“M'agradaria ser cap de Govern, però no és qüestió de si t'agrada”

Com va la feina al Consell, quedaran assumptes sense aprovar d’aquesta legislatura?

No sé si bé o malament però en tot cas en tenim molta. No sé si en quedaran, dependrà també de quan es vulgui que sigui el final de la legislatura. Confio que no, que tot allò que entri en un temps raonable en el tràmit parlamentari pugui ser aprovat.

És habitual que es demanin pròrrogues i en alguns casos sembla que es vagin dilatant les lleis per aquesta via?

Aquest és un debat permanent que tenim al Consell i particularment a la Sindicatura. D’una banda els projectes que s’entren són complexos i a la vegada els consellers han de poder disposar del temps suficient per mirar-se les coses. Sempre hi ha un estira-i-afluixa si són massa pròr­rogues, si en són poques i ens esteu escanyant i no ens doneu temps perquè ens puguem mirar les coses, o si esteu fent servir les pròrrogues per dilatar l’entrada en vigor d’una llei, és un debat que tenim.

Quants assumptes s’estan tractant ara?

Ens queda, crec, que un any i poc més per arribar al final de la legislatura, confio que arribem al final, i segur que tindrem molta feina legislativa. Ara mateix tenim 26 projectes o proposicions de llei, més l’elecció del Raonador, que estan en diferents moments del tràmit parlamentari i recordo que la passada legislatura vam arribar a fer una punta de 41 assumptes a tràmit parlamentari. S’ha de pensar que els mitjans que té el Consell són els que són, en total hi ha 16 funcionaris que treballin, que som 28 consellers, que som una cambra i no dos, i que molts dels consellers ho són a mig temps i no a ple temps.

S’ha de canviar el reglament del Consell perquè el volum de treball legislatiu ha crescut molt?

És una reflexió que de tant en tant ens fem. Al final de la passada legislatura ens vam trobar com si tinguéssim un vestit i ens haguéssim engreixat, i ens tiraven les costures i vam dir de mirar si és conjuntural tenir tants temes a tràmit en una legislatura que era de moltes reformes, i si veiem finalment que no és d’aquest any i hagués de continuar sí que ens hauríem de plantejar una major dedicació dels consellers o augmentar el personal o tot a l’hora.

Surt a totes les llistes per substituir Toni Martí, li agradaria ser cap de Govern?

Sí, m’agradaria. Després arribar a ser cap de Govern no és una qüestió de si t’agrada o no.

Però primer al candidat li ha d’agradar i s’ha de posicionar.

Primer t’ha d’agradar, això sí, però després hi ha moltes coses que hi intervenen. Ser cap de Govern no és una cosa fàcil, és molt complicat. DA és un projecte que va néixer, ha continuat i ha d’assegurar la continuïtat més enllà d’aquests vuit anys i de la figura que durant aquests anys ha sigut el cap de Govern, que és el senyor Toni Martí. A mi em sembla que hi ha molta gent a DA molt vàlida, això és un tòpic però ho crec.

I vostè entre ells?

Tots els que hi som. A les passades eleccions comunals a les reunions veus tota la gent que hi ha allà i t’adones que un dels valors de DA ha estat saber agrupar moltíssima gent entre cometes preparada o vàlida i amb ganes de servei públic de les que hi ha a Andorra. Andorra dona per al que dona. Gairebé tothom que vol fer política ja l’està fent, de tant en tant apareix algú nou però és relativament fàcil de fer-ho, i penso que DA ha sigut prou atractiu com perquè molta gent s’hi hagi apropat, i compta amb una quantitat de persones força preparades. Em sembla que més important que a d’altres grups ara mateix.

Considera que per tenir un paper més institucional surt més endarrerit com a candidat que d’altres, com els ministres?

És que no he sortit de candidat, m’agradaria però no he fet res a dia d’avui per ser candidat. Res, ni una sola reunió, ni un sol sopar ni una trucada, res de res. Em sembla que encara ens queda un any llarg de legislatura. Vaig veure que el senyor Saboya deia que segurament això, malgrat les declaracions del cap de Govern, es faria més aviat a prop de les eleccions i estic bastant d’acord amb aquesta idea. Crec que de moment, i sé que és un tòpic, tots tenim molta feina.

Creu que vostè pot ser un candidat que aglutini les diverses sensibilitats que hi ha a DA?

No ho sé, no l’hi puc dir.

Per les converses que té, si té grans enemics...

No he fet res. L’únic va ser en una sobretaula que em van preguntar “et faria gràcia” i vaig dir “no és el moment, però arribat el moment no et dic que no”. Després algú que estava allà ho va comentar a no sé qui i aquest a no sé qui i un bon dia ho vaig llegir en un titular al Diari d’Andorra, que m’havia anat a oferir al cap de Govern. Jo sortia com un senyor maquiavèlic i ambiciós que no s’ajustava per a res a la realitat i no he fet res, res de res.

I ho farà?

Ja veurem els propers mesos com funcionarà i quin procediment hi haurà. El que sí que crec i comparteixo és l’opinió dels que s’han anat manifestant, i és que no hi haurà baralles a DA per aquest tema. És a dir, les persones que facin el pas per ser candidats més enllà que et faci gràcia o no, crec que s’acabarà trobant una solució i la gent sabrà tu estàs aquí, jo allà i tothom trobarà el seu lloc. Perquè diré una cosa que és molt demagògica i un tòpic, al final hi ha un projecte comú i es pot servir aquest projecte des de diferents llocs.

Veu algun bon candidat?

No li diré cap nom que no hagi sortit ja. Diré els que han anat sortint i els que més veuria són el Jordi Cinca, el Gilbert Saboya, el Xavier Espot, que som parents, i jo mateix.

El candidat ha de comptar amb el suport de Toni Martí?

És una molt bona pregunta que es pot contestar com una cosa òbvia, és evident que ha de tenir el suport de Toni Martí o que es pot problematitzar perquè què vol dir que ha de tenir el suport de Toni Martí? Que ha de ser la seva opinió, que serà així per força, ha de ser el que vulgui Toni Martí, ha de ser ell qui ho decideixi únicament? No ho sé, també m’ho demano.

Ser candidat de DA si Martí està en contra és complicat.

Estic d’acord amb vostè.

Té bona relació amb Martí?

Depèn dels dies. Hi ha aquesta història de la relació entre el búnquer i el tossal, entre Govern i el Consell, aleshores la relació històricament sempre és dolenta, té les seves coses. El síndic i el cap de Govern, que acostumen a ser de la mateixa formació política, doncs sempre tenen les seves petites discrepàncies.

Vostè també és membre de DA.

Sí, i s’ha de saber trobar el punt perquè ets membre del grup parlamentari, acabes votant però a la vegada has d’assegurar els mateixos drets a tots els consellers, i no necessàriament ho hem de fer públic però sovint les crítiques a Sindicatura no només venen de l’oposició.