“La 'pegada' electoral de Toni Martí no la veig en cap candidat”

Afirma que no hi ha motius per pensar en un avançament electoral, que algunes reformes s’acabaran, d’altres quedaran definides, però que han de continuar per les noves exigències europees i que el millor per a DA és trobar un candidat de consens per rellevar Martí, però sense distreure’s de la feina legislativa, segons comenta a COPE Andorra-AD Ràdio.

Ha millorat el clima de treball amb Liberals després dels mesos de crispació pel ‘cas BPA’?

És cert que suposo que per la tensió de l’afer BPA les coses semblaven una mica més complicades, però tot i així la relació personal era bona i ara és cert que amb el grup liberal hi ha més confluència. En sanitat hi ha hagut un atansament important, en competències i transferències també hi ha una aproximació per fer una modificació, i a partir del debat d’orientació podem constatar que en les relacions amb Europa, i és important, el grup liberal fa un pas per atansar-se i participar d’alguna manera en el procés de negociació. És rellevant perquè crec que és un bon senyal de cara a la força d’Andorra que des d’Europa sàpiguen que totes les forces estan implicades.

I de cara a l’opinió pública.

També, perquè si estem tots d’acord que hi ha d’haver un referèndum en aquesta matèria és important que hi hagi un consens ampli o una unanimitat entre els partits.

Nota ambient preelectoral? S’ha dit que Martí feia balanç de la feina.

Al país segur que no. Al Consell els polítics són com un sismògraf anticipat i potser sí que ja es pot notar en alguns líders la proximitat relativa d’eleccions, però encara no, tot i que el fet que Martí no pugui repetir genera una mica per un costat d’incertesa i és divertit fer travesses, i des d’aquest punt de vista sí que hi ha una mica d’ambientillo però no és un ambient electoral.

El relleu de Martí obre moltes opcions, DA ja ha iniciat la recerca de candidat?

Potser ha començat a pensar una mica com hauria de fer aquest treball. El primer dilema és el sistema d’elecció. Tens dues grans opcions, una és que hi hagi com una mena de gran consens al voltant de qui ha de ser la figura que substitueixi l’actual cap de Govern però amb la funció de candidat, i l’altra és recór­rer a mecanismes de democràcia interna, que també es poden donar encara que hi hagi un consens molt ampli, o si hi ha més d’un candidat, que també podria passar, o que un grup de militants ho consideressin. No crec que sigui el millor per al partit, les primàries no sempre enforteixen els partits. És millor solucionar-ho via consens.

Veu algun candidat que tingui el suport general?

Sí, efectivament es veuen perfils.

Qui?

Això no ho diré perquè seria avançar les coses però hi ha perfils, o perfil quasi bé ho diria en singular que sembla que genera més consens, però d’aquí a dir-ho, uf! Primer que aquesta persona hi acabi volen anar, és molt prematur, queda un any bo de legislatura. És una feina que apassiona i desgasta alhora, això distreu molt i crec que és millor concentrar-se en l’activitat legislativa encara durant un període de temps.

A vostè se’l situa a les llistes i Èric Jover diu que seria un magnífic candidat?

Sí, l’Èric Jover a part que es va autoexcloure ell formaria part d’aquesta llista. Hi ha molts perfils, hi ha perfils diferents i també trajectòries diferents i als altres partits també, però a DA hi pot haver diferents modalitats de perfils per ocupar aquest càr­rec però més enllà d’això, ja veurem què acaba passant.

Vostè es descarta?

Sí, no sé què acabarà passant però el que sí que puc afirmar que no passarà és que jo vagi ja no dic de candidat a cap de Govern, sinó en llocs elegibles. Continuaré implicat en política i no descarto, tot i que començo a ser gran, potser més endavant tornar-hi, perquè m’agrada molt, però la propera legislatura seguiré la política i col·laboraré no només amb el partit, sinó una mica amb les institucions, però des de fora.

Ja té un candidat?

No el tinc. Detecto que hi ha algun nom que té un consens articulat al seu voltant més gran que algun altre.

És Xavier Espot?

Xavier Espot és un dels candidats que tenen un feix de consens important articulat al seu voltant. Però si em diu si és el meu candidat, no ho sé, ni tan sols sé si ell està disposat a ser candidat. És molt prematur i no em consta de ningú que fefaentment vulgui de moment ser al 100% candidat. N’hi ha que manifesten una mica més de voluntat, n’hi ha que l’amaguen més.

A qui situa en aquesta cursa?

La llista que va fer l’Èric Jover és tota bona. Jo la restringiria una mica a Vicenç Mateu, Gilbert Saboya, Xavier Espot i Jordi Cinca, aquests són els quatre que tot i que no han manifestat explícitament la seva voluntat, són els que estan gairebé sempre a totes les travesses com a eventuals precandidats. Ho deixo aquí.

S’ha d’entendre que l’executiva treballa amb aquests noms?

No, crec que l’executiva el que ha de fer és treballar al voltant d’afinar aquest mecanisme, perquè això està molt aviat dit que ho farem per consens però s’ha d’acabar de veure com s’articula aquest consens. Això sí, l’executiva ha de començar a pensar molt tranquil·lament i sense fer gaire soroll per poder tenir una opinió fiable i pacificadora. És a dir, que mentre forma aquesta opinió no hi hagi trencadisses dins del partit i aquest ha de ser l’objectiu immediat i gens fàcil de l’executiva.

Martí aglutinava consens i DA va néixer al seu voltant i de més gent, però ara hi ha algú que sigui ‘de tant unificar’?

Toni Martí ha aglutinat tot el que ha aglutinat, que és molt, però encapçala el projecte perquè tot i que com molts dels altres que vam articular-lo teníem experiència, trajectòries polítiques en diferents àmbits i partits, Martí el que era llavors, després ha fet feina en molts altres àmbits, era un cartell electoral boníssim, acreditat, a més. I ara una de les diferències és que, i jo el primer i no són precandidats de res, però de tots els noms que van sortint no veig un cartell electoral, algú amb la tirada, hi ha moltes qualitats en tots, però aquesta pegada electoral en termes de boxa no la veig en cap candidat, però és difícil trobar un personatge polític d’aquestes característiques. Aquí sí que hi ha un fet diferencial i l’altre és que són vuit anys de desgast i els dos elements cal tenir-los en compte. Ara bé, capacitació tècnica, capacitat de generar consens, coneixement dels problemes, tot això hi ha molta gent a DA que ho té, i per governar això és bàsic i el cartell electoral Martí hi havia un dia que no el tenia i se’l va anar construint, per tant, això es construeix també.

Per això caldria entrar al 2018 amb un candidat designat?

L’any en curs és massa aviat, el que ve no, i crec que els propis precandidats o el que pugui resultar proposat qui ha de decidir una mica el ritme, el que ha de prendre una sèrie de decisions estratègiques que no podem prendre els altres, l’estaríem condicionant negativament.

Martí tindrà un pes important per dir un aspirant i decidir?

L’hauria de tenir com a militant, no l’hauria de tenir determinant, hauria de tenir la seva opinió qualitativa, que és important.