'Cas BPA'
Rebutjades les vint demandes contra els membres de l'AREB
Els querellants, entre els quals hi ha els Cierco, es basaven en els delictes d’apropiació indeguda, prevaricació i custòdia de documents
Rebutjades les vint demandes contra el consell de l'AREB
Les vint demandes interposades contra els consellers de l’AREB (Agència de Resolució d’Entitats Bancàries) han estat desestimades per la batlle Maria Àngels Moreno en fallar que les acusacions no tenen fonament, fins a l’extrem de condemnar els querellants a pagar les costes processals. L’acusació penal obeeix a “una estratègia per fer pressió sobre l’AREB per obtenir una resolució favorable al traspàs dels seus actius,” segons l’aute dictat dimarts passat. Les 18 querelles i dues denúncies van ser presentades per clients de BPA que no han estat traspassats a Vall Banc, i que consideren que el bloqueig dels actius que pateixen no està justificat i només obeeix a fets constitutius de delictes per part de l’AREB. En concret a tres: apropiació indeguda, prevaricació i “infidelitat en la custòdia de documents”, que implicaven els membres del consell d’administració de l’AREB Albert Hinojosa, César Goyache, François Lemasson, Armand Pujal i Charles Cornut; l’exadministrador de BPA Fernando Vázquez; l’administrador de l’entitat Óscar Gelabert, i una empleada de PricewaterhouseCoopers (societat que es va encarregar de la revisió dels comptes del banc intervingut i de determinar si els fons eren d’origen lícit).
Fets “delictius”
Els arguments en els quals es fonamenten les demandes són quatre. En primer lloc, els querellants (entre els quals hi ha els germans Cierco) consideren que no hi ha cobertura legal per bloquejar els comptes i en conseqüència els membres de l’AREB haurien comès prevaricació. En segon, el procés d’avaluació dels comptes no és transparent, fet que comportaria indefensió als que no han passat a Vall Banc. En tercer lloc, manifesten que en bloquejar els comptes l’AREB “està fent una maniobra financera que permet a l’administrador de BPA comptabilitzar-los com a fons propis i no restituir-los”, segons l’aute, per la qual cosa, afirmen els demandants, es cometria delicte d’apropiació indeguda. En últim lloc, creuen que els demandats han destruït o extraviat “documentació acreditativa” lliurada, pel que consideren que se’ls pot imputat un delicte en la custòdia de documents. Arguments que la batlle rebat un per un sobre la base de la falta de “consistència jurídica”.
A l’acusació d’apropiació indeguda estableix que no hi ha cap prova per fonamentar el delicte ni tampoc cap element “que ho demostri, ni té cap base l’afirmació que s’està fent una maniobra financera”. Pel que fa a la “infidelitat en la custòdia de documents”, sentencia que “aquest delicte no existeix al Codi Penal”. L’article en el qual es basaven les demandes és el 374, que s’intitula Sostracció de documents, per la qual cosa la imputació és del tot infundada. A l’aute s’introdueix la variable que no preveuen els querellants que “la documentació aportada no sigui satisfactòria per acreditar el bon origen de les transaccions” o directament que “la documentació aportada els situa directament en un dels supòsits de declaració de “no apte”. Per acabar conclou que tampoc hi ha concurrència de delicte de prevaricació i que en qualsevol cas si hi hagués alguna irregularitat en les mesures de funcionament de l’operativa de l’AREB s’hauria de reclamar per via judicial administrativa. L’escrit de la batlle fa especial èmfasi a censurar el procediment emprat. “Tots els elements reunits en autes porten a pensar que en efecte l’acusació penal ha estat instrumental, i que els acusats no tenen per què suportar el cost de la seva defensa quan s’enfronten a imputacions sense cap fonament.”
Els interessats poden recórrer al Tribunal de Corts a banda de fer accions per via administrativa.