Reforma sanitària
Una dotzena dels 56 metges generalistes tenen 50.000 pacients
La introducció del metge de capçalera té com a obstacle que dels 56 facultatius una petita part de professionals té la immensa majoria dels pacients
Una dotzena dels 56 metges generalistes tenen 50.000 pacients
El nombre de pacients a Andorra se situa prop dels 62.000, tenint en compte la població estimada, de la qual es poden restar aproximadament els menors de quinze anys. La distribució dels pacients entre els metges generalistes està molt descompensada, segons van explicar fonts sanitàries i fonts properes a la CASS. És difícil fer estimacions molt acurades perquè cal tenir en compte que hi ha pacients que poden tenir més d’un generalista de referència. També hi ha ciutadans que el doctor de referència el tenen fora del país. Tot i així, les diverses fonts constaten que una dotzena de metges acumulen prop de 50.000 pacients. La resta, fins arribar als 56 generalistes que actualment tenen signat conveni amb la CASS, es reparteixen els aproximadament 12.000 pacients restants. Aquesta realitat és un dels problemes per a la implantació del metge de capçalera que recull el nou conveni entre els facultatius i la Seguretat Social. La CASS, i s’entén també que el ministeri de Salut, asseguren que es mantindrà la llibertat d’elecció de metge, però les noves tasques que es demanarà a cada facultatiu fan gairebé impossible que la distribució sigui com l’actual.
De la dotzena de generalistes que acumulen milers de pacients en sobresurten dos que en tenen uns cinc mil cinc-cents i estan ubicats a la zona d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. La distribució dels professionals més sol·licitats acostuma a ser un metge referent per cada parròquia sense comptar Andorra la Vella i Escaldes, on n’hi ha set que generen un gran volum de feina. Fonts properes a la parapública van indicar que el que s’espera és que la lògica del dia a dia acabi variant la distribució actual. Els metges estaran obligats a fer visites a domicili (a menys que les subroguin) i a portar un seguiment més detallat de cada pacient, tot compartint la història clínica. Aquestes noves tasques segurament seran incompatibles amb una gran acumulació de pacients i per tant es confia que siguin els mateixos generalistes sobresaturats aquells que acabin renunciant a part dels pacients. Però s’és conscient de certa tensió entre aquells que es quedin a fora (normalment els que viuen més lluny de la consulta). Les diverses fonts consultades apunten que és un problema que no es podrà solucionar fins que l’entrada del metge referent sigui una realitat.
Tots signen el conveni
Tots els metges, generalistes i especialistes, ja han signat el nou conveni amb la Seguretat Social que introdueix els canvis de la reforma sanitària. El termini acabava divendres i, segons fonts properes al cas, els facultatius han anant un a un rubricant l’acord. La major part dels doctors han anat mostrant el descontentament respecte a com s’ha portat la negociació i el conveni amb la CASS per part del Col·legi de Metges, però el malestar no ha passat de converses internes. Els metges es queixen perquè el nou conveni canvia de forma global la seva tasca i el funcionament de la sanitat andorrana i el col·legi ni tan sols els va comunicar quins eren aquests canvis.
La negociació entre la Seguretat Social i el Col·legi de Metges va durar gairebé un any i la junta finalment va signar l’acord sense trametre el document final als afiliats. Diversos facultatius es van queixar durant aquesta setmana respecte al fet que els havien posat entre l’espasa i la paret. Una part no comparteix els canvis, altres tenen dubtes de com s’aplicaran, però al cap i a la fi tots han signat perquè un cop el col·legi va rubricar el pacte negar-se a firmar significava quedar-se fora del sistema de Seguretat Social.
EL LOBBY MÈDIC ES DONA PER MORT
El lobby mèdic ha estat un dels col·lectius amb major influència política i capacitat d’aturar alguns dels canvis que s’han intentat impulsar les darreres dècades. La pèrdua de capacita d’influència s’havia vist palesa en els últims anys, segons diferents fonts del sector, però la mostra definitiva de la seva virtual desaparició ha estat el desenvolupament de la negociació del conveni amb la CASS. Les mateixes fonts diuen que el corporativisme que havia demostrat tradicionalment el col·lectiu es dona per mort sense capacitat d’articular accions.