Projecte de pressupost
El Govern preveu que l'IRPF pugi un 17% els ingressos
L’Estat recaptarà 31,1 milions d’euros per aquest capítol, 22,7 dels quals vindran de les rendes del treball, que creixen un 24%
El Govern preveu ingressar l’any que ve 31,1 milions d’euros per l’impost de la renda de les persones físiques, que calcula que creixerà un 17% respecte dels 26,5 milions que s’han pressupostat per enguany. L’any 2016, el primer que es va cobrar aquest impost, el Govern va recaptar 28,5 milions quan havia pressupostat 20,4. L’IRPF inclou quatre figures impositives diferents i d’entre totes destaca la de les rendes del treball que està previst que s’incrementi en un 24% respecte el calculat per enguany. El Govern creu que ingressarà 22,7 milions, 4,4 més que el previst pel 2017. Per arribar als 31,1 milions cal sumar els 2,5 de l’impost de plusvàlues immobiliàries, els 3 de les rendes per les activitats econòmiques i els 2,8 per les del capital mobiliari.
“El pressupost recull un increment molt significatiu de les rendes del treball”, va dir en roda de premsa el ministre de Finances, Jordi Cinca, que va argumentar l’augment en el fet que “podem fer la previsió de manera més ajustada” i que “ha crescut el nombre d’assalariats i el salari mitjà”.
L’IRPF està dins del capítol d’ingressos per impostos directes en el qual també s’inclou el de societats i el de la renda de no residents. Es preveu que baixin els dos per recaptar 36,4 milions en el primer cas i 6,8 en el segon. En total es confia ingressar 74,4 milions en impostos directes.
Més impostos indirectes
En el cas dels indirectes, el càlcul és de 291,1 milions, 11 més que el 2017. L’IGI és qui aportarà més, amb 128,6, sis més que enguany, seguit de la taxa al consum, amb 109,6, dos més que el 2017. Aquí s’inclou la taxa al tabac, que el Govern no té pensat tornar a incrementar i que ha pressupostat a l’alça perquè el 2018 serà un any sencer amb l’increment del 10% que es va fer aquest abril. Cinca va dir, respecte a la proposta de la CASS d’introduir una taxa sanitària al producte, que està molt més avançada una de turística per fer front a les despeses d’inversió per als visitants i a la promoció. De la taxa sanitària al tabac no en va dir res més enllà que es pot estudiar.
El Govern preveu ingressar en total 425 milions, 33 dels quals provindran dels dividends d’Andorra Telecom i FEDA, i de la venda de monedes d’euro de col·lecció. Les peces suposaran un ingrés “extraordinari” el 2018 de 6,5 milions quan normalment és de 2,5. Baixaran els ingressos pel roaming, un fet que no preocupa el ministre, perquè “sabíem que passaria això, fruit de la dinàmica del mercat de les telecomunicacions. L’impacte ha estat menor perquè Andorra Telecom ha negociat bé amb els operadors”.
Les despeses previstes són de 450 milions d’euros –el dèficit de caixa se situarà en 25,6– i bona part de les mateixes es destinaran a les transferències corrents amb 390 milions. A la CASS es transferirà una quantitat molt similar a la de l’any passat, 47,6 milions, un fet que Cinca considera positiu. “És important mantenir-se en aquestes xifres o disminuir-les perquè som conscients que l’Estat ha d’assumir part del dèficit de la sanitat pública. No és dramàtic si som capaços d’estabilitzar els números”, va assegurar. El SAAS incrementa de 12 a 15 milions la partida per renovar material mèdic, diverses instal·lacions i dur a terme millores tècniques.
Quant al capítol d’inversions, dels 49,5 milions previstos, 7,5 aniran a la nova seu de la justícia, dos a l’hotel Rosaleda, 1,4 a la passarel·la que unirà la plaça del Poble amb el Consell General, 1,2 al nou edifici del COEX i un a l’heliport nacional. Cinca va indicar que no es destinarà cap partida a l’edifici multifuncional, un projecte que, va admetre, “té un cost molt important”.
Per ministeris, s’augmentarà la partida de manera més significativa en el d’Afers Socials, Justícia i Interior, el d’Educació i Ensenyament Superior i el de Salut. “Els ministeris que més creixen són els que assumeixen les polítiques socials i les relatives a l’Estat del benestar”, va dir.
FORNÉ I LA DESPESA DE PERSONAL
El ministre Jordi Cinca va responsabilitzar de l’increment de 55 a 110 milions en despesa de personal dels darrers 15 anys les polítiques del govern de Marc Forné. “El treballador públic no en té cap culpa. L’any 2000 es va decidir fer 999 funcionaris nous que van passar a tenir un estatus nous i unes condicions que només tenien els cossos especials”, va dir Cinca, que hi va afegir que el programa de jubilacions i els vinculats a l’antiguitat i el GAdA es van estendre a mil persones més “amb un impacte que s’ha quedat per sempre”. El ministre va defensar que els increments en la partida de DA van en la línia de complir els compromisos del 2000 i l’augment de l’IPC.