Política
Liberals ha de decidir encara sobre la dimissió de Rossell
Joan Albert Farré va negar que s’hagi pres cap decisió sobre el seu futur perquè la setmana passada
no van poder reunir-se
Liberals ha de decidir encara sobre la dimissió de Rossell
El vicepresident primer dels Liberals d’Andorra, Joan Albert Farré, va comentar que la continuïtat d’Amadeu Rossell a la secretaria general del partit es decidirà en la pròxima trobada de l’executiva. Farré, que té molt clar que vol que segueixi en el càrrec, no va amagar que la dimissió està sobre la taula i que malgrat que dies després Rossell es va disculpar d’haver-la anunciat, és decisió del màxim òrgan del partit veure què es fa amb la seva renúncia. “Rossell va tenir allò que en política es diu un calentón i va presentar la seva dimissió. Ara hem de veure com acabarà la situació, ja que aquesta setmana no ens hem pogut reunir ni n’hem pogut parlar”. Segons Farré, aquestes reaccions passen “sovint” en política, però en el cas de Rossell, “és cert que va presentar la seva dimissió i ara veurem internament com tractem la situació, encara que a mi personalment m’agradaria que pogués seguir com a secretari general, però insisteixo que els temes interns els hem d’afrontar amb calma i quan ens reunim decidirem què fem”, va dir.
Malgrat el suport i el desig que va expressar Farré vers la continuïtat de Rossell, un sector del partit no acaba d’entendre com pot ser que el secretari general presenti la dimissió en plena executiva del partit i una setmana més tard, i amb una simple disculpa, ell mateix doni per anul·lada la renúncia i segueixi al capdavant de la formació.
Divisió per les transferències
El vicepresident primer va reconèixer que la decisió adoptada pel partit de dividir el vot i donar a la majoria de DA els sufragis suficients perquè s’aprovés el projecte de llei de transferències al Consell General, però guardant-se un nombre de vots suficient perquè en cas de necessitat es pugui fer un recurs al Tribunal Constitucional va ser “una decisió molt intel·ligent”. Per Farré, “vam trobar la solució magistral per no paralitzar el país, perquè és cert que aquesta reforma ha generat un gran debat intern, no només al nostre partit, però hi havia un compromís entre els comuns i el Govern i vam voler-lo respectar”. A nivell personal, Farré creu que “caldria revisar el projecte de llei per tornar a la claredat institucional amb què es va fer el pacte constitucional del 1993”, encara que les seves reserves no estan encarades en el topall econòmic que cada comú rebrà, 55 milions d’euros, sinó per “la cessió de béns de domini públic. Això és el que creiem que pot qüestionar certs principis de la Constitució andorrana”.
El vicepresident primer creu que “els informes del senyor Aparicio palesen que la llei d’alguna manera té elements d’inconstitucionalitat”, va dir per després lamentar que es pugui perdre certa independència respecte al Govern. “Crec que no era institucionalment necessari que una llei com aquesta entrés en aquest camí de difuminar la separació territorial que ja va marcar la Constitució, i em preocupa una involució d’aquest tipus al Principat”, va finalitzar.
FARRÉ NO VOL USAR ELS CONSELLERS GENERALS PER A TEMES DEL COMÚ
Joan Albert Farré va fer unes dures crítiques sobre l’opacitat amb la qual el cònsol major de la parròquia de Sant Julià de Lòria menystenia la minoria d’Unió laurediana en la mesura que no els donava cap de les informacions que demanaven. Una d’elles eren els informes que havia fet el Govern per analitzar la viabilitat del projecte del ràfting i que, segons va dir, tampoc se’ls va fer entrega. “Sobta que ni tan sols aquests informes se’ns hagin donat”, va dir. El conseller hauria pogut obtenir aquesta documentació demanant-la als seus companys de partit al Consell General, però segons Farré, “el Govern i el Consell General tenen unes funcions i el comú unes altres, i no hem de confondre els meus drets com a conseller de la corporació amb els que pertanyen als companys de partit d’altres institucions”. Farré va seguir insistint en el fet que “aquests informes me’ls haurien de donar com a conseller del comú que soc, si els demano. Aquesta hauria de ser la via normal com a conseller de l’oposició i no a través d’altres companys de partit”.