prioritat” i al “desencís” o a “tenir una visió més crítica” del sistema.
En aquest context, destaca el fet que el 54% dels abstencionistes ho són perquè estan descontents o bé no tenen interès, mentre que el 44% ho és perquè no ha pogut anar a votar aquell dia. Les dones participen més que els homes i la gent gran més que la jove. En concret, on ha pujat més l’abstenció és a la franja d’edat d’entre 26 i 35 anys. Pel que fa a les parròquies, les que estan més habitades són les que tenen més abstenció, ja que “a les parròquies petites la gent sent que el vot és més important” o bé “tenen una relació més estreta amb els candidats”, segons Micó.
Per altra banda, els nascuts fora d’Andorra voten més, i els que no tenen pares andorrans voten un 12% menys que els que sí. Per ideologia, els d’esquerres voten menys, però els de dretes tenen una abstenció més passiva i els d’esquerres més activa, és a dir que s’abstenen de manera més crítica o fonamentada.
Cens electoral i vot per correu
Micó va remarcar que només un 9% de les persones que al cens consten com a residents fora del país van votar a les passades eleccions, xifra que representa el 4% de l’abstenció. Davant d’aquesta realitat, va constatar que “residir a Andorra condiciona molt la participació”, i per tant “s’ha d’incentivar el vot per correu” i actualitzar el cens electoral, perquè hi ha moltes persones que viuen fora i consten com a residents, circumstància que s’accentuarà. A més, va instar a facilitar el vot de les persones que treballen quan hi ha jornada electoral per evitar que desisteixin d’anar a votar i va aconsellar fomentar l’associacionisme perquè les persones que estan en alguna entitat s’abstenen menys.
La subsíndica va explicar que les conclusions es faran arribar als partits polítics per tal d’implementar accions de cara a les properes eleccions generals, com ara l’aspecte de la proximitat. Quant a mesures concretes, va parlar de “fer arribar informació a la gent que no viu a Andorra i que tinguin temps suficient per votar per correu”. “Segur que hi ha coses a millorar per fer-ho més àgil”, va assenyalar. No obstant això, en el punt del cens electoral, va defensar que “els comuns ja van començar a depurar el cens” fa uns anys però va reconèixer que “els andorrans que marxen no ho comuniquen, no se sap que són fora i per tant no es pot fer arribar la informació electoral”.
Característiques
1 Formacions
Polítics que canvien de partit
Passar d’una formació política a una altra, i en general els canvis en el sistema de partits, beneficien l’abstenció perquè els electors es desanimen i prefereixen no anar a votar.
2 Clientelisme
Votar si s’obté alguna cosa
El CRES ha detectat que una part de la població entén el sufragi com “un intercanvi de favors” i “una manera de guanyar algun avantatge personal”.
3 Motius
El 54% no vota per descontentament
El 54% dels abstencionistes no vota perquè estan descontents o bé perquè no tenen interès. La crisi és un dels factors que ha contribuït a l’augment del fenomen en la darrera dècada.
4 Perfil
La dona vota més i el jove vota menys
La dona vota més que l’home i la gent gran més que la població jove. De fet, on ha pujat més l’abstenció és a la franja d’edat que va dels 26 als 35 anys.
5 Curiositats
Els nascuts fora voten més
Els ciutadans nascuts fora del país voten més, i els que tenen pares andorrans menys. La gent d’esquerres vota menys que la de dretes, però en canvi si s’absté ho fa de manera més crítica.
6 Deures
Millorar el cens i el vot per correu
Per combatre l’abstenció, el CRES recomana depurar el cens electoral (perquè molts viuen fora i no consta) i millorar la informació per votar per correu.