MERCAT D'HABITATGE
Els propietaris d'immobles afirmen que els lloguers no s'han encarit
L’Associació de Propietaris afirma que s’han apujat els lloguers de renovacions i de nous contractes fins
a un 15%, però l’actualització de renda no ha superat l’IPC (+0,4%)
L’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI) considera que el preu dels lloguers “no s’ha incrementat de manera significativa” els darrers anys, segons va explicar el seu president, Pascual Gràcia. Fruit d’un estudi realitzat entre una quarantena d’associats, la conclusió que n’extreuen és que el creixement més elevat s’ha produït a l’hora de renovar el contracte de lloguer, o bé amb l’entrada dels nous inquilins. “En aquests casos estem parlant de xifres que poden arribar entre el 10 i el 15% d’increment en el preu del lloguer, però si ens centrem només en les actualitzacions de renda, aquestes s’han mantingut en l’IPC interanual, (+0.4%), tal com estableix la llei”, va dir. El president dels propietaris va deixar clar que aquest increment, “que pot semblar molt elevat, pot respondre a la inversió que ha fet un propietari a l’habitatge, i com és normal, es compensa en el lloguer”, opina Gràcia. Això sí, també accepta que hi ha persones que han apujat deliberadament els preus “sense haver fet res per guanyar-s’ho”.
Les parròquies més afectades per aquesta situació són Andorra la Vella i Escaldes, i és així perquè la demanda supera àmpliament l’oferta. “Les parròquies centrals tenen una ocupació molt alta, i o bé els inquilins renoven sempre els seus lloguers, o bé els pisos nous que surten al mercat s’agafen de seguida, la qual cosa fa que amb prou feines hi hagi oferta per a tanta demanda i els preus pugen”, afirma. Segons el president d’APBI, una explicació per a aquest fet és la dificultat d’accés al crèdit per part de les famílies, fet que provoca que hagin de passar més anys de lloguer abans no puguin adquirir un pis en propietat. Per contra, a la resta de parròquies no hi ha aquest problema i “la demanda cobreix perfectament l’oferta”, va dir.
Pisos de luxe
Un mercat que està creixent a un ritme molt elevat, tal com explica Gràcia, és el dels pisos de lloguer de luxe, un concepte “que fa només deu anys no existia. Ara molts promotors estan apostant per aquest sector i els lloguers són molt elevats i això pot influir en la mitjana que dèiem”. Gràcia ho defineix com un producte que “distorsiona” l’estadística, encara que reconeix que és un grup reduït però que a poc a poc va creixent. El sector del luxe és dels pocs que a nivell immobiliari ha crescut durant aquests darrers anys, segons diu el president dels propietaris, i això és, en part, perquè els promotors de pisos no tenen cap al·licient per fer-ne de lloguer normal. La cessió urbanística al comú “està al nivell del luxe, i només els pisos de luxe poden aguantar-ho. Un promotor que vol posar pisos a la venda, calcula que tindrà beneficis en un termini de dos o tres anys, per contra un de lloguer n’ha d’esperar 20 o 30. Això no incentiva per res a construir-ne més, al contrari”, es lamenta. Fins i tot afirma que les mesures que va prendre el Govern en plena crisi per garantir la seguretat de l’inquilí, el que va provocar són recels entre aquelles persones que volien mantenir el negoci. “L’actualització dels preus de lloguer o la suspensió de la penalització per la resolució anticipada van provocar un descens en el lloguer dels pisos, i això va minar la confiança dels inversos. De fet, la producció de nous immobles destinats al lloguer està encara a dia d’avui congelada”, va assegurar el president dels propietaris.
Bona entesa
Les fluctuacions en el mercat, és a dir les grans pujades o baixades de preus, no interessen ni als propietaris ni als inquilins. “El propietari de béns immobles no és el perfil d’especulador que pensa a obtenir beneficis a curt termini, sinó que el que vol és assegurar-se una renda llarga en el temps. No li interessa un mercat inestable, sinó que en busca un de previsible. Exactament igual que un llogater que necessita estabilitat en el preu. Aquests alts i baixos només provoquen tensió entre els dos agents”, reflexiona Gràcia.