La policia creu que Lozano creava les societats pantalla per als suborns

Les societats pantalla creades per BPA Serveis van aconseguir emmascarar qui era el destinatari final dels suborns que pagava Odebrecht i que estaven camuflats en el pagament de serveis que mai es prestaven. Com que els veritables beneficiaris eren polítics i funcionaris amb capacitat de decisió sobre l’adjudicació de concursos públics d’obres milionàries era necessari que no constessin com a beneficiaris dels diners que pagava la constructora. L’informe de la policia andorrana, que investiga sota ordres de la batlle Canòlic Mingorance, conclou que “Odebrecht va recórrer a BPA Serveis per pagar comissions a B o, més ben dit, en negre”. Lozano va figurar també com a representant de Lodore, una fundació utilitzada per Odebrecht per ocultar la part fosca de la compra de la petroquímica Quattor-Unipar. La constructora brasilera i Petrobras van desemborsar el 2010 en aquesta operació més de 500 milions de dòlars (425 milions d’euros).

‘Betingo’, home clau

La batlle Canòlic Mingorance ha demanat a la justícia uruguaiana l’extradició de Norberto Sanguinetti, àlies Betingo. El germà de l’ex-president uruguaià Julio María Sanguinetti va ser arrestat per ordre d’Interpol i es troba en llibertat amb una turmellera electrònica a l’espera de la vista de la seva extradició a Andorra. La petició d’extradició va causar certa estranyesa a causa que inicialment Betingo era tan sols un empleat de BPA a l’Amèrica llatina a qui l’advocat penedit d’Odebrecht Rodrigo Durán va posar en el mapa. La transcendència de la petició d’extradició s’entén ara amb l’informe de la policia. S’estableix que “tant Norberto Sanguinetti [Betingo] com Cristina Lozano van tenir una col·laboració capital i van participar plenament en la logística, formulació i construcció dels entramats societaris per a operacions triangulars en benefici d’Odebrecht a través de BPA”.

Odebrecht va contactar amb BPA a través de Betingo i l’entitat “va actuar enlluernada per tenir com a clienta una de les principals empreses de Llatinoamèrica”. S’apunta que “tots els clients estudiats i/o investigats van ser portats a l’entitat bancària per aquest empleat [Betingo] [...], que va participar en l’obertura dels comptes facilitant l’entrada a l’entitat dels investigats, gestionant els seus recursos i la tramitació dels fons [...]; creiem que [Betingo] era perfecte coneixedor de les operacions”.

Apunta d’altres

L’ex-empleat uruguaià de BPA sempre ha manifestat la voluntat de venir a declarar a Andorra i ha anunciat que no s’oposarà a l’extradició. Betingo ja ha explicat a les autoritats judicials uruguaianes que les seves úniques remuneracions sortien de “contractes amb la institució [BPA] per a la qual feia gestions amb diversos clients”. Des del primer moment ha deixat molt clar que les responsabilitats s’havien de mirar cap a d’altres en l’estructura del banc perquè ell no tenia potestat per “definir l’obertura o no d’un compte o l’admissió o no d’un client, ja que això corresponia a altres àrees de BPA”.

Dins de la investigació d’Odebrecht, la policia està indagant encara qui s’amaga darrere d’una desena de comptes de BPA que van rebre un total de 62 milions de dòlars (53 milions d’euros) provinents de l’entramat de societats d’Odebrecht. Els investigadors estan reclamant informació per poder determinar qui són els veritables beneficiaris dels pagaments que suposadament també podrien ser comissions il·legals per concessions d’obra.

Odebrecht es va declarar culpable per haver subornat polítics i funcionaris de bona part de l’Amèrica llatina i ha pagat tres mil milions de multa com a sanció compensatòria.