'Cas BPA'
Odebrecht va pagar 172 milions en suborns a través de BPA
La policia andorrana fixa que el departament de Compliment va avisar que la constructora portava polítics per obrir comptes, però responsables del banc ho autoritzaven
Odebrecht va pagar 172 milions en suborns a través de BPA
La constructora brasilera Odebrecht va pagar 200 milions de dòlars (172 milions d’euros) en suborns a polítics, funcionaris, empresaris i testaferros de vuit països de Llatinoamèrica a través de Banca Privada d’Andorra, tal com recullen els informes de la policia andorrana publicats pel diari El País. Odebrecht feia obrir comptes xifrats a BPA als suposats subornats, que després aconseguien a la constructora brasilera contractes multimilionaris en obres públiques, i els abonava les comissions il·legals a través de societats. BPA Serveis s’encarregava d’obrir les societats pantalla amb seu a Centreamèrica per als subornats amb l’objectiu de fer perdre el rastre de l’origen dels diners. Odebrecht emmascarava els pagaments en uns serveis d’assessoria que mai va rebre. BPA queda al descobert com a suposada part de l’operativa, ja que “gestors de BPA van constituir societats a Panamà per ocultar els titulars reals dels comptes bancaris”. Significa que l’entitat no només feia de receptacle dels suposats suborns, sinó que ajudava amb la creació de societats fetes exclusivament, segons la investigació, per amagar l’origen i els moviments posteriors dels diners que pagava la constructora a canvi de rebre les concessions de grans obres públiques a Sud-amèrica i a Centreamèrica.
L’anàlisi de la documentació feta per la policia andorrana permet, però, anar un pas més enllà. Els documents analitzats demostren que el departament de Compliance de BPA va alertar del risc dels clients que Odebrecht portava al banc. Tal com recull la informació publicada, encara que els tècnics “van alertar de l’alt risc dels PEP [persones políticament exposades] presentats per Odebrecht, els comptes es van acabar obrint”. La investigació feta per la policia andorrana compta amb centenars de documents, com ara passaports, cartes de presentació, qüestionaris confidencials de clients i informes sobre l’avaluació de risc dels suposadament subornats per Odebrecht. La mecànica per al sistema de suborns a gran escala portava que els que rebien els diners buidessin els seus comptes amb celeritat per no deixar rastre i, en ocasions, va transferir fons a bancs suïssos o a paradisos fiscals.
La constructora va utilitzar sobretot les societats pantalla Aeon Group i Klienfeld Services Limited per pagar els suborns. Només a través de Klienfeld es van abonar pagaments sospitosos per més de 200 milions de dòlars.
Direcció de Mingorance
La feina d’investigació dels policies que actuen com a autoritat judicial sota el mandat de la batlle Canòlic Mingorance ha aconseguit la informació confidencial que polítics, alts càrrecs de l’Administració, Funcionaris, advocats i testaferros d’Equador, Perú, Panamà, Xile, Uruguai, Colòmbia, Brasil i Argentina van presentar a BPA per obrir els comptes secrets. La policia ha elaborat un informe detallat sobre 145 persones físiques i jurídiques que van obrir comptes instats per Odebrecht. Banca Privada i el Meinl Bank d’Antigua i Barbuda van ser les entitats més utilitzades per la companyia propietat de Marcelo Odebrecht, que està a la presó, per pagar a 12 països d’Hispanoamèrica. L’escàndol ha esquitxat el president del Brasil, Michel Témer; el de Colòmbia, Juan Manuel Santos; i el de la República Dominicana, Danilo Medina, i manté sota sospita anteriors mandataris, com el brasiler Luiz Inácio Lula da Silva i el peruà Ollanta Humala. Aquest últim està empresonat per temes d’aquest afer. La investigació continua, tant a Andorra com als països afectats.
LA CONSTRUCTORA RECONEIX EL DELICTE
Odebrecht va reconèixer davant la Justícia brasilera que va pagar campanyes electorals de presidents i candidats i 680 milions d’euros en suborns. Els presidents i candidats afavorits concedien a la constructora obres públiques multimilionàries. Odebrecht va abonar una multa de tres mil milions d’euros a Brasil, els Estats Units i Suïssa com a sanció pels su-borns reconeguts. L’afer s’ha convertit en l’escàndol més important a centreamèrica i
Sud-amèrica de la història recent i les investigacions només acaben de començar.