La fiscalia ambiciona més ordenances penals

Segons Alberca, això permetria agilitzar la resolució dels processos relacionats amb delictes majors evitant arribar fins als tribunals. El fiscal general va recordar que d’ençà de la reforma processal que va incloure alguns delictes majors en l’àmbit de l’ordenança penal s’ha passat d’un 6% de la totalitat d’infraccions incoades que es jutjaven durant el mateix període judicial al 45%.

En l’anterior, el comprès entre el juliol del 2016 i el juliol del 2017, el 94,7% de les 816 ordenances penals proposades pels batlles instructors van ser acceptades pels encausats. Ampliar els judicis ràpids als delictes majors penats fins a cinc anys permetria, segons el fiscal general, “una major efectivitat en els mitjans humans i materials de l’administració de justícia i una més prompta i efectiva satisfacció dels drets justiciables”.

Alberca va fer aquestes declaracions ahir en el marc de la cerimònia d’obertura de l’Any judicial. De l’informe de la fiscalia s’evidencia que en l’anterior període hi va haver un increment considerable dels delictes relacionats amb el blanqueig de capitals. Els 56 del període 2016-2017 signifiquen un increment del 69% respecte als que hi va haver l’anterior any judicial, que van ser 33.

Segons el fiscal general, el fet que aquests delictes siguin uns dels que podrien ser resolts per ordenança penal si s’ampliés l’àmbit d’aplicació podria facilitar molt la tramitació d’aquestes causes. “Ara mateix s’estan produint moltes mesures cautelars i s’estan embargant de manera preventiva quantitats de diners molt importants a persones investigades”, va dir Alberca, que va recordar que el tipus bàsic de blanqueig és un dels que estan entre un i cinc anys de presó.

La demanda del fiscal general no tindrà resposta a curt termini si es té en consideració la resposta del ministre de Justícia, Xavier Espot, a la petició d’Alberca. Va recordar que la demanda s’emmarcaria dins d’un nou Codi de Procediment Penal i que es tracta d’una reforma de “gran envergadura”. Segons Espot, fer un nou Codi de Procediment Penal “és una tasca molt important que segur que haurem de posposar per a la propera legislatura o per qui governi en la propera legislatura”.

Respecte d’ampliar l’àmbit d’aplicació de l’ordenança penal, el ministre va recordar que malgrat ser un procediment àgil i que aporta una resposta molt ràpida a la comissió d’un delicte, també és un procediment que no es pot emprar en qualsevol tipologia delictiva. “En els casos de més gravetat crec que no només per una qüestió de garanties, sinó també per una qüestió de sensació de seguretat de la ciutadania cal que es ventilin a través d’un procediment ordinari”, va dir.

ADEQUAR L'ÚS DE LES TECNOLOGIES AL PROCÉS PENAL

Alberca és partidari de reformar el Codi de Procediment Penal a fi d’adequar l’ús de les noves tecnologies al procés penal, per introduir la fórmula de la conformitat en la fase intermèdia del procés, per desenvolupar la regulació de les tècniques especials d’investigació i per ampliar el termini del secret de les actuacions. Considera que també s’ha de reformar per facilitar i millorar l’accés a la informació financera i comptable per part dels investigadors, actualitzant al mateix temps les noves formes o tècniques d’investigació previstes als instruments internacionals vigents a Andorra. Tot això, va dir, salvaguardant en el just equilibri el dret a la intimitat i a la seguretat dels interventors o afectats.

D’altra banda, Alberca també és partidari de tipificar en el futur la corrupció privada i l’increment injustificat del patrimoni, així com estendre la responsabilitat penal a les persones jurídiques i valorar la signatura del conveni de les Nacions Unides contra la corrupció del 2003.