sanitat
Álvarez Marfany afirma que calen “noves fórmules” per finançar la salut
Remarca que el problema del dèficit sanitari és compartit a la majoria d’Occident
Álvarez Marfany afirma que calen “noves fórmules” per finançar la salut
Carles Álvarez Marfany va intervenir ahir a la quarta edició de les Jornades per a l’excel·lència d’Esterri d’Àneu, que enguany abordaven la qüestió sanitària. El ministre de Salut es va centrar en el finançament i el cost, aportant dades de la situació a Andorra i deixant clar a l’audiència que el copagament, al país, no ha servit per frenar l’augment de la despesa i el dèficit: “algunes veus que reclamen introduir el copagament a Catalunya argumenten que ajudaria a reduir el dèficit; potser sí, però sento decebre’ls en part perquè la tendència del dèficit sanitari a Andorra, malgrat aquest copagament, és similar a la majoria dels països occidentals”. El titular de Salut va aportar algunes dades, com ara que la despesa ha incrementat en 15 anys un 151% o que des de l’any 2007, quan es va entrar en dèficit, els ingressos s’han estancat en els 90 milions. Un escenari, va manifestar, que “a la curta ens obligarà a buscar noves fórmules per finançar la sanitat pública”, malgrat no precisar-ne quines.
Per al ministre la situació no és fruit “de mala gestió o mal ús, sinó que és un problema demogràfic, ja que tenim una població més envellida i una esperança de vida més alta”. El titular de Salut hi va afegir que la problemàtica és similar a països europeus com ara Holanda i Suècia: “els últims 15 anys el dèficit s’ha multiplicat per 2,5, com a Holanda i Suècia; al Regne Unit s’ha triplicat”, va manifestar. El responsable de la sanitat nacional va concloure que els sistemes sanitaris tenen un problema més de finançament que no pas de despesa, i malgrat que va defensar la necessitat de cercar noves fórmules per costejar-la “mai podem reduir la qualitat ni l’accessibilitat amb el motiu d’abaratir costos”.
De la banda catalana, el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, va referir-se a l’autoresponsabilitat de la població pels “usos del sistema”, a banda de lloar la qualitat del sistema sanitari català. Quant als drets del consumidor, Jordi Tarruella, vicepresident de l’Associació d’usuaris de bancs, caixes i assegurances de Catalunya va manifestar que cal “més control i supervisió” i una “desburocratització del sistema”.
EL PIRINEU VOL MÉS RECURSOS
Professionals sanitaris del territori pirinenc van reclamar més recursos per tal d’oferir un servei de qualitat. Jordi Fàbrega, director assistencial de l’hospital de la Seu d’Urgell, va manifestar que “necessitem molts professionals perquè tot i que representem el 0,9% de la població, som el 18% del territori”. “Necessitem més mitjans, però sobretot gent, persones que coneguin els d’aquí per poder fer aquesta medicina de proximitat”, va afegir-hi Joan Izcara, metge al Pallars. Anna Gené, infermera a Esterri d’Àneu, va lamentar els efectes de la crisi: “fan falta mitjans, més professionals, i a més, una millor gestió dels recursos”.