Govern arrenca el procés participatiu per a una llei de drets de l'infant que vol ser "pionera"

“Unificar, harmonitzar i modernitzar” la legislació existent i fer que es tracti d’una “llei pionera”. Sota aquesta premissa el Govern ha iniciat el procés participatiu per a l’elaboració del projecte de llei dels drets de la infància i l’adolescència, amb la presentació aquest dijous al matí, de les vint bases del text a la comissió d’experts. La voluntat, segons ha posat en relleu el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, és que els diferents agents implicats puguin fer ara les seves aportacions amb l’objectiu que cap a mitjans de l’any que ve aquest text pugui entrar a tràmit parlamentari. Un dels eixos és que l’infant i adolescent sigui el centre de “totes les polítiques socials” i sobretot també que es prioritzi la prevenció.

El text incidirà en certs aspectes com ara la responsabilitat parental, el foment de l’acolliment o la regulació de l’infant en risc. El text, segons Espot, ha de ser compatible amb la convenció dels drets de l’infant i totes les normes que Andorra ha anat assumint, tot i que ha remarcat que també es vol “anar més enllà” i que es posi el país “al capdavant de les legislacions existents” sobre la matèria, no només posant l’infant al centre, sinó també abordant perspectives de gènere o de capacitats diverses i polítiques participatives en què els menors puguin dir-hi la seva en aquelles normes que els afecti.

Quant a la responsabilitat dels pares, Espot ha manifestat que caldrà avaluar l’adopció de mesures “de prevenció i coercitives” per a aquells que no compleixin els seus deures amb la voluntat de ser “més efectius”. Així, ha destacat que des de la vessant administrativa no hi ha un règim sancionador per als progenitors que no compleixen les seves obligacions, com per exemple abonar la pensió dels menors que es troben a la Gavernera.

Quant als menors, i a la necessitat que s’havia plantejat en ocasions anteriors d’endurir les penes per a certs delictes, Espot ha destacat que un dels eixos de la llei serà incidir en els deures que tenen i avaluar les possibles mesures dissuassòries, tot i que ha emfasitzat que el més important serà la prevenció. També es plantejarà reservar la via judicial per a aquells casos més greus, ja que ara es veu una “excessiva participació de les institucions judicials en casos de risc lleus” i, per tant, s’analitzarà que des de la via administrativa es pugui atendre aquelles conductes delictives més lleus i això serveixi també per no col·lapsar la justícia.

El ministre d’Educació i Ensenyament Superior, Eric Jover, que també ha estat present a la reunió, ha posat en relleu que aquesta llei serà important, ja que incidirà en la “col·laboració” entre els diferents organismes i entitats d’atenció al menor amb la voluntat de donar “la millor resposta” a les seves necessitats. També ha remarcat el paper del món educatiu per detectar aspectes que “puguin fer saltar les alarmes”, malgrat no sigui una problemàtica que afecti el rendiment escolar. En aquest cas, ha incidit que el text suposarà una millora dels protocols.

Un dels experts que assessora en l’elaboració d’aquest text, Carles Villagrasa, ha subratllat la importància que sigui una llei participativa, amb la col·laboració també dels mateixos menors, amb la qual cosa ha apel·lat també a la vessant pedagògica perquè puguin conèixer els seus drets i deures. A més, ha valorat que es farà un seguiment de l’impacte de la llei un cop estigui vigent, que posi “l’accent en la prevenció” i també en la coresponsabilitat social.