Política
Èric Jover veu set aspirants a encapçalar la llista de DA
El ministre d’Educació destaca que l’opinió de Martí sobre el candidat és important, però qui decidirà serà el conjunt del partit
Èric Jover veu set aspirants a encapçalar la llista de DA
Èric Jover va refermar que s’autodescarta com a possible aspirant a encapçalar la llista dels demòcrates en les properes eleccions generals. El ministre d’Educació va incidir que creu “que no tinc el perfil i tota la resta de noms que han sortit com a possibles aspirants considero que ho farien molt millor que jo”. Concretament es refereix a “Gilbert Saboya, Jordi Cinca, Xavier Espot, Sílvia Calvó, Ladislau Baró, Vicenç Mateu i Esteve Vidal”. El conjunt de noms citat pel ministre té un doble valor a causa de la seva condició de secretari general de Demòcrates per Andorra i, per tant, ha de tenir un paper destacat a l’hora de determinar quin és el candidat que té més consens, perquè després hagi de ser ratificat pel conjunt de la formació en una assemblea o congrés.
Jover remarca que “amb qualsevol dels noms que han sortit com a possibles cap de llista de DA jo em sento molt a gust per treballar amb ells i especialment per treballar per a ells”. S’ofereix “per ajudar des d’on sigui, de militant de base, a ajudar en la campanya o qualsevol cosa que calgui, perquè crec que el projecte demòcrata necessita continuar ja que encara ens queden moltes coses per acabar de fer”.
Sense preferències
El ministre assegura que no té cap preferència tot i que matisa que “al final preferències personals tots en tenim, però no tenen gaire importància”. Pel titular d’Educació, és transcendent saber si “aquests noms tenen les característiques suficients per ser bons caps de Govern. I jo crec que sí”. El següent pas un cop s’han posat damunt de la taula “és veure quin fa més consens per poder tenir un candidat sòlid i poder-lo presentar amb garanties”. Fa referència al fet que algun dels noms “pot ser més conegut o tenir més prestigi, com per exemple l’Esteve Vidal no ha tingut una trajectòria institucional tan marcada com la resta, però això no hauria de ser un fre perquè pugui ser el candidat”.
Jover cita les qualitats de la resta: “Sílvia Calvó va demostrar des del Consell i el Govern que pot ser una molt bona candidata; Ladislau Baró em sembla que no cal ni que perdi gaire temps defensant-lo perquè tothom coneix la seva vàlua; Gilbert Saboya i Jordi Cinca s’ho mereixen per la seva trajectòria i pels esforços que han fet pel país en una legislatura molt difícil; Vicenç Mateu ha tingut una posició institucional important i un llarg recorregut polític, i Xavier Espot demostra una capacitat de treball brutal i entén la política de forma sorprenent per l’edat que té, a més, entén i lliga l’Andorra d’on venim i l’Andorra cap a on hem d’anar.”
Respecte al valor que s’ha de donar al candidat que sigui el preferit de Toni Martí, Jover va especificar que “és una opinió important, però des del partit es crea un mecanisme per copsar les sensibilitats a les diferents parròquies”. Jover concreta que “Toni Martí hi haurà de dir la seva, però serà el partit qui decidirà el candidat”. El ministre destaca que “la capacitat electoral del candidat vindrà del consens i especialment perquè Demòcrates per Andorra és molt plural”. El consens és “bàsic perquè si nosaltres no som capaços de pensar tots que el candidat elegit és el millor, com anirem a convèncer la població perquè el voti?”
VALORACIÓ POSITIVA DE LA SENTÈNCIA DEL TC QUE AVALA LA REFORMA DE LES PENSIONS
Èric Jover veu de forma positiva que el Tribunal Constitucional hagi tombat el recurs del Sindicat d’Ensenyament (SEP) sobre la reforma de les pensions del sector públic. Jover entén que “el Constitucional està donant la raó al posicionament que va tenir Govern, però no puc entrar a fer una anàlisi més fina fins que no hagi llegit el document íntegrament”. Respecte a si la sentència del Constitucional tanca l’afer i significa que la reforma de les pensions es pot donar per consolidada, el ministre va indicar: “Jo entenc que la sentència del TC considera que l’aplicació i els canvis que va fer el Govern són legals, però desconec si existeix la possibilitat que en el futur es presentin nous recursos.” Jover tampoc no té clar que “en el supòsit que existeixin nous recursos no sé fins a quin punt es farà servir la jurisprudència d’aquesta sentència”.