La policia creu que BPA va “enterrar” l''afer Odebrecht'

L’informe diu que va permetre que els clients sospitosos retiressin els fons

La policia creu que BPA va “enterrar” l''afer Odebrecht'

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La investigació policial afirma que en el moment en què el juny del 2015 esclata l’escàndol dels suborns de la constructora brasilera Odebrecht a polítics i funcionaris de diferents països d’Amèrica llatina BPA va permetre que els clients vinculats a la contractista “retiressin els seus fons”. La recerca de documents del banc mostra, segons recull el diari El País, que BPA “no va denunciar” i va preferir “enterrar el tema”. El treball, que cita informes interns del banc, fixa que es va optar per “obviar paràmetres importants i de seguretat pel que fa a la procedència dels diners”. L’informe policial es mostra contundent contra la forma d’actuar del banc després d’examinar desenes d’actes confidencials del departament de compliment, la unitat dedicada a prevenir el blanqueig. L’anàlisi documental arriba a la conclusió que només a partir del 2013 l’entitat va extremar les cauteles sobre les operacions controvertides vinculades a Odebrecht. En els períodes anteriors no va existir el control i s’acusa l’entitat d’haver facilitat la creació de societats pantalla al Carib perquè els suposats subornats poguessin amagar qui era el beneficiari final dels diners que dipositava Odebrecht en comptes de Banca Privada.

Etiquetes:

El banc va aprovar abans del 2013 transferències de la constructora brasilera a clients que havien d’estar sota vigilància pels possibles vincles amb l’adjudicació d’obra pública. En tractar-se de persones políticament exposades, ja que la principal font d’ingressos d’Odebrecht era les concessions d’obres públiques multimilionàries, haurien d’haver estat controlades respecte als diners que podien rebre d’una constructora.

En l’informe se citen alguns exemples. És el cas dels 780.000 dòlars (660.000 euros) que va rebre a Banca Privada d’Andorra Juan Carlos Zevallos Ugarte, exdirector de l’Ositram, un organisme públic que va gestionar al Perú la carretera interoceànica. Els diners procedien d’una societat pantalla d’Odebrecht que va obtenir la concessió de les obres, valorades en més de 1.400 milions de dòlars (1.184 milions d’euros).

tracking