Reportatge
Dotze anys per no res
El Tribunal de Corts ha retornat una causa de blanqueig de diners procedents del narcotràfic iniciada el 2005 a la secció d’Instrucció perquè la comenci de nou. Els magistrats han anul·lat tot el que s’havia investigat per dur el cas a Corts.
Dotze anys per no res
Any 2005. 29 d’agost. La secció d’Instrucció de la Batllia procedeix a realitzar un embargament preventiu dels comptes oberts al Principat, així com de forma general de tots els béns immobles, d’un ciutadà espanyol. Dies després trava un embargament preventiu sobre les quantitats dinerals de les quals eren titulars la muller i l’exesposa de l’home. La Batllia ho fa en el marc d’unes diligències prèvies en relació amb un delicte de blanqueig de diners provinents del narcotràfic que un cop realitzades acaba en el Tribunal de Corts.
Any 2017. 7 de novembre. Vista oral de la causa de blanqueig. Els magistrats de Corts decideixen anul·lar totes les actuacions practicades des del 2005 i retorna la causa a la secció d’Instrucció perquè la torni a iniciar. Dotze anys de feina llençats a la brossa.
La sala, presidida per Josep Maria Pijuan, ho va decidir ahir després que la defensa de l’acusat presentés a l’inici del judici una qüestió prèvia en què va denunciar la indefensió que estava patint el seu client. I ho estava en considerar l’aute de procediment “excessivament genèric” i en el qual no es relataven en concreció els fets pels quals s’acusava el seu defensat. El lletrat va demanar l’arxiu de la causa o de manera subsidiària la nul·litat de tota la investigació. Un cop exposats els seus arguments, la defensa de les dues dones va demanar el mateix i la fiscalia va deixar la decisió sobre la qüestió prèvia al criteri del tribunal.
Suspesa la vista durant poc més de deu minuts, la decisió dels magistrats va ser diàfana. “La sala no pot entrar a jutjar ara fets que no han estat discutits en la fase d’instrucció”, va recordar Pijuan, que va dictar la nul·litat de l’aute de processament i el retorn de la causa a la fase d’instrucció. Abans, el president de la sala i del Tribunal de Corts havia lamentat la “mala imatge” que dona la justícia andorrana pel fet que s’hagi tornat costum, com va passar ahir, que les defenses esperin al dia de la vista a denunciar les mancances en el procediment. “No pot ser que anem suspenent judicis perquè es presenten tard les qüestions prèvies”, va censurar.
Amb la presència a la sala dels tres acusats, l’anul·lació de totes les actuacions practicades va acabar amb un judici que estava previst que s’allargués fins avui a la tarda. Les penes que volia la fiscalia per als tres acusats eren considerables. Per a l’home, tenia previst demanar sis anys de presó i per a les dues dones, cinc anys, respectivament. També una multa de sis milions d’euros per cadascun d’ells, més el comís dels diners i dels béns embargats en el marc de la causa. Per resoldre el cas, potser passaran 12 anys més.
RECURS NO ADMÈS PEL CONSTITUCIONAL
La representació processal dels tres acusats, que era la mateixa el 2011, va presentar aquell any un recurs d’empara al Tribunal Constitucional (TC) en considerar que s’havien vulnerat els drets dels seus clients a un procés degut, a la defensa, a la presumpció d’innocència i a ser informat de l’acusació. Ho van fer després que la Batllia no donés lloc a la petició de sobreseïment provisional de la causa i al retorn dels béns embargats. Corts va desestimar el recurs d’apel·lació a aquesta decisió. Van anar al TC, que no va admetre a tràmit l’empara.