Rossell es disculpa i segueix de secretari general de Ld'A

La marxa enrere de Rossell no canvia gairebé res del cisma intern dels liberals, amb dos cor­rents ben diferenciats. Gallardistes i pintadistes estan enfrontats de forma oberta amb l’agreujant que mentre que Gallardo controla el partit, Pintat té un domini relatiu del grup parlamentari i controla l’única parròquia que és cavall guanyador en unes generals (entenent que la Massana és de Ciutadans Compromesos i falta veure què passa si també deixen David Baró fora de la lluita per ser cap de llista). La trencadissa del grup s’observa en el grup parlamentari. Pintat té al seu costat els consellers lauredians Josep Majoral i Carine Montaner i el massanenc Joan Carles Camp. Gallardo compta amb Ferran Costa (Encamp) i Judith Pallarés (la Massana). El massanenc Carles Naudi manifesta lleialtat cap a Ciutadans Compromesos.

Executiva gallardista

Dins de l’executiva, les forces es capgiren. Gallardo és el president i té amb ell Amadeu Rossell, la vicepresidenta segona, França Riberaygua; el secretari de Relacions Internacionals, Valentí Martí; i el tresorer Maanan Aouraghe. Pintat compta amb el vicepresident, Joan Albert Farré, i el secretari d’Organització, Oliver Alís. La secretària d’Igualtat Ruth Vila es troba entre dos aigües però possiblement tira més cap al sector Pintat.

En la trobada de dimecres a la nit es va acordar que el polèmic reglament per fer primàries, l’element que els gallardistes volen utilitzar per deixar Pintat fora de la cursa per liderar les llistes, es revisés. Rossell i els gallardistes van voler donar un cop de força dimarts de la setmana passada aprovant el reglament en l’executiva, on tenen majoria. Els pintadistes van rebel·lar-se indicant que els estatuts, penjats a la pàgina del partit, diuen que l’executiva té com a funció “elaborar les candidatures d’àmbit nacional, d’acord amb el reglament aprovat pel Congrés”. Aquí va ser quan Amadeu Rossell es va enfadar, va renegar i va arribar a tirar les claus contra la taula per acabar anunciant que dimitia com a secretari general.

Els pintadistes, segons les fonts consultades, entenen que el gallardisme està intentant accelerar el procés per descavalcar el polític lauredià aprofitant el suport que va donar a la reforma comunal dels demòcrates. El sector procliu a Gallardo entén que la majoria de liberals està en contra d’haver donat aire al Govern i volen que es porti la llei al Tribunal Constitucional. En la reunió de la dimissió, alguns dels presents van verbalitzar que el candidat havia de ser Gallardo.

ELS PINTADISTES DUBTEN QUE UN ROSSELL DIMITIT POGUÉS CONVOCAR L'EXECUTIVA

Part del sector favorable a Josep Pintat havia manifestat dubtes respecte que Amadeu Rossell estigués legitimat per convocar la reunió de l’executiva de dimecres passat quan havia dimitit una setmana abans. Tampoc entenen que les actes no reflecteixin el que va passar i que tot plegat dona una imatge d’amateurisme on el secretari general anuncia que dimiteix en plena executiva davant més d’una vintena de persones i dies després fa marxa enrere i ell mateix considera que la dimissió no és vàlida i convoca una nova executiva per retractar-se. Els pintadistes lamenten que en cap moment s’apliquin els mecanismes previstos en qualsevol partit amb unes mínimes garanties estatutàries. La sensació, segons les fonts consultades, és que la crisi s’ha tancat en fals, la divisió està constantment present i el duel pel lideratge està trencant el partit.