El Superior sosté que el volum de correus dels Cierco impedia la selecció 'in situ'

En les sentències també s’especifica que “contràriament a les al·legacions de la part recurrent, la instrucció de la causa no pot satisfer-se només de la declaració dels implicats, susceptible de variar durant la instrucció o el dia de l’eventual vista oral, sinó que s’ha de recolzar en elements de prova objectius i exteriors susceptibles de poder ser amagats o destruïts”. Responent al fet que s’enduguessin tota la documentació sense fer una tria in situ, el Superior determina que “la magnitud de la documentació a verificar és un obstacle a la verificació, al lloc mateix de la per­quisició, del contingut dels ordinadors; és per això que el batlle no en va ordenar la confiscació, sinó simplement el buidatge del contingut”. I conclou que és el batlle instructor qui haurà de fer posteriorment la tria entre els do- cuments, elegint els que siguin pertinents per a la causa, i “li cor­respon adoptar les resolucions que cregui adequades a fi de garantir la restitució dels objectes segrestats si no són d’interès per a la causa”.

La rotunditat del refús a l’argumentació, segons diferents fonts jurídiques consultades, es constata en el fet que el Tribunal Superior no només rebutja la petició dels Cierco i dels Casadevall, sinó que també els imposa haver de pagar totes les despeses que hagi ocasionat el procés judicial per aquest tema.

L’opció d’un últim recurs

Els Cierco i els Casadevall tenen quinze dies per entregar l’escrit d’incident de nul·litat. Aquest és el pas previ obligatori si volen presentar un últim recurs al Tribunal Constitucional. Cal recordar que la mateixa batlle Terés, el batlle de guàrdia i el Superior els han tombat els recursos i per tant, dins de la jurisdicció nacional, l’únic camí que els queda és el Tribunal Constitucional. La batlle Terés, però, ja està avalada per començar a obrir els 38.000 cor­reus comissats. La primera tasca que haurà de fer és decidir, segons les mateixes fonts jurídiques, quins corresponen a comunicacions entre els Cierco i els Casadevall o altres advocats que estiguin relacionats amb la defensa del seu cas. Aquests hauran de ser apartats i no seran utilitzats. Un segon grup de correus seran aquells que es consideri que tenen rellevància en la querella que la família Pujol va presentar contra Higini Cierco per revelació de secrets. Cal recordar que és aquesta querella, després que Cierco entregués a l’ex-fiscal espanyol Manuel Moix documents d’un altre banc sobre comptes dels Pujol, la que va motivar el registre. De la documentació que Cierco va entregar a Moix en va destacar la referent a una suposada operació en què Marta Ferrusola indicava que s’havien de traspassar “dos missals” (s’entenia que eren dos milions de pessetes) al capellà de la parròquia i on ella mateixa s’autodenominava “la mare superiora de la congregació”.

Sense efectes suspensius

Un tercer grup serà el dels cor­reus que puguin ser susceptibles –si és que n’hi ha– d’investigar per altres causes o obrir-ne de noves. I en el quart, els que siguin intranscendents des del punt de vista judicial. La batlle Terés podrà fer-ne un ús immediat perquè l’opció de recórrer al TC no significa que s’hagin d’aturar les actuacions. Aquesta situació sí que es produïa fins ara, i per tant la documentació no s’ha obert. El procés només s’interrompria en cas que el Constitucional, a l’hora d’admetre a tràmit el recurs, establís que l’ús dels cor­reus s’ha de parar fins que hi hagi una sentència. Aquesta circumstància, segons les fonts consultades, no és el procediment habitual del TC.

CALENDARI

El 8 de juny del 2017 la batlle Alexandra Terés ordena el registre i segrest de documentació dels domicilis dels germans Cierco i de la seu d’Indústries Montanya.

Els Cierco presenten el 9 de juny un recurs urgent per vulneració de drets.

El batlle de guàrdia rebutja el 6 de juliol el recurs dels Cierco.

Els germans tornen a recórrer al Tribunal Superior.

El Superior rebutja el 16 d’octubre el recurs i valida els escorcolls.