reportatge
Informàtic a la sala?
El Jordi Ascensi va passar el dia 1 d’octubre colze a colze amb els responsables d’un col·legi electoral del barri de Gràcia de Barcelona on es votava pel referèndum. De manera improvisada va acabar buscant connexions per accedir al cens i fer viable la votació.
Informàtic a la sala?
Si li haguessin dit al Jordi Ascensi que algun dia es trobaria dins d’un col·legi electoral reparant connexions i lluitant contra els atacs de la policia espanyola per intentar impedir que se celebrés un referèndum a Catalunya, segur que no s’ho hauria cregut. Però ja se sap, a vegades la realitat supera la ficció.
El Jordi és enginyer de telecomunicacions. Havia treballat a Andorra Telecom i ara viu a Barcelona. El dia 1 d’octubre passat, com molts milers de persones més, va sortir al carrer. En el seu cas no per anar a votar (és andorrà) però sí per acompa-nyar la seva parella a exercir aquest dret. Des de primera hora del matí eren al CAP Sanllehy, un dels punts habilitats per votar al barri de Gràcia. Recorda perfectament com cap a quarts de nou van entrar les urnes i com a les 9, quan s’havia d’obrir el col·legi, ja es va veure que alguna cosa no anava bé. “De cop els responsables del col·legi van sortir a demanar si hi havia algun informàtic perquè no funcionava internet”, exposa el Jordi. En aquell moment el dilema: s’identificava o no? “Creia que havia d’entrar, però ja sabíem que hi havia hagut càrregues policials i temíem que arribessin allí. No m’agradava pensar que hi podia haver una càrrega i que la meva parella i jo estiguéssim separats. Però vaig creure que em tocava fer-ho.” I així es va convertir en un dels molts informàtics que de manera improvisada van suar per fer viables les connexions al cens universal que havia anunciat la Generalitat.
“La policia anava bloquejant l’accés. Al principi no sabíem si era un problema de connexió o era l’aplicació el que fallava. En detectar que hi havia bloqueig de les connexions vam començar a jugar al gat i la rata. La Generalitat anava activant ordinadors amb les dades a mesura que els altres les desactivaven”, relata. Explica que sempre van tenir connexió a Internet, ja que es feien a través dels telèfons mòbils, però el que calia era anar provant combinacions d’IP per poder accedir al cens. “Va ser un matí molt intens. Havia de fer-ho tot a mà. Vaig estar molta estona sol, fins al migdia no van arribar tres estudiants que van poder donar un cop de mà i em passejava per les sis taules que hi havia per anar confirmant l’accés”, indica. I és que el president del col·legi va ser molt tossut: si no funcionava el sistema per impedir que la gent pogués votar dues vegades, el col·legi no obriria. “En cap cas es volia que es pogués qüestionar el resultat o invalidar la feina que s’hagués pogut fer allà”, destaca.
Experiència única
El Jordi, tot i no ser català, remarca que té un bon record de l’ambient que va viure durant tota la jornada, “maco i de germanor”. Però també va ser un dels dies de la seva vida que ha treballat amb més pressió: “la pressió del qui vol votar i del fet de saber que potser venia la policia i carregava”. “A la nit quan vaig sortir vaig anar sabent coses que no sabia, perquè la meva parella va decidir no avisar-me, com el fet que havien arribat vint furgons de la policia, però la presència d’autobusos i d’un bus turístic els va frenar”, manifesta.