La CASS confia tancar amb els 37 milions d'euros de dèficit previst aquest exercici

El responsable de la Seguretat Social destaca que “els canvis en el conveni, en el reemborsament que s’aplica tindrà el seu efecte”, i exposa que el nou sistema que s’ha fixat suposa “pagar un total a preu fet i hi ha una despesa més ajustada i un esforç de racionalització. Hi ha un canvi de paradigma total compartit per tots els facultatius i tot el personal”. Rascagneres ressalta que de manera pràctica aquests esforços a l’hospital es concreten a “no fer les proves que no són necessàries”, i davant la pregunta si és que se’n feien fins ara, assegura que “és un tema molt delicat, entenc que el pacient vol la màxima qualitat i el metge també, i això pot portar eventualment a demanar-ne més per seguretat, i si no tens un cert límit, i amb el nou sistema anem cap aquí, et pots passar demanant proves per tranquil·litat”. El resultat dels canvis que s’apliquen és “que hi haurà una reflexió més aprofundida en el moment de demanar proves com­plementàries. Entre les que són necessàries i les innecessàries, al mig hi ha una zona, i pertoca a cada metge, no anirem a explicar-los el que han de fer”.

Assistència continuada

La rebaixa de despesa sanitària que generarà el SAAS a conseqüència d’una millor selecció de les proves també s’estendrà a l’hospitalització. El president del consell d’administració de la CASS ressalta que a tot arreu s’intenten limitar les estades dels pacients als centres, i en el cas d’Andorra el camí, quan hi ha un tractament que requereix l’ingrés, és que “si es pot fer en dos dies no fer-ne cinc per facturar a la CASS. I aquest és l’esforç, sempre preservant la qualitat”. Precisa, però, que no es pot deduir que hi hagués un abús, sinó que els professionals seguien un procés, “perquè has de tenir la garantia que el pacient després tindrà assistència, i ara s’està posant en marxa tot el sistema sanitari nou, que no és que no existís la garantia, crec que sí, és la percepció que es tenia del sistema, que era diferent”.

Rascagneres reitera, però, que tot i els esforços que es fan de tots els àmbits sanitaris “tots som conscients que la despesa haurà d’augmentar”. Com a resultat bàsicament de l’evolució de la població, que cada dia necessitarà més atenció, i esmenta com a referència el resultat d’una enquesta recent a França que reflecteix que un 25% dels majors de 65 anys tenen receptats entre set i catorze medicaments al dia, el que “vol dir que després dels 50 la despesa es dispara i la societat ha de fer-hi front”, emfatitza.

Hi afegeix que les solucions per cobrir aquesta despesa seran “que ho financi el Govern o que augmentin les cotitzacions, que ara no està en l’agenda, però potser un dia se n’haurà de parlar. Igual que per a les pensions”. Alhora que indica que l’altra alternativa és anar cap un sistema com l’americà, “que no comparteixo de cap manera, que és si no tens visa no entres a l’hospital, i la nostra cultura és diferent. Hem de fer que la sanitat sigui de la millor qualitat possible al menor cost possible i sent conscients que augmenta”, reflexiona.

Radioteràpia a Andorra

El que no es pot retardar, reclama Rascagneres, és que “s’ha d’actuar” per garantir que el sistema “serà sostenible sempre que l’Estat tingui els recursos per fer-hi front. I ho va dir molt assenyadament el cap de Govern, s’ha de prioritzar què és més important, si una rotonda o la radioteràpia”. I celebra que es pugui fer la radioteràpia al Principat, perquè més enllà que hi pugui haver estalvi, “evidentment si es pot fer a Andor­ra el pacient estarà molt millor que si ha d’anar a fora”.

UN DOCUMENT AMB LES SIMULACIONS PER MILLORAR LA BRANCA DE JUBILACIÓ

El consell d’administració aprova avui el document amb totes les simulacions que tindran diferents mesures que es puguin prendre per millorar les finances de la branca de jubilació. Rascagneres explica que el text respon a l’encàrrec del Consell General sobre l’afectació que tindrà cada tipus de mesura que s’ha treballat durant mesos amb diferents propostes que ha estudiat l’empresa francesa que ha fet l’estudi actuarial de les pensions. Assenyala que “tenim de deu a dotze càlculs diferents amb els efectes que poden tenir en el futur mesures com l’increment de la cotització de vellesa, prorrogar l’edat de jubilació o si es pot crear un impost específic, que també podria anar per a la sanitat, sobre el tabac, alcohol i begudes ensucrades”. L’estudi s’ha fet calculant la repercussió d’una mesura o de diverses conjuntes, perquè “no és cap secret que no hi ha una mesura que permeti salvar el sistema”, i no detalla els efectes fins a entregar el document a Govern. Rascagneres defensa que prendre decisions “és un tema d’Estat i s’hauria d’ar­ribar a cert consens”, i destaca que hi ha accions efectives com ha demostrat la millora dels comptes amb les del 2015.