Cinca diu que IPC, jubilació i triennis eleven la despesa de personal

El ministre reconeix un augment constant de l’import del capítol I i subratlla que en els comptes que ha presentat aquesta setmana al Consell “puja al tomb d’un 3%, i la meitat d’aquest creixement ja se l’emporta la previsió d’increment de l’IPC, per tant, no és fruit de més contractacions, senzillament el propi cost de la vida i aplicar-lo als salaris ja et fa créixer la partida”. I recorda que la Llei de la Funció Pública preveu una sèrie de partides que “també van provocant sistemàticament, i amb independència que no contractis ningú més, un creixement del pressupost, per exemple els triennis”.

Sis milions pera als jubilats

La tercera raó per explicar l’alça de la despesa de personal està motivada perquè “des de fa 3 anys ja fem les reserves necessàries, les provisions per poder fer front als compromisos dels complements de jubilació”, exposa Cinca. Especifica el ministre que històricament el Govern havia adquirit el compromís d’abonar “centenars de milions, però no s’havia ocupat mai de fer els estalvis per poder-los pagar, i avui en dia dels 110 milions de despesa de personal gairebé 6 són per a aquests complements de gent que ja està jubilada o prejubilada i el Govern els ha de continuar pagant”. I es queixa que el fet que els executius anteriors no fessin la provisió obliga a posar directament als comptes cada exercici aquesta quantitat, a la qual se sumen “les reserves perquè en el futur es puguin pagar a través de les reserves, però s’han de fer i cada any hi posem 4,5 milions per fer aquests estalvis”.

El titular de Finances precisa un altre element que eleva la despesa: el pla de jubilació creat arran del canvi de llei. “Vol dir que el Govern hi posa més d’1,5 milions cada any per complementar el 3% que els propis empleats aporten”, assenyala Jordi Cinca, per insistir que s’han fet un “seguit de millores en la gestió pressupostària del capítol I que fan que s’hagi incrementat sense que vulgui dir que hagi augmentat el nombre d’empleats”. Que reconeix que també influeix aquest any perquè s’ha volgut reforçar la plantilla de la policia i perquè hi ha més necessitat de personal de serveis socials. Com a exemple, indica que assumir la competència del servei d’atenció domiciliària fa que al pressupost “es preveu al tomb d’1 milió per pagar tots aquests treballadors socials que fins ara pagaven els comuns”.

El ministre considera que si algú vol reduir la despesa de personal no hi ha més opció que “no complir els compromisos, no ser previsors i el Govern d’aquí a 15 anys ja s’apanyarà per pagar els complements de pensió, com els governs del 2000, i així podríem reduir 5-6 milions, l’altra opció és, òbviament, acomiadar gent”. Reflexiona el ministre que l’única manera de gastar menys en sous “és tenir menys gent, em sembla que no toca i implicaria sense dubte no poder prestar els serveis que avui presta l’administració, però el Govern no està per la labor de renunciar a tots aquests avenços”. Admet que s’ha de continuar amb la reconversió d’empleats “perquè es necessiten amb capacitats tècniques diferents, però això no s’acostuma a traduir en menys empleats”. I conclou que potser els 110 milions previstos es liquiden per sota perquè “és un pressupost de màxims” i inclou sous dels llocs vacants per si s’han d’ocupar.

125 MILIONS SI HI HAGUÉS GAdA

Cinca incideix que la despesa seria molt més elevada si s’hagués mantingut en la plena aplicació la Llei de la Funció Pública del 2002, “perquè posava molt èmfasi en la remuneració, a premiar, i ara la despesa de personal seria com a mínim de 125 milions, sobretot si hi hagués GAdA”. I recalca que s’han de prendre mesures quan “hi ha una necessitat evident”, com va succeir en la fase més dura de la crisi, “i aquest Govern, i mai cap altre, va retallar els salaris temporalment i va congelar els triennis”, i emfatitza que respecte a l’administració de qualsevol país occidental la despesa de personal d’Andorra “és baixa”.